¿Les ha visto desnudos?

3 03 2010

Una setmana més, benvinguts a Mariatxades, un espai de desvariejos personals que espera ser-ho dels de tots vosaltres, estimats lectors, en forma de participació més o menys activa. De moment només puc agrair-vos a tots els qui em seguiu des de ja fa algun mes que altre, i als de tota la vida, que seguiu aquí al peu del canó. Gràcies a tots. Bé, com que tampoc vull ara que això us provoqui un excés de glucosa, només dir que tinc un parell d’idees al cap que potser donen algun resultat pel que fa a aquesta plana, queda per veure si les materialitzo o no.

De moment, començo el que és primer post per encàrrec o petició popular (d’una persona) del tema. Ho sé, en teoria no accepto peticions i escric del que em rota sempre, però aquest cop la idea que tenia en ment per a aquesta setmana no em sembla gaire viable, i rebre aquesta altra idea (tot adaptant-la a la meva manera) m’ha vingut molt bé. Així doncs, gràcies livetnediser o frikitostadas o el nick que sigui que vulguis usar per a identificar-te.

I és que avui, seguint la tònica de la setmana passada, toca parlar dels meus records en un camp que també ha marcat la meva vida, en aquest cas, de la mitja infància (9-10 anys) fins ara. Avui, a Mariatxades, parlem ni més ni menys que dels videojocs que han marcat la vida del qui escriu aquestes paraules i de com va entrar aquesta afició a la seva vida fins a fer-ne de ell un gamer bastant duret (no arribo a ser dels denominats hard-gamers, però tampoc en sóc ocasional). Ah, i vagi per avançat que no sóc radical de cap marca de videoconsoles, sóc Sonyer per tradició, però molt crític amb la línia que porten seguint en els darrers anys.

Si he d'escollir entre els dos... em quedo amb el lampista italià!

La pregunta per la qual cal començar aquest particular viatge a la meva memòria, és la següent: Quan i com em vaig iniciar en els videojocs? Doncs per contra del que pugui semblar ara, va ser bastant tard, ja que fins als 9-10 anys no vaig disposar d’una plataforma on jugar, en aquest cas, un PC Windows. Així doncs, ni NES, ni SNES, ni Master System, ni Saturn, Megadrive, Atari o NeoGeo. Res de consoles clàssiques (i mira que ara m’agradaria tenir-ne una i poder viciar-me a alguns dels clàssics d’aquella edat daurada del 2D). En el meu cas, només disposava d’un PC amb el qual em van regalar un sol joc els de la KM (franquícia desapareguda ja): el mític (només per a mi, sembla ser) POD, un joc de curses de vehicles futurista i post-apocalíptic on jugaves per a la teva supervivència. Clar que amb la poca experiència que tenia en videojocs, mai vaig aconseguir arribar gaire lluny.

A poc a poc, altres videojocs van anar arribant a casa, primer tots originals, en aquelles capses enormes de cartró (on a dins només hi havia la capsa del CD). D’aquells primers videojocs, el que recordo amb més estima és l’Space Jam, que tot i ser cutre per l’època (basket en 2D), tenia la gràcia de la pel·lícula i un mode de joc bastant entretingudet, per més que acabés sent repetitiu. I de cop i volta vaig descobrir que hi havia un familiar que fent alguna mena de màgia o ritual obscur que escapava del tot al meu enteniment, aconseguia gravar videojocs en CDs i me’ls enviava des de València! Allà vaig veure la llum en quant el mític “FIFA 98: rumbo al mundial” (amb mítica intro Song2 de Blur i la seva mitiquíssima opció de jugar a futbol indoor), va caure a les meves mans. Amb el temps, aniria demanant periòdicament els jocs que volia, i a poc a poc m’anaven arribant.

Ja disponible per a PS, Sega Saturn i PC!

Però al poc temps, va ser quan vaig descobrir que podia parlar amb altra gent de videojocs d’igual a igual (fins aleshores sempre eren ells els qui jugaven al que fos), tot i que de moment fos gairebé sempre més per a escoltar recomanacions que no pas per a una altra cosa. Va ser així com a través d’un ésser de nom Xampi vaig descobrir grans jocs com ara Commandos (joc impossible de passar-me en aquella època si no feia el truc de la immortalitat) i els Age of Empires 1 i 2 amb les seves respectives expansions (el millor de tots el 2 amb The Conquerors expansion, em quedo sense paraules per a descriure’l, i la d’hores que vam passar tant jo com mon pare o fins i tot ma germana –tots dos noobs en el camp – allà al davant no tenen nom).

Aquesta és per a mi l’època daurada dels videojocs, corresponent a finals dels 90 i principis dels 2000. Molt particular aquesta opinió, però ho és perquè al poc dels fets anteriors, van caure a les meves mans les dues màquines que més desitjava en aquell moment: una PSOne (bé, jo preferia la PS2 que sortia en no res, però era massa cara) i una GameBoy Color. I què et pot passar millor que això en ple boom de Pokémon? Clar que jo no volia el Pokémon groc, preferia el vermell, però no vaig poder escollir. Al Pokémon i al millor joc de consola portàtil mai vist a la Terra: el WarioLand 3. Divertidíssim, llarg (gairebé inacabable) i tot un repte per a qualsevol que se’l volgués passar al 100%, és un dels meus jocs preferits.

Pel que fa a la PSOne poca cosa puc dir que fos novedosa en aquell moment, perquè a l’estar a punt de sortir la PS, va ser una consola destinada a jugar a jocs als quals la resta de la gent ja hi havia jugat feia més o menys temps. Eh! Però jo tan feliç jugant al Metal Gear Solid (el millor joc d’aquesta consola i potser de totes sense cap mena de dubte), al Tekken 3 (best fighting game ever?) i en menor mesura al Final Fantasy IX que em van deixar. Si als jocs citats a les dues consoles que tenia hi sumem el cartell per a PC d’aquells moments, entendreu que ho recordi amb tanta nostalgia. I és quan deixava alguna d’aquestes màquines, a l’altra hi tenia jocs com ara Star Wars Episodio I, Star Wars Racer (enorme, de fet me l’han passat fa poc i em va emocionar i tot tenir-lo de nou entre les mans), FIFA 2000 (l’últim gran FIFA fins que no va arribar el 06-07) o Los Sims. Allò era el paradís.

Sobren les paraules...

Amb el temps, la meva afició als videojocs ha anat augmentant. A l’adolescència em vaig fer amb una PS2 (de la qual destaco els Final Fantasy X i XII, el Gran Turismo 4 i els Metal Gear Solid 2 i 3), vaig seguir donant-li a tots els de PC que m’arribaven a les mans, a destacar GTA Vice City (una de les millors BSO que he sentit mai, no em cansaré de dir-ho), Star Wars Jedi Knight 2: Jedi Outcast i Jedi Academy i Los Sims 2. Si vaig més enllà ja m’apropo massa als dies actuals i perd tot l’halo de misticisme que envolta els records amb el temps. Suposo que d’aquí a uns anys recordaré amb estima com jugava amb la Wii o amb la Nintendo DS, però de moment encara no.

Bé, ha quedat un post una mica espès sobre records passats i personals, així que prometo que el proper serà en una línia completament diferent. I com a novetat, diré que accepto propostes amb dues condicions: em reservo el dret a acceptar-les i a dur-les a terme quan vulgui i a més, s’han de realitzar les peticions en forma de comentari (m’he de guanyar els comentaris d’alguna forma, que en sé d’uns quants que passen per aquí i no diuen res). Ah! I serà benvinguda tota l’ajuda que pugueu donar en quant a esbombar aquest blog, ja sigui per xarxes socials o boca a boca, que ja m’agrada conèixer-vos a gairebé tots, però créixer no està pas malament. Ara us toca a vosaltres, quins són els vostres records amb un mando o un teclat entre les mans?

Caleglin Nolewë – “Tengo un mal presentimiento…”

Anuncis

Accions

Information

10 responses

3 03 2010
Silver Dragon

Això era un senyor joc com una casa de pagès. A part de tots aquestos grans jocs i els incontestables Metal Gears, destacaria el Civilization II. El vaig descobrir per allà al 2002-03, no ho recordo, ben bé. Va ser el joc a que més en vaig viciar en aquells anys. De llarg. Ni Metal Gear, ni GTA, ni Devil May Cry, ni hòsties. El civilization era simplement sorprenent i em donava tot el que no em donava l’Age of Empires. Amb l’AoE com a molt podies construir una ciutat amb quatre torres i una muralla i tenir de població a uns quants aldeanos empanats que eren com les plagues bíbliques (desforestaven boscos sencers, mataven tot bicho vivent i esgotaven recursos a palades). També podies tenir un exèrcit, que normalment es reduïa a crear paladins a granel i ballesteros per si de cas.
Amb el Civilization no controlaves una merda d’assentament, sinó un país sencer que creaves des del no res. Construïes ciutats, gestionaves explotacions, vigilaves les fronteres, creaves el teu exèrcit,trancaves tractats diplomàtics, conqueries imperis (o t’envaïen, que en aquest joc era bastant putada), construïes infraestructures, avançaves tecnològicament des la prehistòria fins l’actualitat, edificaves meravelles del món, iniciaves la carrera espacial. Era una autèntica exposició d’opcions, oportunitats, finals i successos inesperats.
Va ser un joc boníssim, tot i que tenia un gràfics, bastant limitats i una música repetitiva i embogidora (si l’escoltaves molt començaves a veure les línies de codi del joc). Superviciant. No vaig estar tant enganxat a un joc fins que vaig comprar-me el Civilization IV ara fa dos anys (tot i que feia bastant que ja havia sortit). I el més apostuflant de tot és que a la tardor d’aquest any sortirà el Civilization V. Uffffff……………

3 03 2010
livetnediser

Holaaaaaaa, gracias a ti!!!!!!! a lo que vamos… de pequeño y con gamboy 2 juegos son especiales para mi, el super mario, el de toda la vida que habia que pasarse de golpe o perdias la partida y pokemon incluida la clonacion pokemon con 2 gameboy teniendo uno 6 mew’s.
Y para PC el MEJOR sin duda de toda la historia de las aventuras graficas el space quest (con un gran recuerdo de un minijuego de unas gallinas en el centro comercial) seguido de cerca por el the longest journey.
Por el resto pues mas o menos, esos son los que mejores recuerdos me traen junto con alex the kid en las vacaciones en casa de los abuelos con la prima xD.
El atari 2600 tambien me dio mucha diversion, hasta que llego el nuevo y flamante dios en la tierra 286, un maquinon pa la epoca, segun me dicen tenia 3 o 4 años cuando lo compraron, asi que ya hace 18 años, prince of persia, lemmings…

4 03 2010
Jail_44

Entrades massa llargues i aborrides, tó de colegueo pastosillo…

Ús de paraules tipo “escric el que hem rota”….no foti home, sigui més dur cony
de deu!

Sempre són més entretingudes expressions sinonimes con ara escric el que em surt de la polla perque sou tots uns fills de puta, o si vol anar més enllà li recomano del estil…

Els meus esclaus midgets que tinc penjats al rebost com si fossin llangonises han comés una errata, inmediatament els sodomitzaré amb ESDA I,II i III

Bueno, no me llegit lentrada sencera perque era un tostón
Soc la primera critica/torracollons aborrit???

P.D.: Sims = Maricon esperant a que surtin els nens de P3 al pati…

Salut!

4 03 2010
caleglin

En general, el to i les paraules emprades solen estar d’acord amb el que es diu, en aquest cas bons records del passat. Per a cagar-se en quelcom o en algú, ja hi ha dos posts anomenats “Allò que em rebenta”. De totes formes no és el meu estil usar grans expressions per tal de cridar l’atenció de ningú.

I si, la longitud se m’escapa de les mans normalment, però sent posts setmanals, crec que val la pena l’esforç dels qui ho llegeixin, tenen temps de sobres per a pair-ho.

Salutacions, i benvingut.

4 03 2010
Chencho

Tiuuu!!!! as anomenat moltissims jocs mitikissims , k fan k torni a enrecordar-me’n d’akella gloriosa epoca en k estabes desitjant k arribes el cap de setmana per passa-t’hi tot el dia enganxat al mando.
Jo si fa no fa vai començar amb la mateixa edad k tu, magradaven els jocs de la megadrive i de la supernintendo de fet ara tinc els emuladors al pc i de tan en tan fai memoria, ki no recorda grans jocs com el SONIC, GOSHT & GOBLINS, SUPER MARIO , BOMBERMAN ….
Despres va arribar la era en que la play station va competir per veura kina era la millor makina amb la dramcast de sega y la nintendo 64, a mi em van regalar un play station, els jocs k mes ma van marcar van ser el FINAL FANTASY 7 (els altres en la meva opinio son bastan mediocres sobretot el 8), METAL GEAR (tota la saga menos el 2, no em van arribar bones opinions d’ell i mai vai jugar) jocs com SILENT HILL no hi podien faltar en akesta makina i posteriorment va arribar la eterna lluita k encara dura tot i k en altres consoles entre kin joc es millor si el Pro evolution o el Fifa, per mi el millor de tots es el pro evolution 3 pero en aket tema hi ha mes opinions k llonganisses a una carnisseria xDDDD

4 03 2010
caleglin

Ufff… anem a pams!

– Les consoles clàssiques sovint tenen més vici que les actuals. Si en tingués una entre mans…

– Una llàstima el fracàs de la Dreamcast sent més potent que les altres, però de vegades els clients no son gaire lògics. I gràcies a això i al fracàs de la Saturn (dos de seguits), adéu a les consoles Sega.

– Final Fantasy: He jugat a uns quants, però sempre a partir del IX, el qual em va agradar, però no tant com el X. I el XII m’agrada pel seu estil de joc novedós (tipus Kingdom Hearts, que també m’agrada força). Ah! I el FF Tactics Advance també té una bona viciada (com els Advanced Wars).

– Metal Gear Solid 2: Bon joc. El fluix de la saga, però més que res perquè els altres són molt forts i ningú va pair bé el canvi de Snake a Raiden.

– FIFA a mort (en el meu cas). Però s’ha de reconeixer que entre el FIFA 2000 i el 06 van ser tots molt dolents.

4 03 2010
Gorrion I

Dos palabras: miau

5 03 2010
Arqueòleg Glamurós

Doncs jo era més de Sònic! He de reconeixer que el Mario amb les sves tuberies i els bolets tenia la seva gràcia… peró el Sònic era brutal contra el dr.Robotnik, els loops, els anells.. tot!

5 03 2010
caleglin

Jo Mario Forever! El Sonic m’agradava, però massa velocitat em donava sensació de descontrol, així que mai vaig arribar a controlar-lo realment… era com un cavall desbocat!

5 03 2010
caleglin

Per cert, per als qui no ho sàpiguen:

http://www.facebook.com/pages/Mariatxades/10150112595835072#!/pages/Mariatxades/10150112595835072?ref=ts

Grup oficial de Mariatxades a Facebook! (oficial però no creat per mi, sino per livetnediser – gràcies). Un lloc on publicitar les novetats del blog als qui en formin part i a la vegada provar d’obtenir cert feedback dels lectors en forma de forum (escriviu-hi!).

Gràcies al grup, ahir rècord de visites en un sol dia: 155! Som petits, però anem creixent. Ara toca esperar que es vagin quedant alguns d’ells.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: