Pometes strike again!

3 08 2010

Hola de nou, amics mariatxers. Avui començo amb una mala notícia, i és que Nana de moment diu que no li ve de gust fer la segona part dels openings manganime. I jo aquí esperant! Per sort, li he arrencat el compromís de que el farà abans que acabi el mes (perquè si no, tal com és ella i amb el que li depara el futur, ja ens podíem oblidar d’aquest article de per vida…). Així doncs, després d’aquesta llarga espera, si més no he anat recopilant idees per a poder anar fent posts a un ritme més decent. Comencem amb un tema que ja s’ha tractat, però que vull ampliar, la gran mentida tecnològica d’aquest segle: la superioritat tan gran que té Apple sobre la seva competència.

"¡Sólo puede quedar uno!"

Resulta curiós el món per la quantitat d’idees preconcebudes que comencen a girar al teu voltant en quant et presentes amb un adjectiu o defineixes els teus gustos. Si a l’article de Els Pets us deia que se n’havien rigut de mi per escoltar-los, la cosa va ser que des de cinquè de primària (moment en que ho vaig dir a classe), fins a finals de la ESO (moment en què vaig fer saber els meus gustos molt més complexos a la gent), jo era de cara a la gent una persona que només escolta rock català, que es passa els dies escoltant els discos del grup de Constantí i que no està gens al dia del panorama musical actual. De la mateixa manera, ara que sóc ja oficialment Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes (informàtic per a la resta del món), resulta que només dient això la gent creu dues coses: que sóc reparador d’ordinadors i que adoro Apple (i per tant a Steve Jobs) per sobre de totes les coses.

I res més lluny de la realitat. Porto anys veient la moda dels Apple i he de dir que en un principi, amb el rellançament de l’empresa a principis dels 2000 (quan Jobs va tornar a l’empresa), em vaig quedar parat pel disseny d’aquells ordinadors que no tenien torre, doncs tot venia integrat dins d’una pantalla que a més tenia un interessant disseny en blanc i un altre color translúcid (a escollir). Era la època en que tenir un Mac no era pas normal i on tothom, malgrat criticar-los enormement (i amb raó), tenia un PC Windows a casa seva. L’època en que tenir un portàtil encara era un somni per a molts. Amb el temps, Jobs va seguir fent la seva feina de meravella, i a través d’un marketing i uns dissenys molt cuidats, així com d’uns discursos i unes xerrades on deixa embadalits a tots els assistents ens ha fet arribar a tots al moment actual. Un moment on les hordes de la pometa mossegada dominen el món.

"Ai payo, cómpramelo, que me lo quitan de las manos..."

Tot? No! Un petit reducte d’informàtics encara resisteix a l’opressió invasora! I, com a mínim un servidor, ho intenten fer des d’una postura racional i basada en fets demostrables. I és que si, el disseny és molt maco i agradable, però no trobo que valgui la pena pagar molt més que el preu d’un producte equivalent només pel disseny i la marca. És simplement un despropòsit que al moment de comprar un reproductor mp4 et surti bastant millor de preu comprar un reproductor Sony que un Ipod de la mateixa capacitat. De fet, el que és jo, l’únic Ipod que em compraria seria el touch, ja que trobo realment útil i innovador el fet que sigui tàctil, cosa poc comuna en aquest mercat (ara, que ho pagues ben pagat també…).

El tema dels portàtils Mac, així com dels ordinadors, ja va quedar tractat en un post anterior: https://mariatxades.wordpress.com/2010/02/02/fanatismes/#more-141 , així que no en parlaré ara més. El que sí que vull tractar són els tres nous temes relacionats amb aquesta marca que han sorgit des que vaig escriure aquell article al febrer. El primer, el que despatxaré més breument és la broma de l’Ipad, un producte que quan Jobs el va anunciar, molts fòrums i bloggers fanàtics reconeguts de la pometa van criticar abastament. El bo de l’Steve s’havia tornat boig deien, volia treure al mercat un Iphone gran dient que era un tablet pc. I en realitat no era multitasca (com l’Iphone, a diferència de tota la seva competència) i a més té una pantalla convencional que dificulta el seu ús com a llibre electrònic. Per a què serveix doncs si no truca? Doncs ves per on, “se los quitan de las manos”. O com a mínim així va ser les primeres setmanes de vendes, que ara mateix ja desconec com ha evolucionat la cosa.

Algú em pot negar ara que hi ha autèntics obsessos?

Primera cagada aparent que resulta ser un èxit gràcies a les hordes de fanàtics descontrolats. Situem-nos ara uns mesos més endavant en el context d’un cicle de conferències a la meva facultat sobre el codi obert i les comunitats de programadors per aquí Tarragona. Interessant, però en hores de classe, així que tots vam passar excepte el dia que una professora ens hi va dur. Justament a la xerrada “Com programar aplicacions per a Iphone”. Interessant oi? Al cap i a la fi, podia interessar i potser algú s’animava a fer les seves aplicacions que podia vendre a l’Appstore. Doncs, de nou… sorpresa! Apple controla les seves aplicacions fins a un punt que se’n poden riure els de Microsoft amb les seves demandes per monopoli.

A veure, per a situar-nos. Què fer si vols programar aplicacions per a Iphone? Si no disposem d’un Iphone, sempre podem conformar-nos amb un Ipod touch, que farà el fet. De moment, 182€. Però programar, ho podrem fer des de qualsevol lloc no? Doncs no, necessites un Mac de menys de quatre anys per a poder fer-ho. Preu d’un Mac? El més barat, sense perifèrics, costa 579€. I això més el cost d’estar registrat a Appstore com a programador (per a que et donin el programa necessari per a fer les teves aplicacions), que és de 79 euros l’any. Total, una inversió de 840€, pagant-ne 79 més cada any que vulguis mantenir la llicència de programador. Ara podem suposar que tot són facilitats no? Doncs de nou… NO! La única forma legal de distribuir la teva aplicació un cop la tinguis és passant-la per Appstore. Per tant, primer tens que enviar-la a Apple, que revisaran el seu contingut i si passes el tall, te la publiquen i llavors, si algú la compra, comences a guanyar calers. Podem suposar de nou que Apple té una política d’aprovacions laxa i gens restrictiva? Sabeu la resposta. No accepten una gran sèrie de continguts, alguns per no estar-hi d’acord (pornografia, etc), d’altres simplement perquè ells estan preparant el mateix programa i no volen competència. Qui deia que Microsoft era el dimoni?

I per últim, el gran ridícul de l’Iphone 4, l’increïble telèfon que perd cobertura segons com l’agafes per un defecte de disseny (tot i que només afecta en teoria a les persones esquerranes. Un defecte de fabricació en qualsevol empresa suposa una situació molt perillosa, ja que es fa malbé la seva imatge, han de reparar/canviar el producte a tothom i a més, solen baixar les accions en borsa i la confiança dels clients. Què ha passat en aquest cas? Que Jobs surt a parlar, diu que no és per tant, que ho arreglaran amb una actualització de software i regalant una funda de plàstic (que no ho soluciona massa bé) i tots feliços! I després, l’Iphone 4 surt a Europa batint tots els rècords de vendes! El món està boig!!

Així doncs, estimats mariatxers no penso fer cap crida per a que no compreu aquests productes, només us dic: tingueu suficient cap com per a decidir-ho tot des de la racionalitat! Fins la propera!

Caleglin Nolewë – ¿Qué quieres que te diga, que mi vida va genial?

Anuncis

Accions

Information

7 responses

15 08 2010
Arqueòleg Glamurós

Jo també resisteixo a la temptació de la poma! Mira com van acabar Adam i Eva per fer-li cas!!!

27 08 2010
Crític de cine

després de trni un iPad a les mans puc dir que es la cosa més incòmoda que he vist. Estarà molt avamçat en tecnologia, per d’ergonòmic no té res a no ser que tinguis unes mans descomunals.

se n’ha parlat molt de l’èxit que ha estat, però jo encara no he vist ningú que el porti. A la gent li deu fer vergonya porta aquest trasto pel carrer.

1 09 2010
caleglin

Doncs si, és un dels grans misteris de l’Ipad, on son totes les vendes que diuen que han tingut a Catalunya i Espanya. Ergonòmic és evident que no ho és, però jo dubto també que tingui tanta tecnologia avançada. D’acord, el sistema multitàctil heretat de l’Iphone és molt bo, però el producte en si no queda gens clar a qui va destinat i quina és la seva funció. Simplement, té les pijades Apple de costum, però no té res destacable més enllà de ser tàctil.

Per cert, benvingut al blog!

9 09 2010
madebymiki

Linux és l’infiltrat que mereix guanyar, aquest parell de snobs son la mateixa persona en el fons (tal i com la teva foto demostra). Deixem-nos de tonteries i apostem per la tercera via.

Salut!!

10 09 2010
caleglin

Doncs si, el mateix amb diferent nom i amb una imatge diferent. L’un se’l veu com el diable i l’altre com un àngel salvador, però res, tots dos son clavadets.

11 09 2010
caleglin

Sembla que com a mínim són conscients que han de conservar una imatge bona en tots els sectors, acabo de llegir que han rebaixat la duresa de les clàusules restrictives de l’Appstore:

http://www.xatakamovil.com/mercado/apple-flexibiliza-el-uso-de-aplicaciones-de-desarrollo-para-su-app-store

14 09 2010
livetnediser

Holaaa, primero decir que no soy fanboy, caleglin lo sabe xD Pero hay un par de cosas que si que habría que decir también.
El iPad tiene el público que tiene o que debería tener, gente ocupada, con dinero que no tiene tiempo de ver correo, precio acciones y demás frente a un ordenador como la gente normal y tiene que hacerlo por el camino a algún lado mientras su chófer conduce xD. Con lo cual tienen algo que pesa y ocupa menos que un portátil pero más grande que un móvil donde la gente de cierta se deja la vista. Que se lo compren los yo sólo como manzanas porque me ponen es otra cosa xD
El precio del iPad está puesto conforme a su público objetivo ni más ni menos y si es caro, mucho, es algo que se va a vender bien y todo el mundo, incluida la operadora, quiere sacar tajada.
El precio de los portátiles y ordenadores, muy criticado también, no son tan caros. Sí lo son pero no tanto como la gente cree. Los componentes que llevan, menos la gráfica, siempre son lo último que ha salido, las memorias las ponen, por poner un ejemplo, con el bus a la máxima velocidad, cosa que sólo hacen fabricantes gamers y sus precios no son bajos tampoco. Y las carcasas de aluminio no creo que sean baratas tampoco xD. Pero por si no lo dejo claro, sí, creo que es demasiado caro, sobre todo el de 17″. La mismo pasa con el iMac, sólo la pantalla, panel IPS, cuesta casi tanto como todo el ordenador, la pantalla que todos tenemos montan panel TN, dan menos colores y mas apagados.
Eso sí. el mac pro no tiene perdon de la sablada que te meten, pero también va dirigido a quen va dirigido, a diseñadores gráficos que necesitan una bestia parda con 12 núcleos y 24GB de memoria.
Con todo decir que sí, tengo un mac, y sí estoy muy contento por como va, aguantando puenting sin cuerda y todo xD, que no, mi próximo portátil sera un alienware, mi corazón gamer me lo pide, pero no dejaré de lado mi mac, que para trabajar va muy bien y no me saca de quicio tanto como windows xD
Saludos!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: