Pensaments “canònics”

5 12 2009

Molts de vosaltres segurament hi esteu en contra, com gran part de la societat catalana i espanyola. Per això, en aquesta setmana en què en nom de la cultura s’ha tornat a tocar la moral dels internautes, sempre amb el beneplàcit del (o la, en aquest cas) ministre/a de torn recupero un dels posts més ideològics, alhora que crítics amb la SGAE i el seu infame cànon.

Molt bona nit a tots vosaltres, estimats lectors. Us escric avui molt abans del que esperava fer-ho, però he trobat una bona raó per a trencar el meu (breu) silenci a l’space, silenci de només uns dies, però silenci al cap i a la fi. De totes formes, crec que haureu d’anar-vos acostumant a veure com augmenta cada cop més el temps que passa entre un post i un altre, degut a l’inici de curs i la posada en marxa progressiva de la abominable maquinària de la rutina. Abans que continueu llegint he d’avisar d’algunes coses:

1- Aquest post contindrà un cert contingut ideològic envers al tema del que tracta i és bàsicament d’opinió sobre aquest.

2- Si quan us rebel·li el tema no sabeu què és… proveu d’informar-vos o deixeu-ho estar.

3- Tot i el punt número 1, crec que a tothom qui sàpiga una mica del tema li pot mig interessar i no crec que algú hi estigui en desacord.

4- Blanka, fes un esforç XD.

Doncs bé, ens situarem una mica. Com ja sabreu la majoria per boca meva, aquests dies es celebra a Tarragona la TarracoTIC, un espai dedicat (oficialment) a la divulgació de les noves tecnologies de cara a tothom a qui li interessi. Dins del marc de la TarracoTIC, es celebren dos events de característiques diferents: la CiberÀgora, un cicle de conferències sobre les TIC; i la TarracoParty, una LAN party. Com que el qui ho organitza és l’Ajuntament i són conscients que si no poses crèdits lliures de pel mig no hi anirà ningú a les conferències (excepte el cansino flipat del codi obert) i pocs voluntaris hi haurà, el que fan (i ja ho van fer l’any passat) és oferir la possibilitat, previ pagament de 19.50€, d’aconseguir 1.5 CLs (assistència al 80% de les xerrades i entrega posterior d’un mini-treball); o 3 si hi vas de voluntari. En el meu cas he decidit anar-hi d’assistent a les xerrades bàsicament per no afectar gaire l’horari de classes, tot i que si arribo a saber com tenia l’horari aquesta setmana m’hagués posat de voluntari segur.

Així doncs, ja el dia 11 de setembre vam tenir el primer event al qual assistir: un cinefòrum, basat en la projecció de la pel·lícula “Conspiración en la red” (títol que es nota moltíssim que és una traducció “porque yo lo valgo” del títol original feta a Espanya) i posterior xerrada curta sobre els temes tractats pel film. He de dir que la pel·lícula és prou interessant i que si no l’heu vista (com era el meu cas), doncs no perdeu res veient-la, és força entretinguda, un thriller bonet, tot i que un pèl previsible en alguns punts de l’argument. Per a no cansar-vos gaire, resumiré aquests dies i xerrades de forma ràpida. El dia 11 no hi va haver cap event més, i avui dia 12 hem assistit a 3 xerrades més (i ens han donat d’esmorzar gratis, “mira si son buenas parsonas!”). D’aquestes tres, vull parlar especialment de la tercera i darrera del dia, tot i que jo en determinats moments em dormia (i de fet quan tot just estava a punt de fer-ho m’ha passat una cosa estranyíssima, una sensació com si em caigués, un gest reflex ràpid i exagerat i el CrazyClio i el vallenc electrònic jugador de bàsquet que flipaven).

Si us soc sincer, no recordo de què ens ha parlat el primer ponent, tot i que per sort he pres notes (crec que era d’una empresa que es deia Kiwi pot ser?). El segon ja ha esta més interessant, parlant d’un sistema de protecció familiar de Myfamilypedia que funciona a través d’un mòdem wifi un tant especial. No sé si interessa a algú, però em fa ilu explicar una mica de què va el tema. La idea de l’empresa és crear una versió tipus web 2.0 (col·laborativa) de les proteccions parentals i tot prou ben pensat. L’usuari disposa d’un mòdem wifi anomenat KID que en un principi no deixa entrar en cap web, ja que les considera totes prohibides. El pare ha de fer una llista de les webs que considera apropiades per al nen, i això ho pot fer de forma personalitzada per a cada nen que tingui (permetent unes coses a uns i als altres unes altres). La cosa va més enllà, perquè qualsevol usuari pot accedir a les llistes blanques dels altres usuaris i acceptar-les com a pròpies (per exemple, permetre al teu fill accedir a webs que UNICEF posa a la seva llista blanca, o el teu veí, amic o qui sigui). A més però, el mòdem és capaç de reconèixer qui està utilitzant-lo degut a un sistema biomètric de reconeixement d’empremtes digitals. Aquesta és la idea bàsica, però us puc assegurar que va bastant més enllà en tot.

I finalment, un cop el noi de Myfamilypedia ha acabat, ha entrat en acció el que seria el pes pesat de la vetllada: un senador del PSOE molt ficat en el tema de les xarxes socials i les noves tecnologies i que dins del seu partit sembla ser que és una de les veus autoritzades en aquests temes. L’home, que era conscient del tipus de gent que l’escoltava, no ha pogut evitar parlar de política des del primer moment, parlant de legislatures, del govern socialista, de lleis i iniciatives… tot una mica en general. Però ha arribat un punt en què no ha pogut evitar parlar del gran fantasma present a la sala: el Cànon digital. I per a sorpresa de tots els qui escoltàvem en aquell moment i ens interessava el tema (pocs), s’ha mullat una mica, i ha insinuat prou clarament (i després ens ha confirmat que llegíssim entre línies) que ell està en contra del cànon, però que accepta la línia del partit com a majoritària que és i espera poder canviar una mica tot això des de dins.

Utopies a banda, el tema del cànon digital és una cosa que fa temps que he arribat a una conclusió prou clara en el meu cap. El que passa també és que no he arribat a una conclusió normal o pobre del tipus “el cànon és una merda”, això ja ho sabem tots. Crec que he anat un pèl més enllà. Us revelaré primer la meva conclusió i l’exposaré clarament: la llei que ens obliga a pagar el cànon digital és una llei inconstitucional. Així com sona. Ho explicaré més clarament. Existeix una cosa, que sembla ser que s’oblida quan convé, anomenada “presumpció d’innocència”, és a dir, que tothom és innocent fins que no es demostri el contrari. I en aquest cas… què potser no estem pagant tots el càstig abans fins i tot d’haver delinquit? Perquè francament, no sé molt bé com ho deuen expressar ells, però el que fan és fer-nos pagar més drets d’autor perquè “podríem utilitzar aquestes coses que comprem per a la pirateria”.

Mirem el gran text sagrat que Déu va fer caure del cel al 1978 a veure què diu. Títol I, capítol II, secció I, article 23: ” Asimismo, todos (los españoles) tienen derecho (…) a la presunción de inocencia”. Vaja! Tant que la citen quan els hi convé per a tallar referèndums, apel·lar contra estatuts o evitar compres d’Endesa per part de Gas Natural (jo encara no he entès on diu “Endesa no podrá ser comprada por los catalanes”, espero que el senyor Pizarro m’ho expliqui un dia), i ara resulta que perdem un dret fonamental tots els ciutadans de l’estat espanyol perquè es lucrin els Ramoncín, Bisbal, Chenoa i companyia… curiosa aquesta doble moral, tan típica per altra banda. Sincerament, sé que no soc ningú en aquest món com per a poder fer-hi gaire, però crec que s’hauria de plantejar alguna associació presentar un recurs de la llei al Tribunal Constitucional (a banda de a les vies normals), per iniciativa popular. Segur que de signatures no els hi faltaran. Clar que amb un sistema judicial tan summament polititzat com el nostre, mireu el nomenament dels vocals del CGPD, tots a dit pels partits polítics (no va això també contra la separació de poders que se suposa bàsica en tota democràcia? Vivim realment en una democràcia plena?).

També es curiós, com bé diuen en aquest article (http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/hardware/2006/06/29/153333.php ) que estem pagant un impost per una cosa que és delicte! Pagarem doncs també perquè podríem assassinar a algú cada cop que comprem un ganivet? Sincerament, amb això del cànon estan aconseguint l’efecte oposat al desitjat, bàsicament perquè s’està contribuint a fomentar una imatge més “romàntica” dels qui es descarreguen coses de la xarxa, fent-los una espècie de Robin Hoods del present. Abans tots érem conscients que descarregar coses estava malament, però ho fèiem tot i que alguns (els pares especialment) tenien tota mena de dubtes sobre la moralitat d’aquestes accions. Ara, aquests dubtes s’han esvaït, perquè al cap i a la fi, ja estem pagant per avançat per fer còpies il·legals, així que… perquè no fer-les?

Com veieu tinc prou coses per dir d’aquest tema. De fet podria seguir amb algunes més, però crec que us n’heu fet ja una idea bàsica del meu punt de vista. M’agradaria molt saber les vostres opinions (de tot aquell que vulgui donar-la), així que ja sabeu, no us talleu i comenteu!

Caleglin Nolewë – un de tants que es caguen en la SGAE.

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: