Perquè fer vaga?

28 09 2010

Senyores, senyors… la vaga general ja és aquí! I com tot esdeveniment d’aquesta magnitud, porta cua i polèmica, arribant al punt d’unes hores prèvies a la mitjanit (quan comenci oficialment) bastant pujades de to en quant a declaracions dels implicats (els líders sindicals dient que els carrers seran seus i que s’encarregaran de que no es compleixin els serveis mínims allà on no els han pactat o la Brunete mediàtica atacant-los encara més obertament). De la vaga se n’ha parlat abastament en altres blogs, a destacar l’article sobre vagues històriques de l’Arqueòleg glamurós o les reflexions d’en Miki, però en el meu cas, us vull presentar tot el que m’he plantejat al voltant de la vaga, motius per a fer-la i motius per a no fer-la. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Post exprés

25 09 2010

Això d’avui no és ben bé un post en el sentit estricte de la paraula. No es tracta de cap text que hagi fet jo, com tot el que havia penjat fins ara (excepte la col·laboració de la Nana), sinò d’un article d’algú altre que vull penjar a mode de reflexió. L’he extret de la pàgina web d’un tipus difícil de descriure, un cantautor/monologuista tarragoní anomenat Paco Enlaluna, el qual us recomano que aneu a veure si teniu l’ocasió (des d’aquí gràcies a Kronen per recomenar-me’l). Aquest, va penjar al seu blog ara fa uns anys aquest article d’Arturo Pérez-Reverte a “El Semanal” el dia de Sant Albert el Gran de 1998 (ho sé, ha quedat molt freak, però per a quatre o cinc sants que em sé, doncs els utilitzo quan puc). Crec que hauria de servir per a que tots, i especialment aquells de qui parla, reflexionéssim sobre com hem deixat que el món caigués en aquesta crisi econòmica sense fer-hi res. Aquí el teniu: Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Maite zaitut

22 09 2010

Avui, en plenes festes de Santa Tecla, patrona dels tarragonins (o pelacanyes), espero que valoreu l’esforç d’escriure res coherent després d’haver participat en la Baixada de l’Àliga tot just aquesta mateixa nit i tenint en ment ja la Flaix History que tenim avui a la nit, la revetlla de Santa Tecla popularment coneguda com l’Empalmada (no malpenseu, és perquè la gent prova de no dormir). Sense més, i entre badall i badall, us vull explicar una història que m’ha sorprès bastant i desconeixia.

L'áliga i la catedral, 100% tarragoní!

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Esborrar, destruir, oblidar

14 09 2010

Abans de començar directament amb el que crec que serà un dels posts més  reflexius dels darrers temps, vull parlar-vos de les novetats de les que he dotat al blog empès per l’alegria d’haver augmentat el nombre de visites en les darreres setmanes (tot i que sóc conscient que és minso o pitjor en un món on les visites es compten per centenars diàries pel cap baix). Així doncs, per tal de provar si serveix d’alguna cosa i anem encara a més, i per seguir la dita de renovar-se o morir, comptem des d’avui amb una icona molt maca a la barra lateral que redirecciona cap al grup d’admiradors del blog a Facebook (que ja fa un temps que volta i no acaba de despegar en participació).

El nou adveniment de Satanàs després del rol i els videojocs!!

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Olimp Esportiu – David Barrufet

8 09 2010

Tornem de nou al ritme habitual de posts, i aquest cop reobro una sèrie que per ara només té un article, si bé encara prou recent. Encara que tinc bastants temes pendents (que vaig apuntant sempre en una nota al telèfon mòbil, vull donar un enfoc diferent a l’actualitat i així aprofitar per fer dues coses alhora: criticar una decisió completament injusta i elogiar un dels meus ídols esportius, el grandíssim porter d’handbol David Barrufet.

Com bé tots sabeu, aquesta setmana s’acaba d’atorgar el Premi Príncep d’Astúries dels esports a la selecció espanyola de futbol pels seus magnífics quatre anys (sis si compten la classificació per a l’Eurocopa) on ha guanyat el Mundial i l’Eurocopa, perdent poquíssims partits i fent un futbol que ha meravellat al planeta futbol (més a l’Eurocopa que no pas al Mundial). Això vull deixar-ho clar, no fos cas que algú m’acusi d’anar directament en contra de l’equip. De totes formes, sis anys bons no haurien de ser suficient per a guanyar un premi que pretén ser (i així ens ho recorden cada any, l’equivalent al Premi Nobel en els esports). Doncs bé, senyors del jurat, un any més heu quedat retratats.

Celebrant el premi

Llegeix la resta d’aquesta entrada »