Anàlisi culinari!

3 12 2010

Benvinguts tots de nou a la dimensió semi-desconeguda, el lloc on sembla que podem imaginar què trobar-hi però de quan en quan apareixen sorpreses! Avui què espereu llegir ara que tot just arribeu a la tercera línia? Segurament el meu anàlisi de les eleccions, alguns ho pensareu per lògica i coherència i d’altres pel que he anat deixant caure en diferents mitjans, o pel que van dir des del grup de Facebook. Doncs evidentment heu encertat, però com que no renuncio a sorprendre, una mariatxada ha anat prenent forma. Avui teniu l’anàlisi que ningú més ha fet (o això crec): l’autèntic anàlisi culinari dels resultats de les eleccions! Anirem partit a partit i parlarem una mica de tots ells, els parlamentaris i fins i tot els que s’han quedat fora (alguns d’ells). Anem a pams.

CiU – Festí de dolços: Els convergents feia mesos que venien parant taula i treballant al forn per tenir a punt una taula ben plena de dolços, tants com per a afartar-se’n. El dubte és si els podran gaudir bé o se’ls hi tornaran indigestos.

Acabarà així en Mas?

Amb el PSC estimbat, el PP ha quedat com a tercera força del Parlament i no hauria de ser massa descabellat pensar en possibles pactes puntuals o fins i tot un de legislatura, si no fos per les extremes condicions que posen els populars (res de referèndum, res d’identitat, res d’independentisme… i si al constitucionalisme i a centrar-se en l’economia per tal de “resoldre la crisi”) i perquè els convergents ja van sortir escaldats del darrer pacte que en van fer.

Els hi queden més opcions de pactes, però veient com de fragmentat queda el Parlament, el més sensat seria governar el solitari sense pactar de forma fixa amb ningú, provant de mantenir l’equidistància entre nacionalisme, sobiranisme i centre-dreta. Serà difícil, però Mas ha de demostrar que si ha seguit presentant-se és perquè està convençut de poder menjar tot el que li portin a taula, sigui dolç, salat o amarg.

PSC – Escarola: Per no dir quelcom escatològic. Aquests han estat els resultats més amargs per als socialistes, tant que Montilla no ha suportat el gust i ha decidit deixar-ho estar, acceptar que tot i veure com entraven tones d’escarola a la cuina ell no va fer res per a que deixessin de fer-ho i ara que se l’ha menjat de cop, desisteix.

Molt s’ha parlat sobre el resultat del PSC, però el més interessant és no el que ha passat, sinó què passarà. Qui s’erigirà entre les files dels socialistes per a buidar les existències d’aquesta verdura i començar a cuinar una altra cosa? La número 2 d’aquestes eleccions va ser la Tura, ben situada en tots els aspectes, però pertanyent al sector catalanista del PSC, a diferència de la Chacón, de línia estatal però també en bona consideració. De moment presidint la taula hi tindrem a en Nadal, ni que sigui de forma temporal.

El principal problema del PSC és decidir d’una vegada per on vol anar. Montilla ho va fer ja i va optar per una oposició frontal a l’independentisme. Escollir un líder també de la línia estatal seria optar pel mateix que ja ha fracassat, però escollir-ne un de catalanista seria mantenir els tombs en la línia del partit.

PP – Chartreuse verd: Un licor curiós el Chartreuse, en teníem una fàbrica a Tarragona i no ha estat fins que no l’han tancat i han passat els anys que no hem interioritzat tots el licor com a quelcom de la terra (ni que ja no ho sigui, el que fa el màrqueting…). De les dues modalitats, el verd és com la beguda prohibida: tothom sap que hi és, tothom en parla, però pocs la tasten degut als seus 54º. De color verd fosc profund, fa olor de colònia, rasca una barbaritat i deixa poc gust d’herbes a la boca, però conforme en vas bevent més rasca cada cop menys.

Més agradable a la vista, però igual de perillós que la Camacho!

I què vull dir amb això? Doncs que els resultats del PP són com una borratxera de Chartreuse verd: no agraden a ningú més que als seus adeptes, rasquen molt, però a poc a poc s’han anat situant sense fer gaire cosa i la Llei d’Hondt n’ha fet la resta. A més generen tot de reaccions corporals no desitjades en molts. Ells ho han celebrat moltíssim, els millors resultats de la seva història, però en percentatge no han crescut pas tant (un 2%). Els ha beneficiat sobretot la fragmentació de l’independentisme i la davallada del PSC.

Ara faltarà veure si tenir més diputats suposa que es prenguin la seva postura amb més seriositat, però això no deixa de ser igual que voler que el Chartreuse tingui menys graduació: impossible.

ICV-EUiA – “Pan con pan” (amb salsa agredolça): “Comida de tontos” que diu ma mare, igual que diu “mal de muchos, consuelo de tontos”, que és una mica el consol que han trobat a ICV per tal d’alegrar-se dels seus resultats: són els que menys han caigut del tripartit, tant en % com en escons. Ho veig massa simplista, però algun missatge positiu hauran de donar als electors…

En quant a la salsa agredolça, és el complement perfecte: no gaire agra, molt dolça però al final cansa moltíssim. ICV sap que els resultats són un xic durs, però ho dissimula amb alegria per totes bandes, i a mi personalment no m’ha agradat, què voleu que us digui. En l’any en què per fi s’han reconegut les derrotes, han estat els que no ho han fet.

ERC – vichyssoise: He patit molt per no dir res més fastigós com ara vòmits o res per l’estil, perquè els resultats són realment repulsius. Al final he posat l’únic plat que de ben petit no m’agradava gens. De fet l’hi tenia una mena d’odi visceral que ara no arribo a comprendre.

La patacada ha estat per als seus votants com per a mi era menjar aquest plat francès: un tràngol horrible que esperes que passi el més aviat possible, però que mentre no ho fa s’allarga eternament. Ara tot el que els hi queda es resumeix en dues vies (que no s’exclouen l’una a l’altra, poden fer les dues coses): escollir nou líder amb carisma (no se n’albiren) o treballar per la reunificació del vot independentista (difícil).

SI – Capsa de bombons: Dolços, recoberts de xocolata i amb interior de diferents gustos, però sobretot molt agradables a la vista per l’exterior però amb l’incògnita de què t’hi trobaràs a dins (una mica com deien a Forrest Gump). Per als d’SI els resultats són pràcticament immillorables (a no ser que s’haguessin ajuntat amb RCat) i per als de fora és una incògnita el partit fins que no veiem com es van comportant durant la legislatura. Serà Laporta un home amb carisma o un Berlusconi a la catalana? Ho sabrem amb el pas dels mesos!

C’s – Bunyols: Dolç que es pot treballar de moltes formes: farcint-lo amb dolços, salats, sense res, fent-los de vent, recobrint-los per fora… una mica com les mil cares que mostra el partit per tal de provar d’agradar a tothom. A més la paraula pot tenir una clara connotació negativa (els resultats són un bunyol) que segurament definirà el que en pensen els no afins al partit. Quan tots els teníem per bunyols de vent que es desinflarien ells van voler farcir-se de crema i créixer més, però de moment s’han de conformar amb ser bunyols normals plens de massa tan sols per dins, cosa que no permet ni l’un ni l’altre.

PxC – Farinato: Embotit salmantí (terra on tinc arrels familiars) fet a base de pa, greix de porc i espècies. El poso perquè bàsicament té un gust tan particular que generalment fa que o t’agrada o el detestes. I com que no ha sortit massa de la terra d’origen, a la majoria de gent no li fa el pes.

Per a mi, deliciosos amb ous ferrats!

Bé doncs, ho deixarem aquí. Anava a parlar també d’RCat i la CORI però carregaria massa el post i no sabria tampoc definir-los massa bé. Això és tot per avui!

 

Caleglin Nolewë – Amb ganes de donar-se un homenatge en forma d’entrecot al roquefort.

Anuncis

Accions

Information

8 responses

3 12 2010
Krazy

Pufff després de llegir això, crec que per esmorzar vull una mica de CiU regat amb un poc de PP. Qui sap si aquesta pot ser la combinació dels pactes ocults que hi pot haver? Ajuntar un festí de dolços amb una capça de bombons no te sentit, i tothom sap que una vichissoise per esmorzar es una barbaritat.
Bé, temps al temps. Ara per ara es moment de treure els bombons i el torró, que alguns polítics més “territorials” ja s’han encarregat de encendre els llums de nadal el 26 de Novembre. Així que ajuntem-nos tots en aquesta festa popular i deixem-nos portar pel moment d’eufòria, en aquest cas, regat amb MOU 5 estrelles pels fanàtics del futbol, entre els que m’incloc.

3 12 2010
caleglin

Vols CiU+PP? Això no m’ho esperava de tu…

I el futur el que ens depara són dolços (que es poden amargar) en solitari, sense res més. Seria sorprenent que passés res que no sigui això.

3 12 2010
Arqueòleg Glamurós

Jo crec que ICV ha obtingut uns resultats prou decents, i no només en comparació als seus sòcis sinó veient la evolució històrica del seu percentatge de vot, que sempre s’ha mogut entre els 6-11 diputats. Els 12 anteriors eren el millor resultat de la història d’ICV (sense comptar els del PSUC al 1980), no es poden agafar com a referent vàlid.

Tenint en compte l’assetjament mediàtic al que els ha sotmès el grup Godó i TV3 i que no tenen cap mitjà de comunicació afí, passar de ser 5a a 4a força política per 1r cop des de fa tres dècades, doncs no està gens malament!

3 12 2010
caleglin

Doncs a mi la reacció d’ICV m’ha decepcionat, suposo que perque sempre he pensat que si ICV fes un pas decidit cap endavant podria millorar bastant, però ells sempre continuen de la mateixa manera.

3 12 2010
madebymiki

Farinatos??, sento curiositat per aquest embotit, mentalment ho substituiré per unes baldanes d’Amposta, tota una delícia pel paladar…

M’ha agradat el teu original anàlisi politico-culinari, tot i que el chartreuse ens el has colat amb pinces…

3 12 2010
caleglin

No se m’acudia res per al PP i llavors vaig caure en com va ser la nit que el vaig tastar: sense borratxera, però al dia següent estava fet pols. Una mica forçat, però una cosa m’ha dut a l’altra… i allà hi és.

I el farinato no sé mai si recomanar-lo a la gent o no, doncs és molt particular. Això si, si decideixes tastar-lo no el compris a El Corte Inglés, ma mare ho va fer per treure les ganes i era dolç! Allò era… inquietant.

4 12 2010
Tomàs

M’ha semblat molt original l’enfocament. És d’agrair el treball que hi ha en la confecció d’aquest post. Et felicito.

Em semblen també encertades els parelles que has fet entre partits i el menjar que els hi has associat.

Espero que l’ensalada final que hi haurà a Catalunya no ens ennuegui.

8 12 2010
caleglin

Moltes gràcies per seguir tota la sèrie especial electoral! La veritat és que jo també tinc por que el resultat final no sigui indigest. Mas sembla preparat, però ho haurà de fer molt i molt bé per no començar a perdre suports a cabassos des de ja mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: