M Generation

10 03 2010

Era l’any 1990 i mentre Europa i els Estats Units vivien en una onada de post-punk i desengany anímic que els duria al grunge en tan sols un any (amb la sortida del Nevermind de Nirvana), Espanya provava de refer-se de la Movida i els seus darrers espasmes. En un moviment inesperat i sobtat, el jovent decideix deixar de banda Loquillo (com diu Viruete) i el que pensin, facin o escoltin a la resta del món i crear un nou moviment, una nova generació marcada per una música, una estètica i moltes cançons. No amics, no parlem de la generació X, ni Y, avui us presento la que podríem anomenar Generació M.

Ens situem a principis de la dècada dels noranta, amb la gent provant d’oblidar els 80 i la seva discutible estètica endinsant-se en una de nova (ni millor ni pitjor, diferent – només cal veure El Príncep de Bel Air per exemple). Encara dubtosos de com anar fent i cap a on tirar, apareix una figura que unifica el jovent espanyol, i com si del poder de l’Anell únic gaudís, unifica totes les tribus urbanes i les trasllada cap a l’est, a un terreny de perdició i luxúria conegut després com “la ruta del Bakalao”. La ciutat, Valencia; l’ésser unificador, Chimo Bayo.

En tinc unes iguals!

La ruta, coneguda després a totes les cases de l’estat ja a mitjans de la dècada, aglutinava diferents discoteques de la zona de la carretera Madrid-València a les afores de la ciutat che. El terme bakalao va servir per a designar tant la ruta com la varietat de música makina que s’hi feia, el que no pas tants saben és l’origen real d’aquest terme. I és que quan dos DJs valencians es trobaven a una tenda de discos comprant LPs, pel que es veu tenien el costum de preguntar-se sobre la qualitat de les novetats en una conversa del caire següent: “¿Cómo está el pescado?”, “Fresco, fresco” “¿Y esto qué es?” “¡Esto es Bakalao de Bilbao!”. La cosa es veu que va agradar i va començar a ser usat abastament a la zona.

La zona tenia ja els locals i el jovent s’avorria a casa seva, faltava una figura que detonés l’explosió, algú tan gran com per movilitzar a mitja Espanya cap a la nova Meca del nou so. I així sorgí ell, del no res, un pilot de motocross fracassat (degut a una lesió simultània dels dos genolls) que passava les hores amb les crosses a prop de la cabina del DJ en un local a finals dels 80. Un dia el DJ necessitava marxar urgentment i cerca un substitut, el primer que veu, aquell qui té davant. I d’aquesta forma, el DJ anònim creà un mite segurament sense saber-ho. Perquè el bo d’en Chimo no es va conformar amb punxar, va voler anar més enllà i ser showman. I així és com va fer saber a mig món (número 1 a les llistes d’Israel, Japó i molts més) que venia de l’espai exterior per a dur-nos a tot al planeta de la música makina i el bon rotllo. Si, del bon rotllo, perquè segons diu ell mateix, la ruta en els seus anys bons era el centre del bon rotllo espanyol, on s’hi ajuntava gent de tota mena (makineros, quillos amb Bomber i Alpha, gòtics, oficinistes ben mudats…) i es dedicaven a passar-s’ho bé sense que els hi importés què deien d’ells (queda per veure què implica passar-s’ho bé per al sr. Bayo).

Joves flipant-ho amb Pont Aeri

I després de l’èxit de “Así me gusta a mi”, “Bombas” o “Química”, com passa sempre, la cosa no es podia quedar en això. Van començar a aparèixer falsos ídols i entre tots ells només un va ser autèntic, el segon adveniment, l’home que ens volia fer volar al planeta “rico en tecno-combustible”, el gran Paco Pil, creador de temes com “Johnny Techno Ska” o “Viva la fiesta”. I just en el màxim esplendor aparent de la ruta, quan s’exportava a mig món, tot va esclatar. Els joves de Madrid hi van anar de forma massiva, juntament amb mitja Espanya. D’altres s’hi passaven entre tres i quatre dies allà en una orgia de música i drogues. I van aparèixer els problemes greus, els mitjans se’n van fer ressò i de sobte la ruta era el Coco per als nous nens i pre-adolescents, els pares dels quals sentien cada dia per la tele com el rol i la ruta s’enduien al jovent de la pell del toro.

Cal dir, però, que la cosa es va expandir molt. Tant, que van aparèixer escenes i ciutats alternatives a la ruta on s’hi va arribar a veure a DJs que assolirien gran fama, en aquella època encara a l’altra banda de la cabina. És a Barcelona, a Psicódromo, on apareix Nando Dixcontrol, el qui seria mestre directe de Pastis (el de Xque, el Gollum de les cabines, esbrineu d’on ve el nom artístic…) i influenciaria enormement la que després seria la gran escena de la makina a finals dels 90 i principis dels 2000, Catalunya, amb Eskudero & Xavi Metralla a Pont Aeri, o Pastis & Buenri a Xque (sense oblidar Skorpia, Chasis, Area i demés).

Pastis, ese hombre...

Tot i aquesta repuntada de la música makina a finals de la dècada, es pot dir que a mitjans dels 90 la ruta estava ferida de mort, i el panorama musical discotequer el començaven a acaparar els DJs d’Eurodance i ItaloDisco (els quals mantindrien durant anys un regnat inconestable de la mà d’Eiffel 65, Gigi d’Agostino, Gabry Ponte, Dj Ross i companyia). La makina estava ferida de mort, i els italians ens feien ballar a tots a un ritme molt més pausat i comercial, però igual de mític. Després ja va aparèixer l’onada Techno, Electro i House que ens envolta, la qual ja no envoltem en el mateix halo de misticisme (malgrat Daft Punk).

I què se n’ha fet dels mestres? Chimo Bayo s’ha reciclat en icona generacional reivindicada des de tots els sectors que van viure mínimament aquella època (gafapastes inclosos) i fins i tot pels nouvinguts. Ara compagina els concerts revival amb un programa de TV i tota mena d’entrevistes més o menys intel·lectuals o culturals. Paco Pil va perdut, i es dedica a punxar en diferents sessions quan pot (com ara a la Telecogresca de dia de fa uns anys, si, a la que toquen els freaks com Josmar). I Nando Dixcontrol parla com un torrat histèric al qual de vegades costa entendre, i es dedica també a les sessions revival dels seus temps gloriosos ja passats.

Des de Mariatxades, i en la meva faceta de Mariatxi DJ, es reivindica aquesta etapa com a indispensable per a entendre el devenir del jovent d’aquella època i de l’actual, per a bé o per a malament (això a criteri de cadascú). A més, pot agradar o no la música, però de ben segur que riuràs una bona estona veient a Chimo Bayo en directe.

Caleglin Nolewë – Mariatxi DJ!

PD: Grup d’admiradors oficial (no creat per mi) a Facebook: http://www.facebook.com/#!/pages/Mariatxades/10150112595835072?ref=ts

PD2: Us adjunto alguns documentals i entrevistes:

http://www.youtube.com/watch?v=kFXOn8bhD44 (Chimo Bayo i Nando a Loops).

http://www.youtube.com/watch?v=kFl3BsSLblE (Chimo Bayo a Silenci?).

http://www.youtube.com/watch?v=O_78f8I-2ts (La ruta del bakalao a Canal+ amb Carles Francino, 1a part, busqueu les altres que valen la pena).

Anuncis

Accions

Information

3 responses

10 03 2010
Arqueòleg Glamurós

A mie m va tocar viure aquesta època en plena adolescència. Jo, òbviament era grunge i detestava qualsevol cosa que olorés a bacallà o pont aèri!

En canvi ara quan escolto alguna cançó d’aquella generació em pixo de riure! SOn tan cutres i casposes que han esdevingut himnes de la petarderia en plan Boney M!

10 03 2010
caleglin

Si, resulta curiós com en moltes ocasions es va tant al límit d’una cosa que es dóna la volta i s’apareix a l’altra banda. Com si no s’enten que Chimo Bayo, Déu i ídol dels bakalas (precursors de killos, chonis i canis entre d’altres) hagi acabat reconvertit en icona generacional reivindicada per Alaska (mite gafapasta) en ple FIB?

Cal dir, però, que no tot és caspós, d’aquella època algunes se’n salven, i són justament les que van marcar-nos a tots, ja fos la infància o l’adolescència (o el que sigui).

17 03 2010
Arqueòleg Glamurós

I he de confessar que quelcom igual m’ha passat amb Camela! Llegeix el post que els hi vaig dedicar al meu anterior blog, ja fa uns anyets: http://glamboy69.lacoctelera.net/post/2007/05/19/camela-grup-condemnat-al-ostracisme-

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: