Castanyada, Nadal i altres festes

1 11 2010

Molt bon dia a tots estimats lectors. Avui com a reflexió inicial sense relació alguna amb el post us confessaré que ja fa temps que no sé com abordar el primer paràgraf dels meus escrits. Hauria d’anar directament al tema? Sembla massa fred… Hauria de saludar sempre i dir alguna cosa? De vegades ja no sé ni què dir! Personalment, crec que seria millor si trobés una salutació repetida que donés continuïtat al blog, però no hi ha forma de trobar res. En fi, ja només dir que avui avanço el post setmanal perquè la setmana pinta acadèmicament mogudeta, ja se sap que passat el Saló del Manga, comença la marxa del primer quadrimestre.

Porto anys notant una cosa que suposo que tots plegats hem pogut comprovar amb relativa facilitat, una cosa que em treu de polleguera, però que no hi ha forma d’aturar, i és la pèrdua d’algunes tradicions a mans d’una malentesa globalització, que no deixa de ser una excusa per americanitzar-nos tots plegats. Vora l’any 2000 la gran sèrie Plats Bruts en feia un capítol sencer fent broma amb la Castanyada i el Halloween, un capítol on la majoria dels personatges ni tan sols sabien què era la castanyada, i el David en concret deia que les festes eren totes les que acaben en “day”. Doncs bé, per sort no hem arribat a aquest punt, però la veritat és que cada cop veig menys castanyeres, menys panellets i més nens corrent disfressats i trucant a les portes dient “truco o trato”.

Jacuzzi! Jacuzzi! Jacuzzi!

La meva pregunta és si realment cal perdre una tradició pròpia com és la de la Castanyada i el dia de Tots sants per tal d’adoptar una de forana que és més festiva i que les pel·lícules ens han estat mostrant des de ja fa algunes dècades. Aquesta adopció progressiva del Halloween només es pot entendre com a la conjunció de dues coses: el fet de no tenir cap festa tan festiva i amb disfresses a aquestes alçades d’any i l’interés dels comerços per tal de vendre més productes d’un sol ús, i que per tant els qui segueixin la festa estan en l’obligació de comprar-te. Perquè d’acord, amb la Castanyada es fa negoci, però si el client vol, al cap i a la fi les castanyes i els panellets es poden fer a casa (a casa meva sempre s’ha fet així si més no en l’apartat dels panellets, les castanyes no ens apassionen massa). En canvi, si vols fer Halloween necessites una disfressa (que encara que te la facis hauràs de comprar el material), dolços de tot tipus per als nens i en especial tota la decoració de la casa.

Perill d'extinció!

Per altra banda, a la gent li ha agradat la idea de poder fer festa grossa i de disfresses a finals d’octubre, doncs no hi havia res semblant en aquesta època de l’any. No hi veig altre motiu possible, doncs altres coses eminentment americanes que el cinema ens ha mostrat una i altra vegada no s’han adoptat aquí per manca absoluta d’interès. Per exemple, qui juga a beisbol? Qui juga a futbol americà o el segueix? I a hoquei gel? D’acord, el wrestling està començant a entrar amb força, però més com a programa d’humor que no seriosament. I en quant a festes, algú celebra San Patrici o acció de gràcies?

Puc entendre que tot plegat ho fa la gent per pura diversió, però el meu tradicionalisme pel que fa a les festivitats m’empeny a rebutjar quelcom que és completament forà i que es pot fer igualment per carnestoltes. És el mateix que amb Sant Valentí, rebatejat per mi com a Sant Consum, quina necessitat tenim aquí d’adoptar una festa inventada pels grans magatzems quan tenim ja Sant Jordi per a mostrar l’amor a les parelles? Sincerament no hi veig el sentit. I no és pas per un catalanisme exagerat, doncs sóc el primer que si mai ha d’anar a viure a l’estranger, mantindrà les seves costums, però adoptarà les d’allà en la mesura que li sigui possible. És aquest el motiu, cada lloc té costums i tradicions úniques i que no convé perdre. Quina gràcia tindria un món homogeneïtzat on tothom fes el mateix sempre? Us ho podeu imaginar? A mi em venen calfreds només de pensar-ho, i això que avancem en aquesta direcció.

Una alta cosa que no puc suportar són les campanyes de captació de clients, el fet de taladrar a la gent un cop i un altre fins que es comporten com els comerços volen. En tenim un clar exemple amb les festes de Nadal. Heu notat com cada any s’avança més la campanya comercial? Ara ens diuen que és cosa de la crisi, que els comerciants necessiten aquestes vendes desesperadament i clar, pobrets d’ells, només els queda allargar la campanya per provar d’obtenir els beneficis d’antigament. Però això no sé com s’ho creu algú, és que no veu ningú que la cosa ve de molt abans? Tant costa adonar-se que hem passat de començar la campanya a l’inici de l’Advent a iniciar-la el 25 de Novembre, després a mitjans del mes i finalment en quant acaba la Castanyada? Em resulta patètic que la gent es deixi enganyar d’aquesta manera i es passin dos mesos menjant torrons i dolços de Nadal només perquè ja els poden trobar al súper.

Nadal català al 2030!

Perdó, he dit abans que la campanya comença quan acaba la Castanyada? Això era fins ara (si més no a Tarragona), però després d’anys queixant-me en veu alta sense que ningú em fes cas, ara ja ens hem superat, aquest any, les llums de Nadal s’han començat a penjar dues setmanes abans que arribés la Castanyada. I per si fos poc, el recent estrenat Corte Inglés pelacanyes s’hi apunta i ha penjat les llums de Nadal aquest mateix cap de setmana. Quina mena de bogeria col·lectiva és aquesta? I sabeu el pitjor de tot? Que la gent es sorprèn una mica, però s’hi resigna i opta per comprar i callar, com m’ha dit mon pare “home, si et venen ja els torrons doncs en tens ganes, els compres i te’ls menges”, com si no fos aberrant passar-se dos mesos sencerets menjant dolços de Nadal!

Al ritme que anem, començarem amb la campanya de Nadal en quant acabi la campanya de la tornada a l’escola, que total entremig tampoc hi ha tantes coses. Suprimim les rebaixes de Setembre i comencem directament a dir que el Nadal ja és aquí, d’aquesta forma ja no ens cal rebaixar els preus i a més els podem tornar a pujar més, que tot és cosa del Nadal! I qui sap, potser algun dia pengem les llums a la mateixa estació que els Australians, en senyal de germanor, ni que sigui sis mesos abans que ells, que els hi devem molt des que van rebre “la armada española” de la Copa Davis amb l’himne de Riego (un dels moments esportius més hilarants que recordo en els darrers temps).

Així doncs ja sabeu, a comprar i callar, no convé pensar massa que llavors us sorgeixen idees subversives al cap i això no està bé. El poble s’ha de limitar a assentir i fer el que li diuen quan li diuen, que si no perd la raó de ser i els pobres empresaris comencen a perdre calers. A més, resulta relativament fàcil aconseguir que et segueixin, només cal que els facis confondre les ganes que arribi certa època de l’any amb el fet que ja hagi arribat, no res que no es pugui arreglar amb quatre cosetes ben maques i visuals. Com deia aquell, “fácil, sencillo y para toda la familia”. Res més per avui, ja sabeu, compreu molt que els empresaris del món del comerç les estan passant putes, pobrets.

Caleglin Nolewë – Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall!

Anuncis

Accions

Information

15 responses

1 11 2010
madebymiki

Ahir vaig fer una castanyada 100% tradicional, i naturalment vam parlar de les noves tendències consumistes dels fans de Halloweens i altres històries. Les conclusions coincideixen amb el teu post, i certament sembla que poc tenen a fer les castanyeres contra el bombardeig per tele, cinema i publicitat que patim.

La pela sempre triomfa sobre tot, i això costarà moooolt de canviar. Bon post, com sempre.

1 11 2010
caleglin

Gràcies!

La veritat és que ho trobo molt trist, però tens raó, no s’hi pot fer gaire… Tinc la sensació que d’aquí poc es parlarà de la Castanyada com “allò que feien els nostres pares/avis pel Halloween”. El que no entenc és perquè es defensen aferrissadament alguns costums i a d’altres els hi donem pel sac d’aquesta forma.

1 11 2010
Tomàs

Bon post, amb molts temes comentats.

Soc ferm partidari de tenir cura de les nostres tradicions. Aquest anys a casa hem fet les castanyes i els panellets.

Crec que la televisió i el cinema si que han tingut un paper fonamental en la difusió del Halloween i els comerços han aprofitat el fil per ancorar aquest costum que en si mateix significa un negoci, com dius en el post.

Quant a les campanyes comercials avançadíssimes de Nadal i Primavera tens raó, són molt i molt pesats. La Tele ens apallissa a anuncis de Nadal i Reis quasi bé quan encara anem amb màniga curta.

Molts bones les referències al Tennis i a Plats bruts i la frase d’en David.

2 11 2010
caleglin

Moltes gràcies pel comentari!

La veritat és que en aquest tema estic veient que hi ha dos grups de gent: els defensors a mort de les tradicions i els que tant els hi fa i ja els hi està bé perdre la castanyada si a canvi reben el Halloween. Sincerament, jo no hi veig el punt a americanitzar-nos, crec que prou desmitificat hauria d’estar ja el somni americà com per a caure en el parany…

2 11 2010
Crític de cine

Malauradament, tens raó. En el món patim (o gaudim) de gloablització i això vol dir diversitat. El que passa és que per la gent que no té el sentiment català ben arrelat, la festa de Halloween és més interessant i divertida que la de la Castanyada. Això és un fet. I com el nombre de persones sense aquest sentiment està a l’alça, la festa tendirà a passar-ho malament i haver de lluitar. Al final, la Castanyera s’haura de ficar dents de vampir i urpes d’home llop per fer-se un lloc.

2 11 2010
madebymiki

Patim, no en tinguis cap dubte. I si la gent no troba prou interessant la castanyada és per que no beu prou mistela, això està demostrat científicament.

2 11 2010
caleglin

No crec que sigui només una cosa de sentiment, em sembla que és una mica de tot, però que això que dius també hi juga un paper important. Jo insisteixo, no sóc tradicionalista ni molt menys, però em sembla molt trist estar perdent tradicions així d’alegrement…

2 11 2010
Arqueòleg Glamurós

Jo soc superpartidari de Halloween i d’abolir la Castanyada! Sempre m’han fet fàstic els moniatos, els panelelts em saturen i les castanyes m’empalaguen. Sincerament aquesta tradició és cutre, cursi, casposa, avorrida i més passada de voltes que els ombreres.

Benvingudes les tradicions globals que enriqueixen la nostre! Si al món obert i multicultural, no al tradicionalisme obsolet! Adaptar-se o morir!

2 11 2010
caleglin

El multiculturalisme, en molts casos, només és una excusa per a que tots consumim i tenir-nos ben homogeneitzats, sense pensar massa, que molesta.

5 11 2010
Arqueòleg Glamurós

Homogeneïtzació i multiculturalitat son conceptes que lliguen poc entre ells eh…

5 11 2010
caleglin

Precissament per això deia que és l’excusa. Tinc la sensació, que molts cops ens camuflen com a multiculturalitat el simple fet de perdre allò que ens és propi i adoptar el que volen que faci la majoria.

7 11 2010
Born to Run

Hola! Ja has pogut veure que pel que fa a mi Castanyada 100%. Molt bon post, crec que tens molta raó en el que dius. Jo no canviaria mai ni el tió pel Santa, ni Sant Valentí per Sant Jordi. Ara a les escoles ja només es fan carbasses i s’expliquen contes de terror per celebrar la “Castanyada”.

I per cert, Plats Bruts: quina gran serie!!

7 11 2010
caleglin

Benvinguda al blog! Es veu que en aquest tema estem completament d’acord, de fet la majoria de comentaris han estat en aquesta línia, a excepció de l’Arqueòleg.

13 11 2010
aficionatsalssenders

Si, l’arqueòleg sempre ha de donar la nota. JO també penso que és una tradició ben bonica, i no estic gens en contra del multiculturalisme, m’agrada anar a menjar cuscus i fer hummus i guacamole a casa algun dia especial, m’agrada conèixer altres tradicions, m’agrada quan fan fira de mostres d’altres països, m’agrada viatjar… però això no vol dir que oblidi les meves tradicions. Aquest any que ha estat la primera castanyada que he viscut emancipada, m’ha fet molta il·lusió anar a casa a ma mare per fer els panellets, és realment divertit fer-los, cada any fem alguna innovació (aquest any barrejar fideus de xocolata amb la massa dels panellets de cafè i sepradament amb la massa dels panellets de coco, ens ha quedat bonísssims!!) i també m’ha fet molta il·lusió retrobar-me amb la família amb un bon menjar a taula cuinat curosament a casa entre tots, malauradament és un dels pocs dies en què tothom participa en les tasques de preparació del sopar, però fa que la festa sigui encantadora. I per als qui diuen que és avorrida, jo no ho entenc! agrupar els amics en aquesta festa, organitzar un sopar, que cadascú porti alguna cosa, fer les castanyes amb un bon tema de conversa a la vora del foc, amenitzar els postres amb moscatell … tot plegat és ben bonic!

Ostres, jo també era “súper fan” de plats bruts! Im’enrecordo del capítol! També en van fer un sobre el Nadal oi? Que deien que no el celebrarien, però que una mica de decoració no anava malament, que si no tenien fideus i posaven galets a la sopa… i al final van celebrar-ho com cal!! jajaja em va agradar molt!

Ah, per cert, i jo a casa posava l’arbre de Nadal, que no és nostre, vull dir, que no vol dir que els que celebrem el cagatió siguem uns tancats, només que si tenim el cagatió no cal fer pare Noel, però l’arbre no substitueix a res… El més greu és que hi ha gent que fa les tres coses: Tió, Noel i Reis!!! Això si que és ser un bon consumidor! A més els seus regals no són com els meus que el Tió em regalava uns mitjons i uns bombons.

Ho sento, gairebé escric un post a part, m’he emocionat!

13 11 2010
caleglin

Ostres, quin bon comentari!

La veritat és que penso exactament el mateix, així que poca cosa puc rebatre o afegir-hi (per no dir res).

Sobre el tema de la castanyada, trobo que si falla el seguiment potser és també perquè els valors que deies, com ara reunir-se i menjar junts, es van perdent a poc a poc (si no és per Nadal).

Plats bruts era espectacular, sobretot en les seves tres o quatre primeres temporades. Un cop va marxar la Carbonell el personatge de la iaia ja era una mica més difícil d’empassar i de fet només té un moment mític que recorda tothom: quan es posa a parlar “modern”. I el capítol de Nadal és mitiquíssim, ara, jo recordo millor un altre de Nadal on la Carbonell i l’Oriol (pare del Lopes) viuen junts a la mateixa casa i caguen el tió i el Lopes és el mimat i en David en té enveja (o potser al revés?).

I sobre l’arbre de Nadal, a casa meva també s’hi ha posat de sempre. Trobo que és el que dius tu, fa Nadal, no substitueix a res i fa patxoca de veure. Tampoc cal passar-se defensant les tradicions d’aquí tan a mort!

Primicia: Per Nadal segurament hi torni amb aquest tema o similar… jeje.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: