M’has fallat Rahola…

7 12 2009

Us he de confessar una cosa: cada matí que puc veig Els Matins de TV3 i m’agrada especialment quan la Rahola ve combativa i el Cuní la va picant poquet a poquet perquè es vagi desfermant la fera. O encara millor, m’agrada més quan el Cuní directament la va deixant en evidència o es dedica a portar-li la contrària pel simple gust de fer-ho i veure com reacciona ella. I generalment, m’agrada com parla la Rahola, com expressa els seus punts de vista (encara que hi hagi aspectes en que no els comparteixo gens) i m’ho passo de bé amb tot això. Però va arribar un dia en què la Rahola va sobrepassar una línia que mai hauria d’haver passat. Va generalitzar. I aquell dia va néixer la que probablement sigui la mariatxada més gran de la història:

“Bon dia Catalunya, son les onze i quaranta-un minuts del matí, o el que és mateix, manquen quatre minuts per a tres quarts de dotze, i quan dic dotze entengui’s el migdia, d’aquest dissabte, primer dia del cap de setmana, vuit de novembre de l’any dos-mil vuit després de Crist, entenent com a Crist a Jesucrist, el Messies, el fill de Déu que segons el credo fou crucificat, mort i sepultat i al tercer dia ressuscità. I després d’aquesta breu introducció, obviarem avui les principals notícies, novetats i successos del dia per a parlar una mica del que va ser ahir tema del dia, la programació de les televisions és adequada per als més petits de la casa? Pregunta del dia d’ahir a la que la majoria de vosaltres, estimats espectadors va votar per mitjà de missatges al 7033 que no, i que més tard vam passar a debatre en la nostra tertúlia del dia amb la Pilar Rahola, juntament amb tot un seguit d’experts en matèria d’educació infantil i dues actrius, una de El cor de la Ciutat i l’altra de Ventdelplà, que no tenen gaire d’expertes en la matèria però omplien les dues cadires que ens havien quedat buides. Doncs bé, degut a alguns comentaris rebuts per via dels sms i a d’altres expressats per alguns dels nostres tertulians, el debat va arribar a desviar-se en un punt determinat i fins que no va ser reconduït va anar a parar a un tema prou espinós per a un sector de la nostra audiència, així com de la societat, que molest per algunes d’aquestes expressions no ha tardat en expressar el seu malestar i ens l’ha comunicat per la via del correu electrònic, així com en protestes en tota mena de pàgines web i de blocs, que ara semblen estar tant de moda.

I quin és aquest tema voldran saber els nostres espectadors? Què es va dir que va fer estar amb la mosca al nas a algunes persones? Doncs ni més ni menys que el fet d’obrir de nou l’etern debat sobre si són adequats els dibuixos per als nens, així com la correcció o no dels dibuixos japonesos, els mal anomenats manga (ja que en realitat els més puristes i entesos saben que és anime), font de tota mena de polèmiques entre els sectors de pares més conservadors i els qui en són seguidors, dues postures enfrontades per la incomprensió d’uns cap als altres, en un debat que ja ve de llarg i que de moment sembla que té corda per a una bona estona. Per això avui des d’aquí, en aquest programa especial en dissabte us fem aquesta pregunta, la pregunta del dia que podeu contestar ja enviant un sms al 7033 seguit de la vostra resposta, per la via de l’e-mail o trucant al número de telèfon que apareix en pantalla. Creieu que tots els dibuixos japonesos són violents i inapropiats per als nens? Preguta del dia als Matins de tv3, matins.si matins.no al 7033.

Passem ara doncs a introduir el nostre debat recordant abans alguns dels missatges que vam rebre, així com alguns comentaris que es van fer aquí mateix, des d’aquestes mateixes cadires, que més aviat poden ser considerades butaques, per aquelles persones que ahir les ocupaven. Llegim doncs aquests missatges, el primer dels quals fa així:

“El meu fill diu que a les 18:30 només fan dibuixos que es peguen (manga, es clar)”

Missatge que si se’m permet l’expressió demostra un cert nivell d’intolerància cap als dibuixos japonesos, tot generalitzant, que és quelcom que sempre convé evitar caure-hi, doncs en la majoria dels casos acabarem escaldats. Seguim amb el nostre repàs.

“A One Piece surt un personatge que fuma, qui ho pot explicar?”

“I és normal veure com a Doraemon el pare arriba borratxo a casa? I tot això a les 8:30…”

“En gran part els dibuixos japonesos són molt masclistes”

“Els dibuixos infantils són molt violents”

I la darrera, una de les poques que vam rebre en sentit favorable cap a la programació de les televisions:

“No tot és dolent i ho criminalitzeu tot”

Bé, aquestes van ser algunes de les opinions dels nostres espectadors, però ahir també des de la tertúlia hi va haver algú que va sorprendre fent una crítica cap als dibuixos japonesos d’allò més conservadora, fet que sorprèn encara més si veiem qui ho va dir: ni més ni menys que la nostra estimada i sempre alternativa i reivindicativa Pilar Rahola. La Pilar, que en aquests moments deu estar preparant-se ja la resposta entre bastidors, va dir el següent, repassem les imatges:

“Evito els dibuixos japonesos perquè són horrorosos. Una violència…”

Doncs bé, avui tenim aquí amb nosaltres, i seu ja aquí al costat, a un espectador del qual vam rebre un email prou interessant i ens alegrem de tenir aquí per tal que pugui expressar la seva opinió sobre tot plegat. Mariatxi, bon día”

“Bon dia”

“Endavant, què hi tens a dir a aquestes opinions?”

“Doncs bé jo el primer que penso cada cop que sento a dir coses d’aquest tipus és que en aquest país encara hi ha conceptes que no es tenen clars, això primer, i després que és molt fàcil caure en generalitzacions com bé has dit fa un moment. Dic això dels conceptes, perquè molts dels comentaris que vaig sentir ahir demostren que no entra al cap de la gent el fet que les sèries animades no són totes per als nens, que també n’hi ha per als adolescents, i fins i tot per als adults. I això és una cosa que  d’altres països, a Japó per exemple, tenen molt clara. I per aquest motiu fan sèries per a tota mena de públic, sèries que s’exporten prou bé i que després es troben amb la incomprensió en alguns països occidentals (diria que a la majoria, però no ho sé del tot segur), que acaben censurant-les, “adequant-les” al públic infantil (públic per al qui no estaven dirigides) o simplement generant tota mena de polèmiques completament exagerades i degudes a que els pares no comprenen que estan deixant veure al seu fill de 6 anys una cosa pensada per a nois de 13.

El problema no ve de Japó, el problema està massa arrelat a Catalunya, Espanya, els EEUU, Itàlia i d’altres països. I el problema el tenen quan arriben determinades sèries, juvenils en el seu país d’origen, de les quals es llicència el manga (còmic, en paper), que no atreu l’atenció de pares i demés organitzacions, que arriba a qui té que arribar, al seu públic objectiu, però llavors es fa la sèrie animada. I quan es llicència la sèrie a occident ve el problema, perquè les compren empreses dedicades a l’oci infantil, que després s’encarreguen de vendre el producte entre els més petits com una cosa destinada a ells… i llavors es troben amb dues opcions: o bé censuren la sèrie, carregant-se el resultat final i deixant un producte ridícul (cas dels EEUU), o bé la segueixen promocionant com a infantil però la treuen tal qual… generant la indignació que ja coneixem entre pares i associacions.

Parlem de One Piece, com deia un espectador. Es tracta d’una sèrie manga shonen (per a públic jove, adolescent), que narra les aventures d’un pirata i la seva tripulació. Durant els combats s’hi veu sang, alguns trets, ferides d’espasa i d’altres coses que de ben segur no estan pensades per als nens. I un personatge fuma, és veritat. Llavors arriben els Estats Units, compren la sèrie i la canvien completament, convertint les armes de la marina en pistoles de joguina, el cigarret en un Chupa-Chups i eliminant tota la sang i les ferides. I què queda? Un producte ridícul que no atreu ni als nens, perquè ningú pot entendre com es pot caure ferit per un tret d’una pistola de joguina, perquè agafes un Chupa-chups com si fos un cigarret i a més et dediques a bufar quan te’l treus de la boca, o perquè es necessita l’ajuda d’un metge si no t’han fet cap ferida. Per altra banda, després arriba la sèrie al 3xl (que convé no oblidar que és un programa juvenil), i la programa als migdies amb un 13 prou important a dalt de la pantalla. Perquè doncs els pares deixen que els seus fills la vegin? No deixa de ser llavors responsabilitat del 3xl per passar a ser-la dels pares?

També hi tenim un factor prou important de desconeixement i incomprensió cultural. El pare del Nobita arriba borratxo a casa alguns dies, així com el del Shin-Chan o d’altres pares de sèrie… Cosa que és prou normal a Japó, i ho dic des del coneixement que em dona haver estat allà. Estant allà veus com els oficinistes (cas d’aquests pares) surten per les nits a sopar, després van de copes i alguns acaben tant borratxos que dormen pel terra o realitzen tota mena d’accions de les que després se’n penediran. I això és una realitat allà, però tot i això, les sèries en cap moment ho alaben, sinò tot el contrari. A poc que segueixis veient la sèrie, gairebé sempre aquests fets acaben amb la mare feta una fera i esbroncant el pare per tornar borratxo, una cosa que de ben segur es comprèn aquí també. També podria ser que hi hagués un pèl de masclisme inherent en algunes sèries (però dubto que en totes), però també és un fet que la societat japonesa és masclista (i això no ho justifico, tan sols és un fet).

I ja per acabar, m’agradaria recordar que mai és bo generalitzar, com va fer ahir la Pilar, perquè llavors ens fiquem en un terreny prou enfangat, en el que millor no ficar-s’hi. Recordo una cita cèlebre, no recordo de qui,que sempre m’ha agradat molt que diu: “Totes les generalitzacions són perilloses, fins i tot aquesta”.”

“Moltes gràcies Mariatxi per aquesta exposició de la teva opinió, passem a continuació a presentar la resta d’invitats…”

Caleglin Nolewë – Si, a vegades se me’n va molt, però heu de reconèixer que us agrada.

Anuncis

Accions

Information

3 responses

16 12 2009
Imparell

Totalment d’acord! Sempre m’he barallat, dialecticament parlant és clar, amb tothom que generalitzava sobre aquests temes, més que res per que em fa bastanta ràbia l’ignorància i la gent que parla perque “parlar és gratis”.
Sinceramnt crec que el problema en si és de la doble moral de la nostra societat.
Dóna’m el gust de generalitzar sobre aquest tema.

Per la doble moral em refereixo, entre d’altres aspectes, que els pares són capaços de permetre als fills fer qualsevol cosa, jugar a jocs no recomanats per la seva edat,demanar que retiressin de la lectura obligatoria de Batxillerat(si..batxillerat..) un llibre del Quim Monzó(Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury)per indecent, i en contraposició, són els primers en censurar-ho tot, els primers en no controlar els seus fills i queixar-se sobre l’educació de l’estat, entre moltes altres coses.

També es pot exportar a d’altres àmbits de la nostra societat, com ara i sent el primer que em a la ment, sobre el canvi climàtic. Tothom es queixa que els cotxes contaminen, que si les fabriques, que si els insecticides són perillosos pel medi ambient, etc. Ara bé, quantes persones estarien disposades a deixar les comoditats d’avui dia,a canviar els seus hàbits, per a fer un món més sostenible? Diga’m innocent, però quanta gent deixaria els seus vehicles, per anar amb transport públic, amb bici…;quanta gent canviaria l’insecticida per el senzill matamosques;quanta gent vol llum però no vol aprop seu una central nuclear, i molts quantes gents més, més dels que hem puc imaginar.

Això també es pot dir de, per exemple, que tothom vol els delicuents a les presons, però lluny de casa seva i si pot ser a la casa del veí de tres cases més enllà o…bé millor deixem-ho aqui que veient el que he escrit crec que ha quedat clar el meu punt de vista sobre…per cert, de que tractava el post?

Diga’m aguserat, pero… crec que m’he passat….si és que veus per que no comento mai jo! m’excito… te odio!
ah, alerta! ara no et queixis durant una temporadeta…..al lloro!

16 12 2009
caleglin

Doncs sí, generalitzar és probablement el pitjor que es pot fer. De fet sempre m’ha agradat una cita cèlebre (no recordo l’autor) que deia: “Totes les generalitzacions són perilloses, fins i tot aquesta” (o quelcom similar). El problema és que la societat funciona a base de generalitzacions, populisme i sensacionalisme. Si no els impactes no serveix de res, has de ser més que ningú i aconseguir que allò que no t’agrada a tú, ells ho demonitzin. I clar, així arribem a situacions com les del rol, demonitzat perquè tal assassí adolescent jugava al D&D o els videojocs, no oblidem que un altre assassí jugava de forma regular a un Final Fantasy (i per tant tots els videojocs són nocius per a les innocents ments dels adolescents).

I què dir del manga i l’anime? Doncs que sembla que el numeret de la pantalla on hi ha a vegades un 13 ningú se’l mira. I clar, la culpa és dels japonesos o de la televisió. I així acabem com amb Caballeros del Zodíaco, que la van deixar de fer els de Telecinco (durant la primera emissió a Espanya) perquè els qui hi estaven en contra van comprar els drets d’emissió només per a que es deixés d’emetre.

I al final per a què? Per a res, perquè la culpa sempre és dels altres i el tema de mirar-se el melic i fer autocrítica està molt mal vist.

16 12 2009
Imparell

Només puc dir una cosa: akilikua

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: