Camí de Moria

14 04 2010

Molt bon dia mariatxers, de nou us demano disculpes per la demora en l’actualització d’aquesta plana. Aquest cop, per si un cas, farem una cosa, definirem una nova norma d’actualitzacions: Mariatxades s’actualitza cada setmana si no és que el treball ho impedeix a l’autor. En tal cas, vol dir que la feina em sobrepassa i que tocarà esperar una setmana més per a poder veure nous continguts en aquesta plana.

Aquesta, com bé sabeu tots, és una web prou petita, amb una comunitat molt reduïda de lectors fidels i uns quants més d’ocasionals que es van passant quan poden per aquí. Tot i això, ja comptem amb una pàgina d’admiradors a Facebook feta pel Livetnediser (http://www.facebook.com/pages/Mariatxades/10150112595835072) on ja s’han fet algunes propostes per a futurs temes. Avui, per primer cop, faig cas a un dels admiradors i accepto el repte de fer un post sobre literatura, una altra de les meves grans passions com a bon devorador de llibres que sóc des que tinc memòria (quan llegia llibres de El vaixell de vapor).

No sóc pas cap expert en literatura. De fet, mai no he estudiat literatura més enllà de la poca que es donava a la ESO, ja que els propis professors la defugien. I probablement m’està bé, ja que no m’interessava massa com a tema d’estudi. En canvi, el fet de llegir és una cosa que m’encanta i practico sempre que puc (a diferència de moltíssima gent, per desgràcia). Realment no sé quants llibres dec llegir a l’any, però de ben segur que pocs hi poden fer ombra (en Silver Varela suposo). Així doncs, he llegit moltíssims llibres, però pocs m’han marcat realment, pocs he llegit tantes vegades uns en concret.

En verdad os digo...

Devia ser pels volts de primer d’ESO quan vaig sentir parlar per primer cop de quelcom anomenat El Senyor dels Anells, en aquest cas en forma de llibre infantil que vaig tafanejar per pura curiositat al PRYCA. No l’hi vaig donar més importància fins el dia que passat ja un temps, vaig veure la pel·lícula de dibuixos animats i em vaig tornar a preguntar què devia ser allò. Aquest cop vaig traslladar la pregunta a mon pare, que no em va saber respondre. Al temps, vaig anar al cinema i vaig veure un tràiler que em va deixar bocabadat. I no vaig poder parar fins aconseguir els tres llibres de cop.

Llibres que vaig llegir abans que arribés la primera entrega de la saga al cinema. Llibres que em van marcar de forma silenciosa, perquè en un principi veia com a llibres de fantasia un pèl massa llargs i sobretot amb fases bastant avorrides i inexplicables a dins (sobretot els poemes i cançons!). Em vaig adonar de com m’havien marcat quan vaig anar al cinema i vaig comentar amb alguns amics el fet que algunes parts del llibre no s’hi veien reflectides. En aquell moment ja no hi havia marxa enrere.

Rivendel FC

I d’aquesta forma, per Nadal el tió em va cagar els dos llibres que millor completen la saga: el preludi El Hobbit i el llibre d’història El Silmarillion. I els vaig provar de llegir en aquest ordre. Primer el Hobbit, lectura lleugera i que em va semblar un pèl massa infantil, com un conte per a un nen al llit. El Silmarillion en canvi, ja va ser més difícil, doncs no vaig poder acabar-lo al primer intent. Em va semblar terrible, horrible i infumable, fins que vaig conèixer un company d’anglès, a qui direm Thinwe, que feia el Treball de Recerca sobre Tolkien i la seva obra. Ell em va recomanar donar-li una nova oportunitat, obrint la ment per tal de captar millor el significat del llibre.

I quan el vaig acabar, vaig saber que ja estava perdut del tot. M’havia agradat, havia fruït de la lectura i havia completat el cercle, ara tot tenia un significat al meu cap, encara difús i borrós, encara amb necessitat de consultar annexos, diagrames i arbres familiars, però tot quadrava a la fi. Des de llavors, he llegit la saga complerta diverses vegades (crec que deu rondar vora les sis o set vegades en més o menys els mateixos anys) i vaig rebre un Sant Jordi el darrer llibre de mans de ma mare, “Los hijos de Húrin”. Anem a pams amb cada llibre:

  • El Señor de los anillos – La comunidad del anillo: Primer dels tres llibres que formen El Senyor dels anells (ESDLA). Conté un  pròleg que farà enrere a més d’un (jo recomano saltar-los els primers cops) sobre la vida i costums dels Hobbits. Aquest llibre continua els fets succeïts a El Hobbit (escrit abans) i és força més costumista que la resta en el seu inici. No és fins que no es troben a les portes de Rivendel que no comencen realment els problemes, i després del Concili Blanc, ja no hi ha volta de full.
  • ESDLA – Las dos torres: Llibre curiós i potser xocant, doncs ens el trobem dividit en dues parts (com els altres tres), però a diferència del primer, no són cronològiques. La primera part ens narra uns fets, mentre que la segona ens narra el que passa al mateix temps en una altra banda. És més fosc que l’anterior, ja sense gaire temps per a alegries i amb l’Ombra atacant obertament, als protagonistes els hi toca donar un pas enrere. Per a mi, és el més fosc dels tres llibres. Té també la part que potser és més espessa i estranya de totes: el descobriment del Ents al bosc de Fangorn.
  • ESDLA – El retorno del rey: De nou un llibre dividit en dues parts, fet que dona certa ràbia quan vols saber què passa a uns i et trobes amb pàgines i més pàgines del que passa als altres. El més èpic de tots tres, doncs ara l’Ombra és tan gran que només s’hi pot combatre plantant-hi cara de forma oberta i desesperada, resant perquè el Portador completi la seva missió. El meu preferit dels tres, sobretot pel final (molt ben lligat tot) i pel que no s’ha vist al film (“El alzamiento de la Comarca”).
  • El Hobbit: Un llibre que d’inici sembla infantil a més no poder, que fa que pensis que t’has equivocat i has comprat la versió infantil, però que quan t’hi acostumes trobes que és un primer pas molt important cap als fets que succeiran després, narrat en forma de conte perquè així ho va voler en Tolkien, que dominava molts registres. Recorda a ESDLA en versió reduïda, sobretot per la successió dels fets: costumista, excursions, aventures, escaramusses, batalla i èpica per tornar a la vida normal.
  • El Silmarillion: Un abans i un després per a qui aconsegueix llegir-lo. És el tot, allò que completa el món que en Tolkien va crear. Sense llegir-lo mai no entendràs la profunditat de l’univers Tolkien, dotat de vida pròpia en forma d’història, llegendes, religió, rondalles, poesies i contes, així com d’alfabets i llengües pròpies. Tot desenvolupat de forma meticulosa per tal de semblar quelcom sorgit d’un món real i no pas de la imaginació d’un sol individu. Si mai proveu d’abordar aquesta lectura, tingueu en compte que us l’heu de prendre com un llibre d’història (encara que d’inici és més aviat mitologia metafísica).
  • Los hijos de Húrin: Una simple extensió del Silmarillion, doncs és tracta d’una recopilació feta pel fill Cristopher Tolkien (igual que l’anterior llibre), sobre els textos que el seu pare tenia d’aquesta llegenda en particular, la primera que volia desenvolupar en més detall. Tot i que hi ha parts calcats als del Silmarillion, és un llibre recomanable, una tragèdia d’estil clàssic.

Així doncs, com a balanç final dir-vos que val la pena llegir aquests llibres, que són probablement els llibres que més han marcat la meva vida lectora (per freak i poc original que pugui sonar això. Doneu-los-hi una oportunitat!

Caleglin Nolewë – A veure qui és el primer en dir-me el significat d’aquest nom!

Advertisements

Accions

Information

5 responses

14 04 2010
kronen

El meu problema va ser veure primer les pel-lícules; no vaig ser capaç després d’esborrar-les de la meva ment i començar de zero amb el llibre. Pagaria per poder haver disfrutat d’aquests llibres sense tenir la referència del cinema. Des d’aleshores abans de veure alguna d’aquestes pel-lícules que tant d’èxit tenen i que es basen en grans llibres; he decidit primer llegir-los… no te preu ni color. Per cert, alguna recomació per Sant Jordi??

15 04 2010
caleglin

Crec que son uns llibres que es poden gaudir abans o després d’haver vist les pelis (que per cert son molt bones adaptacions).

Pel que fa a Sant Jordi… ni idea, la veritat és que no sé ni que demanar a ma mare… a males pillaré el que em sembli millor a primera vista.

15 04 2010
Arqueòleg Glamurós

Com el primer volum (la comunidad del anillo) i el Hobbit cap!!! Son obres d’art en estat pur!
La resta tendeix al barroquisme exagerat, amb innecessaries i eternes descripcions de batalletes!
El silmarilion directament és una prescindible col·lecció de noms i dates, tan literariament interessant com lelgir una guia telefónica!

HAs llegit “Crónicas de la Dragonlance”??

15 04 2010
caleglin

Tolkien crec que és barroc per definició, però no se n’amaga en cap dels llibres. Tendeix a descriure amb massa detall qualsevol detall estúpidament petit del paisatge, cosa que el primer cop em va cansar una mica. En canvi al Hobbit potser no va tan a saco amb això, probablement perquè estava per polir la seva tècnica. I pel que fa a les batalles, no tenen ni la meitat del protagonisme que a les pelis, per exemple la de “El abismo de Helm”, és allà on gira tota la segona peli, i en canvi és mig capítol del llibre.

I El Silmarillion em va donar la mateixa impressió d’inici, però crec que t’ajuda a comprendre moltíssimes referències de ESDLA que se t’escapen (llegendes com ara Lúthien y Beren, què són els mags i d’on venen, d’on va sortir Sauron… etc).

Pel que fa a Crónicas de la Dragonlance fa temps que em criden l’atenció, però n’hi ha tants que no sé quin és el més recomanable i per on començar… també tinc la vista ficada en els llibres de Mundodisco. Qualsevol dia se me n’anirà l’olla i faré una megacompra de llibres de fantasia.

PD: Són molt recomanables els llibres de Warhammer i Warhammer 40k (per més que semblin pur merchandising). Gotrek y Félix i Los fantasmas de Gaunt son dues sagues boníssimes.

19 04 2010
Arqueòleg Glamurós

A veure! L’univers Dragonlance té una triologia principal (per mi més interessant que Tólkien) que es diu “Crónicas de la Dragonlance”, el primer volum del qual es “El Retorno de los Dragones”, una veritable obra mestre.

La resta de triologies son seqüeles o preqüeles de la història principal!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: