Openings i endings anime! (segona part)

31 08 2010

Introducció mariatxi: Com bé haureu pogut notar, fa ja unes setmanes que aquest blog no s’actualitza sense avís previ del motiu. Demanant disculpes primer per no avisar, m’agradaria començar avui amb aquest nou article la segona part de la primera temporada d’articles d’aquest blog. I quina millor forma de fer-ho que completant la primera col·laboració en el blog? Us deixo amb la Nana.

Senyors i senyores, després d’un mes i escaig des de la meva última aparició, la Nana torna a l’acció! Aquest cop seré jo qui us recomani unes quantes cançons anime, amb més bon gust que les d’en Mariatxi. Donada la poca presència femenina que hi ha per aquest blog, sé que seré criticada durament pels mascles de la colla, ja que no us agraden cançons d’amor ni seguiu gaires shojos, encara que moltes de les cançons són de grans sèries. Tot i així, la Nana pren el control d’aquest blog durant un dia! Visca la llibertat d’expressió!   ^^

NANA- Opening 1

Com no podia ser d’una altra manera comencem amb un opening de la sèrie  que porta el meu nom! ^^  Una bona cançó, que fa honor a la sèrie. El toc rock encaixa perfectament amb l’estil d’una de les protagonistes, mentre que els lyrics parlant d’amor li donen un aire més romàntic que fa referència en especial a l’altra Nana del anime. Sé que no està en català, però només cal que us espereu a que obrin el canal 3xL i gaudireu d’aquesta gran sèrie en la nostra llengua.

Mariatxi: Bé, ara em toca a mi. Visualment és un opening prou correcte si se li perdona l’eterna pantalla en blanc a l’inici, que sembla com si l’haguéssin posat només per poder acabar d’omplir 8s de cançó per als quals no tenien imatges. A més exigeix fer la vista grossa a un estil de dibuix bastant exagerat pel que fa a les proporcions de les extremitats… I això per no parlar de la protagonista “sóc punk guay super tòpica”. En fi, massa coses que perdonar a priori i una cançó certament fluixeta.

LA LLEI DE UEKI- Opening 2

Gran anime i gran cançó! He de confessar que, igual que amb el primer opening de la sèrie, el primer cop que la vaig sentir em va semblar horrible… No m’agradaven ni la veu ni el ritme, que semblava no encaixar amb la lletra. Però després de molt sentir-la ha acabat sent una de les meves preferides. La lletra és preciosa, i la rematen les escenes dels combats més impressionants de tota la sèrie. Només de tornar-la a sentir m’entren ganes de llegir-me tot el manga! “Poder de transformar els grans de vidre en bombeeeeees!!!!!”

M: Sincerament, no m’estranya que et semblés que no encaixa, l’adaptació catalana deixa bastant que desitjar (en contra del que sol passar), amb una intèrpret femenina molt fluixeta que no dóna la talla en una cançó prou bona originalment i que no li exigia massa esforç per a fer-ne un bon tema en català. I visualment, l’intent de fer un opening innovador amb lús de blanc i negre i colors vius en alguns objectes/línies es queda en això, un intent, ja que el resultat final és bastant simple. Tot i això, aprova.

SLAM DUNK- Ending 3

Segurament aquesta no serà tan durament criticada pel Mariatxi, per ser d’un anime que ell també adora. En aquest cas es tracta d’una espècie de balada d’amor, que no entenc gaire per què està en aquesta sèrie. Tot i així és un “temazo”, que es fa encara més gran amb imatges melancòliques de vestidors, uniformes i pistes de bàsquet, sempre solitàries… M’encanta!

M: Home, per fi un bon ending d’una bona sèrie! Sens dubte es mereix un notable, però (com no) hi tinc coses a dir. És probablement un dels temes més fluixets dels que componen la banda sonora de la sèrie, tot i que guanya punts enfront a millors cançons amb l’adaptació al català (ja que el 1r opening en català mola, però és… desafortunat). Les imatges són molt bones, i la cançó brutal. I no, no hi té gaire a veure amb la sèrie, però suposo que és pel fet d’haver agafat cançons ja fetes per grans grups japonesos.

CERES- Opening 1

Aquesta crec que és la millor de totes, sens dubte! Una  única cançó que t’acompanya durant tota la sèrie. Plena de tristesa i soledat encaixa amb l’anime i les imatges, que recorden el passat i la pena de la protagonista. La lletra també és perfecta, ja que parla d’algú que pensava que podia complir els seus somnis per molt lluny que estiguessin, però ara ha canviat. Com tots aquells que heu vist la sèrie sabeu, aquesta persona de la cançó és la protagonista, que no para de patir en tot l’anime. Una cançó preciosa per una sèrie inoblidable.

M: Valoració subjectiva: Shojo=caca. Objectivament, i suposant que les lletres tan cutres i mal posades son degudes a l’adaptació que n’hagin fet els americans (sempre fent de les seves), és un bon opening. Un tema que li escau, musicalment correcte i unes imatges ben aconseguides en la línia de la sèrie

SAILORMOON S – Opening

Un clàssic dels grans. Qui no ha cantat aquesta cançó mentre seia davant del televisor esperant veure com la Bunny guanyava els dolents? La prova del seu èxit és que era el primer opening, però la van reutilitzar per Sailormoon S. Voleu una prova més contundent? Fins i tot la meva mare la cantava quan havia de tragar-se la sèrie, juntament amb aquella de “Endavant marinera d’ulls bonics…”. Les imatges ens porten grans records, i amb la cançó se’m posen els pèls de punta!

M: Obviaré el fet que és una sèrie de magical girls (que si, que l’he vist, pecat de joventut). I no, no l’he cantat a no ser que fos per a riure una estona, com qui canta “Superfort” de Josmar Gerona. El tema sona estranyament vell, només superat en aquest aspecte per les arcaiques melodies de les sèries de Leiji Matsumoto (El capità Harlock o El rei Artús), tot i que les imatges estan molt ben aconseguides per al que és la sèrie. Una correcció: És l’opening de Sailor Moon, de Sailor Moon S, de Super S i de R, de totes excepte de Sailor Stars.

Bé, això és tot per avui!! Espero les vostres crítiques… I no sé quan tornaré per aquí però… fins una altra!

Nana-  “Pluja d’estels acluca l’ull i compta…”

Advertisements

Accions

Information

3 responses

2 09 2010
Arqueòleg Glamurós

Sailormoon?? Recordo que això ho veia la meva cosina de petita.. ajaja
A veure si actualitzes més sovint!!

2 09 2010
caleglin

Coses de la Nana… jo prou he fet confessant que la vaig veure sencereta.

Ara si que si, post per setmana!

5 09 2010
Crític de cine

jo he de reconèixer que també la veia. és el que tenia l’horari infantil uns anys enrera. Avui, per sort, pots escollir entre un munt de programes i cadenes de televisió infantils, però aleshores ens havíem de conformar.

Feia molts anys que no escoltava la cançó… M’ha portat records… Ara ploraré…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: