Fanatismes

2 02 2010

Tornem-hi un cop més, de nou, i com cada setmana, em trobo davant de l’ordinador per tal de deixar-vos la mariatxada de la setmana, esperem que aquesta torni a ser del vostre gust. Un altre cop em trobo amb la disjuntiva d’haver d’escollir entre diversos temes, però el tema d’avui el tinc més que decidit des de la setmana passada. Podria parlar de temes de molta més actualitat (els cinemes, la SGAE, Lost o les vegueries, que Déu n’hi do quins temes…) i segurament generaria més debat i guanyaria alguna visita més, però de moment prefereixo parlar d’un tema que ja em toca massa la moral, tot i que des d’un punt de vista més calmat que no pas l’etern gust dels ganxets per tocar la moral.

Millor una imatge d'això que no dels altres temes...

Bé, avui començo amb una exclusiva de Mariatxades, una cosa que encara no s’ha dit en aquest blog: sóc Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes (i mira que és llarg d’escriure, normal que no ho digui gaire…). Ara podeu provar de no caure en tòpics per un moment? Doncs bé, com bé diu la pàgina Sobre mi d’aquesta plana, sempre he estat dividit entre ciències, lletres i arts, així que quan va arribar l’hora de decidir, dubtava entre dues coses tan divergents com Història o ETIS, i finalment em vaig decidir per la segona via (i vaig deixar perdre l’opció de ser company de classe del meu lector primigeni).

Com deia, deixeu de banda totes les concepcions que pugueu tenir sobre el que és ser informàtic. De fet, no caigueu en el parany, perquè encara que potser no ho sapigueu, la meva és una professió bastant maltractada a nivell governamental (no és una professió regulada i per tant no tenim col·legi estatal) i gràcies a això i als tòpics de sempre, és una professió on hi ha un enorme intrusisme laboral (perquè qualsevol pot ser informàtic oi?). Com a mínim Bolonya ha servit per a que despertéssim tots i ens moguéssim per la nostra professió (ja que el Govern sociata es negava a regular el grau en informàtica, cosa que duia a un agradable panorama on cada universitat feia el que li donava la gana amb el seu pla d’estudis en aquesta carrera…). Ara sembla que avancem en la bona direcció.

Però els tòpics dels que us parlava (geeks, frikis, antisocials i aquesta mena de coses), no han sorgit per generació espontània (o com a mínim no tots), ja que naltros (que tarragoní que és això) no només ho generem de quant en quant (amb certs elements que van sorgint que són més que dignes d’estudi), sinó que molts cops ho alimentem. De vegades perquè tots tenim quelcom de freak a dins (no crec que hi hagi ningú al món que sigui “normal”, i si existeix no me’l presenteu, que de ben segur que ha de ser ben avorrit), d’altres perquè sent informàtic es pot arribar a ser molt i molt geek (friki tecnològic, per entendre’ns).

Epitafi del més normal

I justament aquí és on volia arribar, vull parlar sobre aquest grup d’informàtics (tant enginyers, estudiants com simplement aficionats) que són fanàtics de la tecnologia a mort. En concret, dels que són autèntics talibans d’un concepte o una marca. Puc entendre el concepte de geek i no recriminaré mai res a ningú que s’ho consideri. Al cap i a la fi jo també tinc aficions que m’absorbeixen completament. Puc entendre també el defendre un concepte a mort, doncs també sóc una persona d’ideals molt forts i que no acostuma a deixar-se convèncer fàcilment. Per tant, cap problema amb els defensors del codi obert (que de fet els entenc perfectament), per més pesadets que es puguin arribar a posar amb tot el tema de Linux.

Els qui no entendré mai són els radikals (amb K sempre queda més dur) d’una marca. No entenc la necessitat de comprar tots els objectes d’una sola marca. És que no hi ha res millor al mercat? Permeteu-me que ho dubti. Per això no entenc aquesta mena de fidelitat a mort que pots trobar fàcilment en qualsevol fòrum a internet on es parli de tecnologia. Sonyers, Nintenderos, seguidors de Microsoft (més a nivell de consoles que no pas de Sistemes Operatius) i fanàtics d’Apple. Et poden tirar les marques, però aquestes sempre l’acaben cagant d’alguna manera i ho has de poder reconèixer (com Sony amb la PS3, la seva altíssima tecnologia massa avançada i sobretot el seu preu).

Darrerament amb els qui més em creuo és amb els fanàtics d’Apple, aquella gent que segueix el mandat diví del nou ésser superior: Steve Jobs. A la sala d’estudis de la facultat segur que en trobareu un grup, tots amb el seu MacBook llampant, el seu iPhone a la taula i l’iPod ben guardadet. Gent que a casa té un altre Mac i critiquen obertament Windows mentre alaben com d’optimitzat arriba a estar el nou Mac OS. A veure, parlo des de la desconeixença pràctica dels Mac i sense ser cap mena de defensor de Microsoft. Per més eficient que sigui, val la pena pagar el que es paga per un ordinador Mac? Perquè el SO és ben barat, llavors què encareix el hardware? El disseny? És maco, però tampoc ho trobo espaterrant. Què es paga? La marca. Pots trobar un portàtil de característiques similars per menys preu i que no t’obligui a usar una màquina virtual si vols tenir algun altre SO? Més que probablement.

No vaig poder continuar...

Però clar, aquesta és una de les poques màquines que hi ha al món que siguin com Déu Jobs mana. Aquesta gent em dóna la sensació que deuen tenir un altar a la seva particular divinitat a la seva habitació, a la qual rendeixen tribut cada dia mentre han de sincronitzar el seu iPod amb l’iTunes perquè no es poden afegir els arxius directament. I segurament a les pomes només els hi poden fer una mossegada, perquè després els embarga tal emoció davant d’aquesta visió que no poden continuar. I que consti que estic criticant als fans encegats, no a tota la gent que tingui diversos dels aparells de la marca de la poma. No tinc res contra cap marca, només contra els fanàtics d’una cosa tan volàtil com un logotip, un nom o un emblema.

Avui ho deixem per aquí, podeu votar el proper tema (si voleu) d’entre qualsevol dels temes que he citat al primer paràgraf.

Caleglin Nolewë – Afraid to shoot strangers!

Anuncis

Accions

Information

6 responses

3 02 2010
SkyLine22

Jajaja que d’acord que estic amb tu! No trobo res d’especial en gastar-se un dineral en ordinadors Mac…per moltes filigranes k faci el SO…L’unic que potse em comrparia es el IPhone, que te infinitat d’aplicacions i jocs nomes per aquell mòbil i jo que tinc un Windows Mobile me de menjar els mocs…Per weno, per lo demés, que vols que t’hi digui, si diuen que esta tan optimitzat que es baixin el codi font d’un linux i el compilin al instalarlo, ja veuran que follat k va!

Ah i sobre fanatismes…que trist els “forofos” del Madrid…que veuen Villaratos, mans negres, fores de joc, targetes vermelles…tot ho veuen en contra seva, pero nomes ells tenen aquest “do” que sincerament comença a “sacarme de quizio”!

3 02 2010
Silver Dragon

Quin gran historiador ha perdut la historiografia. Apple és la gran “pijeria” del segle XXI, no és substancialment més bo o eficient que d’altres però la marca és la marca. Voler portar marques o l’ànsia de defensar i utilitzar només determinades marques no és més que la inseguretat subjacent a tot esser humà d’aparentar i donar a entendre a la gent que ets quelcom diferent. És un element d’autoafirmació i definició d’un estatus social. Al cap i a la fi no deixa de ser, com ho és des de l’antiguitat, una representació simbòlica del poder personal, real o fictici.
PS: Espero que la informàtica hagi guanyat un gran «el que arribis a ser».

Salud!

5 02 2010
Arqueòleg Glamurós

Si, realment els freaks d’Apel fan molta por! Que passaria si Burgerking tingués aquest suport mediàtic cada cop que estrenés un nou happy meal???

6 02 2010
caleglin

Seria més que digne de veure. De totes formes, ja han succeït coses molt freaks i fanàtiques en el món de les hamburgueses: quan McDonald’s va retirar el McRib, va passar exactament el que després els Simpsons van adaptar per al capítol de la “Costiburguer” (els fans es van deprimir, van fer campanya perquè tornés, i finalment McDonald’s va acceptar fer un tour per acomiadar l’hamburguesa per tota la geografia nord-americana).

Hi ha freaks en tots els camps!

6 02 2010
Arqueòleg Glamurós

En serio aixó es reaal??? OH MY GOD! Avui han fet aquest capítol, per cert!

6 02 2010
caleglin

Definitivament, els talibans d’Apple fan por… molta por. I crec realment que costaria trobar una marca que aixequi passions tan enfervorides en cap altre camp (els Sonyers potser?).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: