Precampanya

20 10 2010

“Buon giorno per tutti” i “scusate il ritardo”, però el meu cos ahir va dir prou i em va demanar dormir. Així doncs, avui torno a estar operatiu i llest per a escriure un post d’opinió com ve sent la línia del blog en els darrers temps, però per a tocar un tema que fins ara havia evitat inconscientment. S’apropen les eleccions i ha arribat l’hora de fer balanç i pensar què fer quan arribi l’hora de votar. Com que aquí no tenim les famoses restriccions que imposen a tv3 en campanya, parlarem el més clar possible, sempre subjectivament, es clar. Anem doncs partit a partit mirant els seus candidats.

PSC – José Montilla

El partit es troba en una situació a priori com no l’havia viscut mai, tots els sondejos prediuen una patacada històrica que suposaria els pitjors resultats mai viscuts per aquest partit. Immers encara en els dubtes entre el sector catalanista i el sector PSOE, ha anat donant bandades, primer cap a una banda (Maragall) i després cap a l’altra (Montilla). Els dos tripartits van destrossar als dos candidats, però ara Montilla vol repetir, es presenta de nou i sembla ser que ho acusarà amb escreix. Si sempre se li ha atribuït una falta de carisma preocupant, això podria ser la seva fi política.

Casualitat? Extret de El Estafador.

Pel que fa al que portem de precampanya, de moment només s’han limitat a dir que ells són l’autèntic canvi (cosa difícil d’explicar i fer creure) i que Artur Mas no ho és pas (toma rodolí), amb el lema de “Artur mas de lo mismo”. Bé, dir que això és tot no és correcte, doncs han agafat prestada la idea per al famós cartell dels superherois (com demostren a “El Estafador” d’aquesta setmana i han sorprès a tothom amb la famosa exigència de que el segon cara a cara sigui en castellà “per arribar a tots els catalans, no només als qui parlen català”. Personalment, trobo que volen evitar com sigui un cara a cara que possiblement els destrossaria encara més.

CiU – Artur Mas

L’home més persistent de la política actual només igualat per Mariano Rajoy, amb el qual comparteix també l’haver estat assenyalat a dit pel seu predecessor en el càrrec com a successor. Primera patacada enfrontant-se amb Maragall que excusen dient que en realitat, ells han guanyat (crec que tenien major nombre de vots, no?) i una segona patacada que es produeix per la prepotència que es gasten durant la campanya (amb el famós Confidencial.cat o la signatura davant de notari de no pactar amb el PP i en general l’ambient de ser ja al Palau de la Generalitat).

El misteri de les nou senyeres...

A la primera derrota se li pot atribuir la inexperiència com a líder de Mas, ara bé, la segona ja va ser més difícil d’explicar i va demostrar que no va saber estar a l’oposició massa bé. Ara li arriba el seu torn, i sembla que serà difícil que ho espatlli. El gran dubte és si es deixarà d’ambivalències d’una vegada i es definirà ja en termes de sobiranisme, però clar, fer-ho en un sentit o altre segurament el fes perdre vots… De moment la seva precampanya queda definida per les demandes de concert econòmic (que saben que no es pot aconseguir), la batalla del cara a cara i moltes senyeres per totes bandes.

ERC – Joan Puigcercós

L’home que viu a l’ombra de Carod-Rovira i s’amarga per aquest fet, aquell que va guanyar les primàries que van suposar una greu escissió en el partit, amb la posterior separació de Carretero i RCat i la fuga d’Uriel Bertran a SCI. L’home que (com a curiositat) va ser votat durant la seva etapa de diputat com aquell diputat amb qui les diputades preferirien tenir un idil·li extramatrimonial. A ell li ha tocat heretar una ERC que ja no està situada en l’equidistància entre les esquerres i l’independentisme. ERC va escollir esquerres, i l’independentisme ha anat fugint a poc a poc cap a altres bandes.

Primer van ser les CUP, ara la cosa està dividida entre RCat i SCI, queda per veure si serà molt greu o ho podran superar, però Puigcercós no sembla tenir ni la força ni el carisma per a poder remuntar la situació, i ERC probablement passi a perdre el tercer lloc del Parlament. Tocarà reflexionar força, i a l’horitzó no s’hi veu algú amb l’empenta per a tirar el carro endavant, probablement els hi esperin uns anys força dolents a tots plegats. I la seva precampanya de moment tira per la via independentista, per a provar d’aturar la possible sagnada de vots.

PPC – Alicia Sánchez-Camacho

Demagògia barata

Sorprenentment i contra tot pronòstic aquesta dona va sortir escollida en unes primàries on s’enfrontaven la línia continuista de Piqué amb la línia centralista més dura, i va sortir escollida ella com la tercera via. Amb el temps s’ha guanyat la confiança de Rajoy, i gràcies a la neteja del sector radical (Acebes, Zaplana…) del qual només queda doña Esperanza (futura presidenta del govern si ningú ho impedeix) ha aconseguit el que semblava impossible en el panorama actual: mantenir vots i fins i tot millorar-los. Tot un miracle, i més tenint en compte que ha estat envoltada de polèmica des dels inicis de la precampanya, amb el líder del PP de Badalona i els seus tríptics racistes, la visita de la representant del partit de Sarkozy… vaja, que li ha donat per la via de la demagògia populista xenòfoba, que sempre rasques vots així.

ICV – Joan Herrera

El partit que ha estat un model a Europa de conversió d’un partit comunista (PSUC), un partit que sempre ha volgut donar una imatge de jove, modern i ecologista, ha acabat quedant relegat a “lo que diga el PSC” i generalment, la visió sol ser que votar ICV és votar PSC (amb la diferència que s’introduiran alguns canvis en el programa). Han sabut fer el canvi de Saura prou bé, i l’escollit era el relleu natural, un polític amb una capacitat d’expressió força bona i empenta, però la imatge que arrosseguen els situa en unes perspectives de pèrdua d’escons. De nou, el desgast del tripartit. Les eleccions on Herrera ha de demostrar si val, probablement siguin d’aquí a quatre anys.

C’s – Albert Rivera

La gran sorpresa de les enquestes. Encara recordo com fa cosa d’un mes tots el donàvem per mort i desitjàvem que arribessin les eleccions per a que desaparegués del mapa el seu discurs populista barat. I sorpresa! El més probable és que es mantinguin o inclús millorin! Això si, només serà a Catalunya, que estatalment la Rosa Díez ja els ha rematat. I ho sento, pero la seva precampanya no m’interessa el més mínim, a més que no em convé, m’ho ha prohibit el metge.

RCat i SCI – Joan Carretero i Joan Laporta

Els dos Joans es presenten per primer cop a unes eleccions i tots dos amb programes similars i una idea al cap: la independència s’aconseguirà amb una declaració unilateral per part de Catalunya (cosa que segurament alguns sectors espanyolistes estan desitjant, si home, aquells que sempre els hi fa il·lusió poder estrenar tancs nous!). Hi ha molts dubtes sobre si aconseguiran entrar o no al Parlament, doncs el fet de no haver unit candidatura els pot desgastar moltíssim, i de no aconseguir-ho, podria ser la seva fi. La seva precampanya ha girat exclusivament entorn a la possibilitat d’una fusió o candidatura única, cosa que finalment no ha succeït.

I això és tot! Podria parlar de PxCat, que diuen ells que poden entrar al Parlament, però si ja he parlat el mínim de Rivera, no estic com per a parlar de l’Anglada (el qual m’ha sorprès declarant-se tant espanyol com català i en contra de la inependència). En fi, això és tot per avui, ara us toca a vosaltres!

 

Caleglin Nolewë – You’ll think I’m dead, but I’ll sail away… on a wave of mutilation!

Anuncis

Accions

Information

18 responses

20 10 2010
Crític de cine

Bon resum dels candidats més importants a les eleccions del parlament (que no els únics). Però jo ho tinc molt clar, em prometin el que em prometin, clavin punyalades a qui les clavin, diguin el que diguin… jo votaré en blanc. Perquè cap d’aquests personatges em mereix el meu respecte i el meu suport.
Només espero que alcapdavant d’educació fiquin a una persona mínimament competent.

20 10 2010
caleglin

Jo encara no ho tinc massa clar, vull esperar a que entrin en campanya per a que comencin a dir alguna cosa amb substància, però si que tinc clar que votaré sempre, si cal un nul. De moment no crec que arribi a tant, segurament acabaré decidint-me per alguna de les opcions.

20 10 2010
Theo

Com diu Crític de Cine, és un bon resum dels candidats. Només un matis: en les primeres eleccions que va perdre en Mas, CiU va obtenir més escons, però menys vots que el PSC. En les segones, ja van guanyar en escons i vots. A veure ara que, em temo que ni un superheroi por impedir la devacle del tripartit. Només ICV, amb una parròquia petita però fidel manté les formes…

Salutacions!

20 10 2010
caleglin

Bon matís, sabia que se m’escapava alguna cosa i he apostat per la pregunta per a que si la cagava algú contestés jeje.

Ara mateix o succeeix un miracle o adéu tripartit, no crec que es puguin salvar de cap forma. I ICV manté les formes i el discurs, però sembla que cauran en vots… definitivament el tripartit ha estat una maquina de trinxar polítics i vots!

20 10 2010
Arqueòleg Glamurós

Espero que ICV no caigui en vots! es l’únic partit d’esquerres coherent que queda!! Si cau el darrer referent de l’esquerra, jo ja me’n vaig a França

20 10 2010
caleglin

I viure al país on governa Sarkozy? Allà on deportaven als rumans? Et veia més per terres islandeses!

20 10 2010
Tomàs

Bon post i bons punts de vista.
Imaginem-nos que vinc de l’espai exterior i llegeixo el teu post. En el suposat que pogués votar, què faria? Doncs tornar-me’n per on he vingut!!!

La campanya serà llarga i per a nosaltres dolorosa. Per a ells, no, és la seva professió i cada 4 anys els toca fer hores extres, doncs que les facin, algunes però ens les podrien evitar.

Estrictament encara no estem en campanya (?) i per tant, espero que el foc s’encengui encara més. Per ara trobo que el nivell és de perfil baix.

Vull polítics que ens diguin clarament on ens portarien (si podessin) en els propers 10 anys. No em val el fer volar coloms, les promeses sense fons.
Prometre és gratis i això no s’hi val.

20 10 2010
caleglin

Exacte, i el panorama de líders polítics, tant a nivell estatal com català és patètic ara mateix. Amb carisma només hi ha Aguirre, que segueixo pensant que serà presidenta (i llavors que Déu ens agafi confessats).

20 10 2010
madebymiki

Quin panorama que tenim, és tot un circ, lo més trist és que per motivar al personal tan sols tinguin les eines gastades de sempre: els emigrants i l’atur.

A veure qui és el guapo que es motiva per participar d’aquesta democràcia-circ que patim…

20 10 2010
caleglin

Home, jo sóc dels que pensa que per més circ que sigui, si no hi participes no et pots queixar. Així doncs, prefereixo votar nul abans que no anar a votar, tot i que encara no he arribat a aquests extrems.

20 10 2010
Arqueòleg Glamurós

Jo estic a punt a punt de publicar el meu esperadíssim post sobre el program dels partits polítics sobre arqueologia i patrimoni!
Tan sols falta que el PSC voti les esmenes parcials al programa sectorial! ARGG!! Mira que m’ho han fet suar eh!!

20 10 2010
caleglin

L’espero de fa un temps ja el post! A veure què n’has tret…

26 10 2010
Arqueòleg Glamurós

El PSC em va donant llargues, estic per publicar el post sense la seva aportació, els dono una setmana més…

20 10 2010
Arqueòleg Glamurós

Aps! I tan sols afegir que l’altre polític europeu que va sempre amb banderes al darrere és Jean Marie Le Pen, que en porta 6. Mas el supera en ultranacionalisme.

20 10 2010
caleglin

Ha deixat entreveure que hi ha una sombologia al darrere de les nou senyeres i que ho dirà el darrer dia de campanya, a veure amb quina ens surt!

21 10 2010
Higini

La precampanya de moment bastant fluixeta… els superherois del PSC, les guerres de les galaxies de Nebrera, les vitamines de Carretero, les cercaviles nues de Rivera… Espero que apugin el llistó en la campanya…

PD. Dius que “Els dos Joans es presenten per primer cop a unes eleccions” però cal recordar que en Carretero ja s’havia presentat abans per ERC i fins i tot ha estat Conseller. En Laporta sí que és novell en aquest sentit.

21 10 2010
caleglin

Perdona, volia dir que es presenten per primer cop com a candidats (ben pensat, l’Herrera també, i en Puigcercós… serà cosa del nom?)

23 10 2010
RS

Penso que està tot dat i beneït per la voluntat del PSC de desaparèixer d’escena. Un PSC que si hagués preferit Catalunya a Zapatero estaria en condicions de disputar la presidència a Mas. Ara només és comparsa i Supermontilla s’ha omplert voluntàriament les butxaques de criptonita. Segueixo sense entendre aquest agut transtorn de personalitat del PSC. L’únic interès és saber si CiU passarà dels 60 diputats i podrà governar en solitari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: