Openings i endings anime! (primera part)

17 07 2010

Bon dia a tothom, prepareu-vos i cordeu-vos bé els cinturons, que avui tenim novetats. Avui farem història del blog, perquè arriba, ni més ni menys que la primera col·laboració en un article, a càrrec d’una persona que (per a suficient enuig meu) no llegeix aquest blog, malgrat la relació de proximitat que tenim. Avui el Mariatxi i la Nana us parlen d’openings i endings anime.

Nana

Bé, ràpidament i per a posar-nos en situació, l’anime és com s’anomena a l’animació (dibuixos animats) que es realitzen a Japó. Normalment (tot i que no sempre, com sovint es creu), es tracta d’adaptacions de sèries d’èxit en format còmic, el que es coneix com a manga. Tant la Nana com un servidor som àvids seguidors d’ambdues coses, en el cas de l’anime gràcies al Club Super3 i al 3xl, i en el cas del manga a mi em ve per amistats (per exemple en SilverDragon) i a ella principalment per la meva influència. Això si, els nostres gustos, si bé convergeixen en alguns aspectes, no podrien ser més diferents i això es nota també en les nostres eleccions.

Doncs bé, indiscutiblement per a qualsevol fan de l’anime (i generalment de qualsevol altra sèrie televisiva), una de les coses que més solen marcar són les cançons d’inici (opening) i de final (ending) de cada capítol, fins al punt que al final, t’acabes sabent de memòria les cançons de les series que més t’han marcat (i alguns cantant-les en qualsevol lloc a la mínima ocasió…). Així doncs, feia ja temps que tenia pensat fer un article sobre aquest tema, i com volia donar alguna altra visió sobre aquest món, avui ho farem entre dos. Farem cinc recomanacions cada un, sense ordenar. Començo jo:

Top 5 by Mariatxi:

–          Trigun – H.T. (opening):

Mariatxi: Un tema de rock amb tocs punk acompanya a la perfecció les imatges que millor resumeixen que hi trobaràs a la sèrie: steampunk, far west futurista, estètica McFarlane/Spawn i uns protagonistes que a banda dels seus moments seriosos també són divertits i esbojarrats, en un món que no els permet aturar-se en cap moment. Un cop més, es compleix el binomi gran sèrie, gran cançó, en aquest cas un dels must als meus mp3.

Nana: He de confessar que no he seguit aquesta sèrie, però només per la  cançó ja es veu que no és gaire del meu estil. La manca de lyrics la fa pesada després d’una estona escoltant-la.

–          Slam Dunk: la gran esmaixada – Sekai ga owaru made wa (2n ending):

M: Una cançó enorme que em sorprèn que durés tant poc com a ending de la sèrie, reemplaçada de seguida per una nova cançó. En general, totes les cançons de la sèrie són boníssimes i les adaptacions al català estan molt ben aconseguides, però en aquest cas encara més. Gran tema rock, una balada rockera de desamor que per a mi, la seva versió completa en japonès, està també entre les cançons imprescindibles per a dur a sobre. Les imatges del vídeo potser no són cap meravella a nivell d’animació, però a un fan de la sèrie li encanten.

N: Una de les poques cançons en les que coincidim. Slam Dunk té grans openings i endings, i tot i que aquesta no és una de les millors, als seguidors de la sèrie se’ls posen els pèls de punta al veure les escenes guarnides amb la música.

–          FLCL (furi kuri) – Ride on shooting star (ending):

M: Cas curiós el d’aquest ending, doncs és d’una sèrie que no m’agrada en termes d’argument. Un surrealisme tan estrany que no vaig saber per on agafar-la en cap moment. Això si, a nivell musical, una de les millors sèries que s’han fet mai, amb una banda sonora composta gairebé en exclusiva per la mateixa banda (The Pillows) i temes com aquest que se t’enganxen com una mala cosa. I pel que fa al vídeo, és original i ens serveix per a entendre el mateix que si veiem tota la sèrie (és a dir res).

N: Ni sèrie ni cançons. Furi Kuri no s’agafa per cap cantó i aquest ending no n’és cap excepció. La música no despunta ni té res d’especial, i no parlem de les imatges que no tenen cap sentit ni relació amb la sèrie.

–          Bobobo-bo Bo-bobo – Shiawase (1r ending):

M: I si abans us deia que la sèrie era surrealista, ara què us puc dir? Doncs el mateix, però aquesta sèrie té gràcia en el seu absurdisme exagerat, així com en el munt de tributs que hi ha en cada capítol a d’altres animes. I de nou, la banda sonora és certament bona amb uns openings esbojarrats on et demostren com serà el que veuràs a continuació i uns endings una mica més calmats. És el cas d’aquest Shiawase, on la cançó li fot canya, però a les imatges hi veiem un bonic paisatge on la Beauty es limita a seure i els personatges van passant pel darrere (alguns fent el canelo, perquè si no serien ells mateixos).

N: D’acord, la sèrie mola. La cançó també. Però realment encaixen molt més amb el que és l’anime, els openings animats que et fan ballar i venir ganes de fer “la croqueta” i jugar al pedra-paper-tisores amb la pantalla de la televisió.

–          Orphen el bruixot – Kimi wa majutsushi (2n opening):

M: M’havia oblidat de dir-vos una cosa davant de la mà de cançons que m’agraden, després de fer diverses seleccions, he acabat optant per escollir aquelles de sèries que s’han emès a TV3 i també he escollit de forma més alternativa, deixant de banda grans temes de sèries com El detectiu Conan, Bola de Drac, Yu Yu Hakusho, etc. Pel que fa a aquest tema, només dir que és una combinació perfecta de powerpop japonès amb imatges molt bones sobre la sèrie. Fantasia medieval a l’estil Final Fantasy en alguns aspectes que combina perfectament amb el tema.

N: Sembla que la lletra no encaixi amb el ritme, i a sobre la lletra amorosa encara pega menys amb totes les escenes de lluita!

Bé, això és tot per avui, finalment he decidit dividir el post en dues parts. Avui porto jo el pes de l’escrit i els comentaris queden per a la Nana, en la propera entrega serà al revés i prometo fer més sang en els comentaris que no pas la Nana!

Caleglin Nolewë – I aquesta tristesa, m’ha ben trencat el cooooooor…

Anuncis

Accions

Information

8 responses

17 07 2010
espontani

nana no me critiques así esos temazos, con lo buenos que són

17 07 2010
caleglin

Comentaris a les respostes de la Nana (si, els havia de fer, no em podia quedar callat jejeje.

1.- Estaria bé que expliquessis quin és el teu estil, ja que dir només “no és el meu estil” no serveix de gaire. I que una cançó sigui instrumental no és pas cap pega!

2.- La millor sens dubte! Només t’acceptaria com a propera o potser igual fins i tot el segon opening, que tant a nivell de música com d’imatges s’ha de dir que és un tros d’opening des del principi fins al final: http://www.youtube.com/watch?v=nwmxX5b5O8M

3.- Definitivament FLCL no s’agafa per enlloc, però les cançons són realment bones, mal que em sàpiga.

4.- Només he trobat un opening (no recordo si en tenia més) i prefereixo Shiawase, però més que res per la música.

5.- Si haguessis vist la sèrie sabries que al rerefons hi ha una història d’amor!

19 07 2010
Arqueòleg Glamurós

Veig q tu tb tens cameos! Ben fet!! No dic res d’anime q no en tinc ni papa!

20 07 2010
caleglin

Una llàstima, perquè n’hi ha per a tots els gustos, si bé jo amb el temps m’he tornat més de llegir manga que no pas de veure anime. Però sempre està bé tornar als orígens.

Pel que fa als cameos, feia temps que tenia en ment fer algun, des dels temps de l’space de microsoft, però fins ara mai m’havia decidit a tirar-ho endavant. He de dir que m’he sorprès a mi mateix de oferir-li a la Nana en primer lloc, sempre vaig pensar que seria en SilverDragon el primer.

28 07 2010
Arqueòleg Glamurós

He de reconèixer que alguna cosa manga-homoeròtica he fullejat, jeje

24 07 2010
SilverDragon

Molt bones recomanacions. Totes elles grans series… bueno Bobobo, no. Pel que fa a la de Trigun coincideixo en que es una gran cançó. I d’aquesta sèrie fai una recomanació, no és ni un ending nio un opening sinó de de l’OST, es diu Sound Life dels mateixos The First Donuts. http://www.youtube.com/watch?v=WdB34AMl8Co
La d’Slam Dunk no m’acaba d’agradar, prefereixo la de Anata Dake Mitsumeteru, que em sembla recordar que era un ending. http://www.youtube.com/watch?v=BtE1SGhgO4k
FLCL, com totes les obres de Gainax, és una sèrie que cal veure-la diverses vegades per arribar a entendre-la i apreciar-la de veritat. Res a dir d’aquesta elecció, però jo recomano una altra cançó de l’OST, Little Busters. http://www.youtube.com/watch?v=ORQeOVOPv7c&feature=related També esta bé la de Crazy Sunshine. http://www.youtube.com/watch?v=qPbRnRt0mSI&feature=related. I la de Hybrid Rainbow. http://www.youtube.com/watch?v=5xE06hZRTYU&feature=related
Bobobo no es un sèrie que a mi m’agradés però tenia bones cançons, tot i que no em plau cap d’elles en concret.
D’Orphen m’agraden els seus dos openings però escullo millor el primer Ai Just On My Love, que no és tan “pastelós” com el segon. http://www.youtube.com/watch?v=gHx787nJyUo
Com a recomanacions fora d’aquestes teves faria tota la banda sonora de Cawboy Bebop.
Dance of Curse d’Escaflowne. http://www.youtube.com/watch?v=O_49H_N43jQ
Musculman, però l’opening original, Kinnikuman go fight! http://www.youtube.com/watch?v=fYpfr62ZJcg&feature=related
Wolf’s Rain es un sèrie un pel estranya, tot i que està bastant bé. No sé segur si l’han passat per TV3, però em sona que sí. Recomano la cançó de l’opening, Stray. http://www.youtube.com/watch?v=xoQuu7GPxAI
Tampoc se del cert si Nazca l’’han fet a TV3, però l’opening està bastant bé… em corregeixo, la cançó, perquè el vídeo és una porqueria que no s’entén res. http://www.youtube.com/watch?v=AlifLmsgu24&feature=related
Tinc moltes altres recomanacions, però no han sortit a TV3, o sigui que es queden al tinter.

27 08 2010
Crític de cine

No és en versió orignial, però el tema inicial de Chicho Terremoto va marcar tota una generació. També la de Hatori el ninja.

M’encantava l’ending de Evangelion, copiant el “Fly me to the moon” de Sinatra en diferents versions.

1 09 2010
caleglin

Evangelion, quina gran sèrie, estranya però gran al cap i a la fi. He de reconèixer però, que jo sóc més de l’opening (Zankoku no sé què) que no pas de l’ending com a cançons.

I és curios, però no recordo res de Chicho Terremoto malgrat que la veia bastant sovint… En el tema de les cançons inventades dels animes dels 80, principis dels 90, s’ha de dir que eren fluixetes com a cançons, però el misticisme les ha envoltat, i ara tots recordem amb estima cançons que si ens possessin ara com a noves criticaríem a mort (Cinturó Negre, Ranma 1/2, etc).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: