Welcome to the (engineering) jungle!

5 10 2010

Senyors, us vull desmuntar la mitologia que s’ha creat al voltant dels enginyers, especialment tot el que pugueu pensar que té de bo. En realitat, és un món lleig, gris i poc agradable, i creieu-me, no dramatitzo. Tots hem pensat de joves que ser informàtic té un punt guai (bé, alguns, que d’altres ho veuen com ser la cosa més fricosa que hi ha), que després de la carrera faràs coses súper importants i ben pagades que t’ompliran l’existència, com ara forrar-te amb alguna idea brillant que se t’acudeixi mentre et grates la panxa. Ho sento però no és així. Jo també ho pensava, jo també creia que seria interesantíssim estudiar Enginyeria informàtica per a poder entrar en el món del desenvolupament de videojocs i tenir un treball molt ben pagat. Jo també creia que la meva entrada a la universitat seria com la de la resta d’estudiants i que faria amics i sortiria de festa tot coneixent encara més gent. Ah! I que els professors serien una continuació dels que havia tingut a batxillerat, propers als alumnes en una relació més adulta i madura. Aquestes eren les meves expectatives el dia que vaig entrar per primer cop al meu campus, però amb una primera ullada al meu voltant ja vaig poder veure que alguna cosa hi fallava.

Tres estudiants qualsevol d'informàtica des dels ulls d'un ciutadà mig.

Primer punt: de les 120 persones que hi havia allà, només hi havia 5 o 6 noies. Bé, noies sembla que no en coneixeré massa, però si més no, de gent n’hi ha un munt per a relacionar-s’hi, no? Home, per números els primers dies si, però aquí vaig descobrir la veritable naturalesa dels estudiants d’informàtica: no socialitzar més enllà del grupet d’amistats que aconsegueixis en els primers dies. És culpa de tots plegats, i així ho porto dient des de llavors: tots hem estat uns antisocials i per culpa nostra ens hem guanyat gran part de la mala fama que tenim.  I ens hem buscat tot un seguit de “premis” que ens han caigut al llarg dels anys: ni un sol sopar de classe, ni una sola sortida de festa, ni una festa per la graduació, ni un viatge de fi de carrera, ni una assistència digna a l’acte de graduació. Aquest és el principal motiu pel qual no hem tingut “consciència de classe” fins l’any passat. Fins llavors no vaig identificar mai ningú com a company de classe, més enllà dels meus amics. I si l’any passat va canviar la cosa va ser perquè érem uns 15 com a molt.

En resum, que aquí cadascú a la seva, i això els hi ve de conya a tota la resta d’implicats en aquesta bonica història per a fer de nosaltres el que els hi convingui. Com ara als professors. Mite que caigué de seguida, durant el primer any. Els professors no volen fer classes de primer, els hi sobra tot plegat, doncs o volen dedicar-se a investigar en el seu camp o prefereixen donar classes a cursos superiors on ja només queden uns 20 estudiants. I ho entenc perfectament, però això no ha de servir de pretext per a que et tractin amb males formes, no es posin en la teva pell quan els hi demanes alguna cosa (“puc fer l’examen amb el grup de tarda? Es que pot ser que em coincideixi amb l’examen pràctic del carnet de conduir…”) o siguin uns energúmens (et corregeixin una pràctica demostrant-te les presses que tenen per acabar, o facin fora a alumnes de classe amb una botifarra, o s’escudin en la teva formació per a no contestar els teus dubtes, o que t’acusin de copiar quan no ho has fet i de pas et proposin que si ho acceptes les culpes se les endurà l’altre).

Confessa fill de puta! Vas copiar la pràctica de Programació I!!

Així doncs, si ajuntem professors i alumnes què tenim? Doncs que quan toca votar al consell, no hi ha veu dels estudiants i per tant qui mana són els professors. I així ens trobem que durant tres anys consecutius hem estat l’única facultat que no ha tingut festius de lliure elecció, suposadament perquè acabàvem abans el curs que la resta (fals). De totes formes, podríem suposar que un cop acabada la carrera tot són flors i violes laboralment parlant, doncs ja som enginyers i a Europa n’hi ha dèficit (i Espanya és dels que més en necessiten). Doncs res més lluny de la veritat. Espanya maltracta els enginyers i especialment als informàtics. El cas no és gaire conegut, però l’enginyeria informàtica és l’única que no dóna accés a una professió regulada amb dret a col·legiar-se i amb atribucions (feines que només poden fer els titulats).

Això es deu principalment als primers anys d’existència d’aquest camp, en què la majoria d’informàtics eren físics i matemàtics. Després, ningú va tocar res, i quan va arribar el pla Bolonya el govern va provar de rematar-nos totalment, substituint-nos per una carrera que no existeix a la resta d’Europa: Telecomunicacions. L’embolic va sorgir quan l’Estat va haver d’estandaritzar els futurs graus creant unes “fitxes” que regulessin els ensenyaments. Quan va tocar el torn de les enginyeries, va decidir que la informàtica és un coneixement “transversal” i que no faria fitxa de cap enginyeria que no donés accés a una professió regulada. Cada universitat seria la que decidís com faria el seu ensenyament. En ple procés d’unificació dels títols a nivell europeu, la informàtica quedava desfeta només a Espanya. Les protestes no es van fer esperar i finalment, el govern va acceptar cedir.

Com sigui, a dia d’avui seguim sense ser una professió regulada, i tot això permet que el nostre sigui un camp on hi ha un intrusisme laboral exageradament gran, doncs ningú obliga a que l’informàtic d’enlloc sigui un titulat, per més important que sigui el càrrec (algú s’imagina un cas igual involucrant metges o arquitectes?). Si a això li sumem el fet que poca gent sap realment de què va la informàtica (i es pensen que ho pot fer qualsevol) i la gran quantitat de gent que és autodidacta, ens trobem amb un merder enorme que no convida a quedar-se al país treballant. Però els sous deuen ser bons no? Al cap i a la fi paguem el preu per crèdit més alt que ningú perquè la professió a la que accedirem estarà ben pagada no? Doncs no. Un cop acabes la carrera tot el que trobes és el mateix: “experiència mínima demostrable de X anys”, o bé exigències impossibles de complir per cap titulat en termes de coneixements, per a cobrar un sou de mileurista fins que aconsegueixis reunir suficient experiència per marxar i buscar una empresa que pagui més i repetir el cicle.

I mentrestant, què passa fora de les nostres fronteres? Que tota Europa reconeix el dèficit d’enginyers, prova de formar-ne i d’atreure’n tants com puguin. Alemanya calcula que li manquen 30.000 enginyers ara mateix i es planteja oferir incentius econòmics a tots els que hi vagin, i així a pràcticament cadascuna de les potències europees. I tot amb millor sou. És a dir, l’estat, les empreses i el sistema ens imposen l’exili si volem ser valorats. Gràcies a això, fa anys que em plantejo si el meu futur no passa per l’estranger.

Malgrat tot, per més coses negatives que tingui ser informàtic, en cap moment m’he penedit de la meva elecció. M’agrada el que faig i crec ser suficientment espavilat per a buscar-me la vida allà on em vagi millor, a més d’haver estat dels pocs que han aconseguit anar a curs per any. He conegut bons amics, he après moltíssimes coses i m’he format bé, i si el futur no és bo aquí, ho serà en qualsevol altra banda. A més, sempre ens quedarà la supèrbia típica de tot enginyer, d’aquell que sap que ha patit més que molts i que té un títol que està per sobre en dificultat de bastants altres (no dic pas que de tots, però si de moltes “carreres” que tots sabem que podrien ser cicles i ningú hi fa res). Estic orgullós de la meva elecció malgrat tots els maldecaps que genera.

Caleglin Nolewë – Orgull informàtic!

Advertisements

Accions

Information

23 responses

5 10 2010
Skyline

Saps de sobres que estic totalment d’acord amb tot el que dius….En fi, crec que no podem fer res més que acotxar el cap davant els injusticies imposades…Això si, penso aprofitar tot el temps que estigui a la universitat! Això implica + festa i + viatjar(erasmus) !! I les xiquetes ja les trobarem en altres llocs oi que si? 😛

Aixx….sort de vosaltres sino la carrera hauria estat mooolt dura!

5 10 2010
caleglin

Ídem per part meva, però estar completament sol quan comences primer amb 120 companys era bastant difícil. De fet a dia d’avui no hi ha ningú sol i qui ho està una mica és perquè així ho vol (antisocials que tots coneixem).

Tema aprofitar el que queda… pel que estem veient la festa durant aquest any em sembla que la olorarem de lluny, però de cara a l’any que ve si tot va bé pot millorar la cosa (Erasmus?). Jo estic començant a plantejar-me moltes coses i totes relacionades amb l’estranger (Leonardo da Vinci? beques i convenis fora? Treball fora?).

6 10 2010
madebymiki

Demolidor, el teu post ha estat demolidor, però això és el que acostuma a passar quan s’enfronten els somnis amb la trista realitat…

No pateixis, molts hem passat per aquest llarg camí de la decepció i el “sempre ens quedarà emigrar”, és el que hi ha quan vius a un país com aquest.

Sort, que falta ens fa!!

6 10 2010
caleglin

En el fons és el que necessita el país, una demolició ni que sigui tard per a reconstruir-lo completament de les seves runes (a poder ser cremades). El tema de la informàtica em toca de ple i per tant és un dels que conec de primera mà, i certament fa pena. La sort és que em segueix agradant!

6 10 2010
Albert

Completament d’acord amb tot el que dius.

Des de el meu punt de vista tens 2 opcions, quedar-te a Espanya i intentar sobreviure o fer-te amic de ryanair i intentar buscar una millor vida.

Crec que l’any vinent estarem gairebé tots els 15 que comentes d’erasmus …. jo també estic plantejant anar a algún lloc.

Jo crec que el mes preocupant en aquests moments no es que els informàtics que no tenen feina vulguin emigrar, sinó que conec persones que treballen que volen que els facin fora per marxar a un altre país amb els diners de l’indemnització.

6 10 2010
livetnediser

Yo ya no me planteo que un buen futuro, hoy por hoy, no pase por el extranjero. Ya sabes que si de erasmus me sale una oferta buena no me lo pienso, ahora son las mejores oportunidades, y sí que al principio será un poco duro porestar solo, pero después que conoces chic… digo gente pos ya esta. Aprendes idiomas que siempre es bueno y consigues experiencia. Cuando se es joven hay que aprovechar y no cerrarse puertas ahora no nos ata nada!!!!
Por cierto… quedan las condiciones en las que estudiamos xD

6 10 2010
caleglin

Lo de las condiciones ya no es algo propio de los informáticos en general, sino del Campus Sescel·lades de la URV. Hay que empezar a protestar ya, si no nadie va a mover ni un dedo.

6 10 2010
livetnediser

Yo estoy por enviar lo del correo a toda la etse etseq ettt… o directamente a estudiants completo xD que no es normal.

6 10 2010
Theo

He descobert el teu blog gràcies al d’en Miki, i ara et seguiré sovint. Mira, el que dius d’informàtica es podria repetir, amb molts pocs matissos d’arquitectura quan jo estudiava. I de la situació laboral precària, ni t’ho explico! Però bé, t’asseguro que la meva classe d’arquitectura era la mansió Play Boy comparat amb el que hi havia a Teologia! XD

Salutacions!

6 10 2010
caleglin

Benvingut doncs a El món Mariatxi i gràcies per comentar! Intento que això sigui el més participatiu possible, així que tots els comentaris són valoradíssims!

El tema laboral, suposo que a l’engros és una mica el que viuen tots els titulats universitaris al país (els de El País porten uns dies fent una sèrie d’articles sobre “l’exili” i l’atur de joves ben preparats anomenat (Pre)parados), a mi el que pitjor em senta és la precarietat del nostre camp en termes de reconeixement. El fet de no donar a una professió regulada demostra el desconeixement de la informàtica que hi ha, doncs per a molts, el treball d’informàtic tant el pot fer un informàtic com un electrònic o un telecos. I (per sort) no succeeix el mateix amb altres camps (us imagineu un cirurgià que no hagués estudiat medicina, sino un camp “similar”?). I, per desgràcia, les altres enginyeries si que ho estan, fet que provoca que molts prefereixin estudiar una altra enginyeria, ja que si el que volen és ser informàtics ho podran ser igualment i a més tindran una feina regulada.

6 10 2010
Theo

Als arquitectes ens volen donar el cop de gràcia i ens volen treure la regulació per excercir… de moment, no sé com estàn les negociacions, però ja ens han putejat quan el títol, en comptes de convalidar-lo com a màster, com les enginyeries i medicina, serà de moment només grau, això amb les mateixes hores…

Gràcies per la benvinguda!

6 10 2010
trt2009

És interessant el que expliques però no és gens encoratjadora la situació que ens descrius.

No coneixia, en absolut, la situació “legal-laboral”, rematada pel Pla Bolonya, referent a la regulació de la professió. Em sembla preocupant.

La informàtica s’ha anat desenvolupant al nostre voltant al llarg dels darrers 20-30 anys i sense adornar-nos del tot, avui en dia la majoria de processos importants estan relacionat o depenen de la informàtica, en tot o en part. En canvi la llicenciatura o l’ensenyament que ha de posar-hi les bases i dotar-nos dels professionals no està clara, pel que dius, ni en aquests moments.

Ànims. Almenys t’ha agradat el que has estudiat i n’has après moltes coses. Segur que trobaràs alguna cosa que s’adirà amb les teves expectatives.

6 10 2010
kronen

Pots fer el que vulguis i on vulguis; tens la preparació i la intel-ligència suficient per no ser un mileurista més en aquest pais. Aprofita l’ocasió, aquí després serà massa tard!!

6 10 2010
caleglin

Moltes gràcies pel consell, com pots veure als comentaris no sóc l’únic que s’ho planteja. Cada cop veig més clar que l’any que ve a poc que pugui me’n marxo a Alemanya (o França de segona opció) d’Erasmus a fer el projecte fi de carrera, i si sorgeix res laboral, com bé diu en livetnediser, si paguen bé no crec que em costés gaire acceptar…

Tot i això és molt trist que per més arrelat que et sentis, per més que estimis la teva terra, l’opció sigui marxar.

6 10 2010
Skyline

Estic d’acord amb tu kronen, s’han d’aprofitar les bones oportunitats que ens vinguin! La preparació necessària ja la tenim, però es molt important no estancar-se i tirar endavant.

6 10 2010
kronen

L’opció és marxar per aprofitar l’experiència; a la vostra edat no teniu més obligacions que la d’aprofitar les oportunitats; i no significa que no hagueu de tornar… de qualsevol manera no s’ha de mirar més enllà de l’avui que és el que tenim!! CARPE DIEM

7 10 2010
Arqueòleg Glamurós

A cada lloc couen fabes! Si jo t’explico com estem els arqueòlegs… d’informàtics sempre s’en necessitaran, més o menys, però amb la parada total de les obres públiques i privades, ara mateix tendim vertiginosament a 0!
Tenim intrusisme, explotació ultra, pressions dels constructors, deixadesa de l’administració…

Jo CADA DIA vaig a la feina sense saber si el dia següent estaré a l’atur.

10 10 2010
caleglin

Realment l’arqueologia és un altre món a tenir en compte, una altra jungla de per si (pel que en sé de segona mà). Això em dóna una idea per a una col·laboració… Però no sé si podrà ser jejeje.

El que volia destacar de la informàtica és que tothom es pensa que tampoc és tan dolenta la situació, que segur que surts amb feina ja… i bé, per no tenir no tenim ni atribucions, qualsevol pot venir a fer la nostra feina (si, a l’arqueologia també, però finalment qui signa és un arqueòleg suposo, mentre que en el nostre cas, qualsevol pot signar).

En fi, també era part de la idea del post que cadascú es queixés pels seus temes estudiantils!

8 10 2010
caterina

Estic d’acord en part. Vull dir, crec que això mateix passa en moltes carreres. Al final mai acabes trobant una feina tan “guay” com te deien ni tan estable amb un bon sou. A les universitats la gent no se sol relacionar massa, excepte aquelles carreres en que el número d’alumnes és més aviat baix. I Espanya ens maltracta més o menys a tots, i més ara amb la situació que tenim. I bé, tenc amics informàtic i puc dir que no són com els de la foto del post. Però hi ha professions on la gent té prejudicis, com ara moda o perruqueria, on sembla que tot els homes que s’hi dediquen hagin de ser gays. Bon post!

10 10 2010
caleglin

Els prejudicis fan molt de mal, ara, he de dir que part dels que tenim els informàtics són guanyats. No acabo d’entendre perquè, però la informàtica com a carrera atreu a certa gent que una mica si que és com el tòpic, si bé es tracta de 10 o 15 a cada curs, és a dir un 10%.

I si, res no és mai com t’ho esperes i la cosa pinta molt magra, però els informàtics ara mateix sentim una sensació d’abandó, despreocupació i fins i tot diria que de “acoso y derribo” molt gran. Hi ha alguna mena d’interés en potenciar les telecos tombant informàtica que no arribo a entendre d’on surt, però no té cap sentit.

8 10 2010
aficionatsalssenders

Què dur! Déu n’hi do!
Però força! i ànims!
Per si et serveix jo he estudiat Ciències Ambientals i els profes sempre ens deien frases com: Ve, us expliquem això per sobre perquè no ho sabreu fer tan bé com algú que hagi fet enginyeria… O bé, quan busqueu feina un enginyer sempre us passarà per davant… O això a enginyeria ho estudien més amb profunditat i és més complex…
I jo crec que ens ho hem cregut, així que quan algú em diu: “he estudiat enginyeria (més igual el que vingui desprès, química, informàtica, ambiental…)” penso a! què intel·ligent! i què ben preparat pel món laboral! como un ente superior…
Però suposo que de tòpics n’hi ha a tot arreu, i de problemes tb…

Ah, i felicitats pel dinamisme del blog!

8 10 2010
caleglin

Gràcies per les felicitacions, la veritat és que aspirava a tenir una comunitat lectora que ni que fos petita, comentés bastant, i sembla que ho he aconseguit! Gràcies a tots vosaltres que comenteu!

Pel que fa als enginyers, a veure, realment fins on jo sé fem una de les carreres més exigents, de fet la mitja per treure’s la tècnica és de més de cinc anys… De totes formes, és com tot, quan arribem al món laboral, en realitat no hem après massa coses útils, només a com aprendre coses a marxes forçades.

8 10 2010
aficionatsalssenders

potser a força de pals esteu més preparats per aquest món tan competitiu… i d’aixafar-nos uns a altres!
no sé com mirar-li el costat positiu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: