The red zone

20 01 2010

Benvinguts una setmana més a aquest espai de crítiques, reflexions i sarcasmes diversos que és Mariatxades. El d’avui és un tema que ja tenia especials ganes de tocar. I és que ho he de confessar, m’encanta. No recordo quan ho vaig descobrir, suposo que ha estat una cosa progressiva, però al final no m’ha quedat més remei que acceptar-ho: adoro les pel·lícules de futbol americà. I això que no he vist mai cap partit, ni en directe ni en diferit, ni sencer ni tan sols un trosset. Però què voleu que us digui? Sigui quina sigui la cinta, tingui més o menys qualitat, sempre m’hi acabo enganxant. Tot s’ha de dir, sóc un fan de gairebé qualsevol esport que veig per televisió, i en general les pel·lícules esportives m’agraden (de futbol: Evasión o victoria, de basquetbol: Space Jam, de beisbol: Hardball), especialment les que tenen alguna història de  superació personal al darrere. M’encanten també les de nens, la típica de l’entrenador que no vol però que s’acaba implicant moltíssim amb els seus nens (torno a recomenar Hardball). Per tot això, avui, cinema esportiu a Mariatxades.

Doncs bé, en mig de la meva desconeixença general d’aquest esport,  em va donar per entrar una mica en aquest món per curiositat quan un estiu tot avorrit vaig decidir que volia jugar a jocs de EA Sports que no fossin el FIFA o l’NBA Live. Volia quelcom nou, quelcom més exòtic, més espectacular i més… americà en definitiva. Així que aquell estiu em vaig fer amb dos jocs, el Madden d’aquella temporada i l’ MVP. I va resultar que el Madden era pur vici i de seguida vaig quedar al·lucinat per la gran varietat d’opcions que oferia aquell esport tant a nivell d’espectacle com d’estratègia.I en mig de tot això, jo ja havia vist alguna pel·lícula d’aquest esport, i sempre m’havia agradat l’èpica del partit final. Aquella passada mortal i dificilíssima que s’ha d’atrapar com sigui per poder guanyar el partit al darrer segon, aquell xut que agafa una paràbola endimoniada per a passar fregant el pal al darrer moment, aquella cursa esquivant a tots els defenses per a caure just davant de la línia sense que es sàpiga massa bé si és o no touchdown… En fi, el dramatisme americà exaltant les virtuts i bondats d’un esport que van inventar ells mateixos.

Però clar, tot va canviar quan vaig començar a entendre moltes coses que se m’escapaven. Quan vaig començar a saber qui era qui a sobre del camp, com funcionaven els partits… en definitiva quan per fi vaig saber alguna cosa d’aquest esport gràcies a l’esmentat videojoc. I llavors tot va canviar. Recordo amb claredat totes les pel·lícules que he vist des de llavors, i de totes en tinc un gran record, per això, us en vull parlar una mica.

The program

Aquí coneguda com a Llops universitaris, compta entre el seu planter d’actors amb Halle Berry. Aquesta la vaig descobrir gràcies al canal 4TV Mediterrani, un canal bastant estrany (si més no en els seus inicis analògics al Camp de Tarragona) el qual es dedicava a repetir tres o quatre cops al dia la mateixa pel·lícula. I per sort meva, aquesta la van estar fent durant el mateix estiu que jugava al Madden.

Aquí podem veure com tot l’equip evoluciona al llarg de l’any. A l’iniciar-se la campanya, tot pinta bé per a tothom, tot i algunes notes discordants. El quarterback  no suporta la pressió, que alleugera bevent. Un jugador amb opcions d’anar a la NFL passa dels estudis i les notes però ho dona tot per l’equip i en Lattimer (el millor personatge), un defensa abans normalet, apareix hiperfibrat i neuròtic (es dopa), tot i que l’entrenador ho amaga perquè rendeix. Però tot comença a esclatar a poc a poc i haurem de veure si són capaços o no d’arribar al final.

Com a curiositat, als EEUU va causar controvèrsia una escena en què el QB es tombava al mig d’una carretera mentre anaven passant els cotxes pel costat. Altres l’imitaven i tot quedava així. Però resulta que alguns sonats ho van fer a la vida real als EEUU… i hi van haver morts. Per això allà no hi surt l’escena, mentre que aquí si.

Little giants


Pequeños gigantes per a la cadena estatal en què la vaig veure.  Dos germans adults, el gran exjugador d’èxit i heroi local, mentre que el petit viu acomplexat per l’ombra del seu germà. La filla del germà petit resulta que és la millor jugadora local, però el seu tiet no li permet passar la selecció de jugadors per al seu equip infantil (els Cowboys) per ser una noia. Cabrejada,  decideix fer el seu propi equip (els Giants) i demana al seu pare que sigui l’entrenador. La pel·lícula ens mostra com va trobant un per un els cracks ocults del poble i com els dos germans acorden fer un partit per a decidir quin dels dos equips representarà al poble a la lliga local. Recordo especialment el cameo d’en John Madden.

Jerry Maguire


Una de les més interessants d’aquesta llista pel canvi d’enfoc de tot plegat. Si fins ara parlàvem de pel·lícules centrades en els jugadors i la seva evolució, aquesta tracta del dia a dia d’un representant de jugadors de la lliga professional dels EEUU (NFL). En Jerry Maguire (Tom Cruise) és un agent que per excés d’honestedat es veu fora de l’empresa per la qual treballa i haurà de començar de zero fundant la seva pròpia empresa mentre veu com la seva anterior empresa li pren tots els clients. Quan toca fons es troba amb un sol client entre mans i sense cap mena de beneficis. Però sigui com sigui decideix jugar-s’ho tot a una sola carta.

Any given Sunday

Un domingo cualquiera. La pel·lícula de futbol americà en boca de tots. Amb Oliver Stone dirigint-la i Cameron Diaz, Al Pacino, Dennis Quaid i Jamie Foxx d’actors, explica una temporada sencera de l’equip fictici dels Miami Sharks. Per al meu gust peca d’un excés de realisme, és tan pura realitat, tan el que es viu en aquest món, que trobo a faltar una mica de ficció, un component que només veig en alguns moments com el discurs èpic de l’entrenador abans del partit crucial.

Remember the Titans


Titanes: hicieron historia. Una producció Disney per increïble que sembli, compta amb un destacable Denzel Washington en el paper d’entrenador. Sens dubte una de les meves preferides, narra les dificultats que va patir un equip d’institut quan als anys 70 es va forçar la integració en el poble unint en un de sol l’institut de blancs i el de negres (i per tant el seu equip). Innombrables moments de bon record com ara el famós “Lado fuerte! Lado izquierdo!”, el petó d’en Solete al capità o els nervis de la nena a la grada. I què dir dels personatges? Doncs memorables molts d’ells, com ara el capità, el LB negre, en Solete… Imprescindible.

The Replacements

Equipo a la fuerza. Una altra descoberta gràcies a 4TV. Potser la més fluixeta del grup, es basa en uns fets reals (vaga de jugadors al 1987) per a desenvolupar una història al voltant d’un equip que necessita guanyar 3 dels darrers 4 partits per entrar als playoffs i es troba amb la vaga. Per a provar d’arreglar-ho contracten a en Gene Hackman com a entrenador, que demana a canvi que no qüestionin cap dels qui esculli per jugar. I amb una colla de jugadors ben eclèctica (entre ells Keanu Reeves de QB) ha d’aconseguir arribar a playoffs, sabent els jugadors que encara que ho aconseguissin, no els jugaran ells perquè la vaga acabarà abans.

I això és tot, properament espero poder veure “La vida en juego” (amb The Rock), “The Express” (amb Dennis Quaid) i “The blind side” (amb Sandra Bullock). De totes elles he sentit a parlar prou bé, així que espero que no em decepcionin! Alguna altra recomanació?

Caleglin Nolewë – Imaginant-se a si mateix de QB…

Advertisements

Accions

Information

5 responses

21 01 2010
Arqueòleg Glamurós

LA unica cosa que he vist d’aquest llista és el videoclip de la BSo d’Any Given Sunday pq hi sortia el meu grup favorit de l’adolescència: Hole!

22 01 2010
caleglin

Un grup més del que hauré de fer recerca i investigar, perquè fins ara no n’havia sentit res i la veritat és que sona prou bé. Al turrón!

22 01 2010
Silver Dragon

Un domingo cualquiera es una peli muy buena. Sí que es realista pero es que ahí está la gracia. Ya sabes que todas las pelis de futbol americano suelen ser épicas y pecan, la mayoría, de efectistas hasta caer en la ñoñería i la repetición. La realidad siempre supera a la ficción.
PS: por cierto yo añadiría dos más a la lista: una es la de “Los Rompepelotas”, una comedia carcelaria de futbol americano más entretenida e interesante de lo que propone el titulo. La otra es un dramón que hace Dwayne (no sé si se escribe así) la Roca Jonson que creo recordar que se llama “La vida en juego” o algo parecido. Va sobre un funcionario de un correccional de menores que quiere que los chicos abandonen la delincuencia formando un equipo. Está basada en hechos reales i tiene una buena factura. A mí, por lo menos, me gustó.

Salud!

22 01 2010
Silver Dragon

Anda acabo de leerme el último párrafo y me acabo de dar cuenta que ya has mencionado lo de La vida en juego. Recuerdo alguna otra peli como “Invencible” o “Ella es el partido” aunque a mí no me gustaron demasiado. Había una de los 80’ en la que Goldie Hawn hacía de entrenadora pero no recuerdo el titulo.

PS: He estado mirando y la peli que decía que era de Los Rompepelotas, en realidad es “El clan de los Rompehuesos”

Hau!

22 01 2010
caleglin

Tienes muchas de ellas (no me atreveria a decir que todas) aquí, incluidas las que has citado: http://en.wikipedia.org/wiki/List_of_sports_films#American_football

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: