Practica esport!

21 03 2011

Benvinguts de nou, estimats mariatxers. Darrerament no paro gaire els caps de setmana i d’aquí la tardança en retocar, polir i pujar aquest post, però com que bé està el que bé acaba, aquí teniu de nou una ració de mariatxades diverses recent sortides del forn. Aquest cop amb un tema que ha estat recurrent al llarg de la meva vida: l’esport.

Us he de confessar abans que res que jo mai he estat una persona esportista, si més no, no tant com la mitja de la gent. Sempre he estat una persona a qui li encanten els esports… en una pantalla i des de casa. Amb algunes excepcions es clar, que tampoc he viscut escarxofat en un sofà, però per a que us en feu una idea: mai he estat en cap torneig, mai he format part d’un equip ni mai he estat federat en cap esport.

I la cosa es remunta a quan jo tenia sis anys i vaig arribar a l’escola primària. Els primers dies, a banda de provar d’aclimatar-nos el millor possible a tot un conjunt de nois que veníem d’escoles d’infantil diferents, a l’escola ja van començar a repartir tríptics i fulletons amb les diferents activitats extraescolars que es duien a terme allà mateix. Entre elles i destacades, l’escola de futbol 7, l’escola de bàsquet i l’agrupació escolta de l’escola. I per a una ment summament influenciable com la meva, això era tota una temptació, així que cada dia que em donaven un d’aquests fulletons jo arribava a casa tot emocionat i demanava a mons pares que m’hi apuntessin.

Però la resposta era sempre la mateixa: molt bé, però si vols anar-hi, has de pensar que llavors els caps de setmana tindràs partit (o excursió/cau) i per tant ja no podràs venir amb nosaltres a esquiar i t’hauràs de quedar els caps de setmana a cals avis. Si, si torneu a mirar la línia anterior veureu que hi posa “a esquiar”. Sona terriblement pijo, però ja us he dit abans que hi havia hagut excepcions i tampoc era per a tant. Les excepcions bàsicament han estat:

  • Esquiar: Des dels sis anys i gràcies a la compra d’una caravana que deixàvem l’hivern al Pirineu, podíem anar a esquiar prou sovint els caps de setmana.
  • Tennis: Durant una temporada vaig fer un curset cada estiu que no passava de ser un passatemps. Diu una llegenda urbana que algú va veure quelcom en mi i van voler captar-me, però mons pares no disposaven del temps ni els horaris com per a dur-m’hi tot l’any. Qui sap, igual s’ha perdut un Rada Nadal en mi…
  • Natació: Cada estiu de ben petit, abans de començar a fer el curset de tennis feia un de natació. Més que res per a que aprengués a nedar com déu mana i evitar-nos ensurts tots plegats.
  • Esport a l’escola: El que hem fet tots, res espectacular i sempre traient aprovats justets. Com a extensió, sent un col·legi concertat (espero que l’Arqueòleg m’ho pugui perdonar) la meitat de les hores d’educació física eren de piscina, la part que per sort em permetia pujar una mica la nota.
  • Esports de càmping: Si a l’hivern tocava esquí, a la primavera-estiu tocava voltar pel càmping tot el dia en bicicleta i jugar a bàsquet, voleibol, futbol o petanca, per exemple. Els caps de setmana, és clar.

I aquest va ser tot el meu bagatge esportiu fins als 17 anys, quan a l’acabar primer de batxillerat, vaig acabar amb l’únic que quedava ja: l’Educació Física. I en aquell moment me’n vaig alegrar bastant i vaig deixar de fer cap activitat física durant un bon temps. Bé, d’acord, vaig provar d’anar en bicicleta amb els amics durant l’estiu, però sense fer més de 6 kms plans, així que res de res. I així fins fa un any i mig (aproximadament), el darrer any sense esport a la meva vida, perquè de sobte una pregunta: “vols venir a jugar a futbol aquesta nit? Ens falta una persona”.  Resulta curiós com una casualitat tan simple, motivada per una casualitat i feta sense esperances (es pensaven que no m’agradava el futbol), pot canviar tant la teva vida.

Si mai veieu algú amb aquesta samarreta, ja sabeu qui és.

Des de llavors, no he parat de jugar a futbol amb aquesta colla. Mínim un cop per setmana (sempre que la salut i l’agenda ho permetin) tant a futbol 7 com a futbol sala. Inclús algun cop a basquetbol i tot. En només un any, la cosa ha passat a això:

  • Futbol: explicat anteriorment.
  • Basquetbol: ídem.
  • Voleibol: durant l’estiu a la platja, més d’un cop per setmana.
  • Excursionisme: Excursions i caminades llargues de tota mena entre les que destaquen una ascensió al Pedraforca.
  • Plans: Tornar al Pedraforca, pujar algun altre cim similar i fer el camí de Sant Jaume en bicicleta aquest estiu vinent. A més d’utopies com ara provar amb el futbol americà i/o el rugby o coses intermèdies com ara fer-me casteller.

Què m’ha fet canviar tant? Doncs jo crec que en primer lloc, el fet que en el fons sempre m’ha agradat fer esport, si bé mai ho havia descobert del tot. M’ho havia passat bé esquiant i jugant a tennis de petit, però allò s’havia acabat i jo ho havia acceptat sense gaires problemes. Havia optat pel conformisme i no vaig buscar altres coses a les que dedicar el temps. A més, hi podeu sumar a tot plegat el fet que no es pot dir que la meva colla d’amics sigui gaire esportista…

Primícia mundial! La primera foto del Mariatxi! A la muntanya descansant.

Però de sobte, amb aquella pregunta vaig descobrir que hi havia gent al meu voltant a la qual li agradava practicar esport. I vaig veure ja al primer dia que allò m’agradava a mi també, i més del que em pensava. D’acord, no estava gens en forma i tàctica i tècnicament estava fora de lloc (i ho segueixo estant una mica, no sóc cap crack del futbol), però em vaig sentir realitzat, de la mateixa forma que em sento cada cop que acabo de jugar. Potser l’he cagat, potser no marco (que no ho faig gairebé mai), però em sento cansat en el punt just i marxo cap a casa content. Potser és cosa de glàndules, substàncies i bioquímica, qui sap, però sincerament, marxo content cada dia del camp.

I només una sensació similar ha estat per sobre: el moment en què vaig arribar al cim del Pedraforca. Si, no era l’únic, allà hi havia un fotimer de gent que acabava de fer el mateix que jo, i el mateix que els milers de persones que ho fan al llarg de l’any. Però allà estava jo, al cim d’una muntanya, després de caminar durant hores i grimpar durant un bon tram. El penúltim del meu grup (avantpenúltim més concretament, però no li tindré en compte a aquesta altra persona), suant i havent patit una mica. Però content i realitzat per haver abastit una fita personal.

M’agrada l’esport, m’agrada veure’l per la televisió (encara, em torna boig) però des de fa poc, m’encanta practicar-lo. I si a més hi sumem que em trobo més en forma del que m’he trobat mai a la meva vida… pack complert. Això és tot per avui, el proper dia espero parlar d’actualitat, que ja toca.

Caleglin Nolewë – “Però parlo de temps, crec que era l’estiu que es va fondre l’Indurain i vam maleir el danés i les rampes d’Hautacam”.

Advertisements

Accions

Information

15 responses

21 03 2011
MadeByMiki

L’esport no professional és fantàstic, sempre que es converteixi en una obsessió, cosa que sovint passa.

Ara que pel que veig vas per la banda saludable… a seguir així!

21 03 2011
caleglin

Completament saludable, no tinc intenció de convertir-me en un mascle alpha hiper-fibrat!

21 03 2011
Tomàs

Bé, jo he jugat a tot (és un dir) des de petit. En primer lloc al futbol, ja que en el cole on anava era possible. Després a pàdel, tennis, futbol sala…

Després vaig travessar una etapa en que no feia res de res.

Des de fa uns anys, he començat a córrer. De manera modesta, sense intentar fer el que no puc fer, però amb les meves petites fites.

El millor, la sensació que descrius al jugar amb el amics un bon partit, o arribar al cim d’una muntanya o…el millor són aquestes sensacions.

22 03 2011
caleglin

Correcte, crec que és un moment de realització personal i felicitat prou ple quan aconsegueixes un objectiu amb esforç.

21 03 2011
Ferran Vital

Juga a rugbi. estimat Mariatxi! això si q és un esport real!

22 03 2011
caleglin

Un gran esport que he descobert fa poc (i m’avergonyeix bastant sent un fan declarat de l’esport com sóc). No sé si mai m’atreviré a practicar-lo, em passa el mateix que amb el futbol americà, no disposo de gaire temps i em sembla que no estic en edat de començar de zero cap esport… De moment em quedo amb les emocions del 6 nacions i a l’espera del mundial! Ah! I amb el partit de l’USAP, el qual aniré a veure en directe.

22 03 2011
Ferran Vital

Sempre pots començar pel Touch rugbi. Hi han equips, a Barcelona! Com a mínim tres!

Gaudeix de la USAP i a animar com bojos! Aviam si això serveix per fer aquest esport més visible.

Pel que fa al professionalisme, fins fa 20 anys els equips de rugbi eren tots amateurs. Quan va començar el professionalisme va morir una part molt important del rugbi….hi ha tot un debat al voltant!

PD: Si us plau, no ens comparis amb el futbol americà. És com comparar futbol amb handbol. Res a veure.

22 03 2011
caleglin

Perdona, no m’he expressat bé, no ho comparava a nivell d’esport, sino a nivell meu, de ganes de practicar-lo o provar-lo però que sempre em faig enrere.

I sóc Pelacanyes (de Tarragona). Ho he estat mirant, no gaire seriosament, i en tot cas aniria al CRT.

Quines ganes de veure l’USAP i el Toulon!

22 03 2011
gatbru

Estic d’acord en què el millor esport és el no professional, l’esport per l’esport. Jo he jugat a diversos esports i vaig trobar el meu lloc en el futbol americà.Una “carrera” prometedora amb bons i mals moments, que es va convertir en una obssessió que em feia perdre el món de vista i que em va fer explotar…de tot allò em quedo amb la gent que vaig conèixer i que vam passar estones inolvidables. He estat 8 anys sense fer cap altre esport i ara he trobat una cosa que m’omple bastant i que no m’ho esperava, el ioga.
Coses de l’edat, suposo…

Salut!!

22 03 2011
caleglin

Caram, suposo que seria en part la cara fosca de l’esport aquesta (la de l’obsessió). Un esport interessant el futbol americà, molt tàctic (de vegades massa) però també molt espectacular, molt americà. Sempre he pensat que no m’importaria provar-lo, però entre una cosa (tenir els caps de setmana ocupats al 100%) i l’altra (als 20 i pico no és com per a començar en cap esport seriosament), es queda en res. Seguiré amb el futbol (soccer) amb els amics.

23 03 2011
Arqueòleg Glamurós

L’últim cop que vaig practicar un esport va ser el darrer dia d’Educació Física a 3r de BUP. Mai vaig aconseguir fer una voltereta, pujar a un poltre o fer la vertical.
Mai entendré quina bogeria masoquista impulsa algú a gastar energia tontament en delirants tortures.

23 03 2011
caleglin

Jajajaja tot depén de si trobes res que t’agradi. A mi mai em va agradar l’educació física. Mai vaig aconseguir fer una voltereta sense deixar-me el coll pel camí, mai vaig saltar cap poltre que no fos el més petit, mai vaig aconseguir fer res al “plinto”, tampoc vaig aconseguir passar penjat de l’escala (aquella horitzontal) de punta a punta, com tampoc pujar la corda si no era amb nusos i gràcies.

En canvi, quan hi he trobat un component d’oci m’ho he passat realment bé (cas de l’esquí o el tennis) i quan hi ha hagut també un component social millor que millor (futbol o basquetbol).

Això és com tot, si no trobes res que t’atregui, millor ni provar-ho.

30 03 2011
Ferran Vital

hahaha! L’Arqueòleg és la canya! Doncs et conserves prou bé, per no fer cap esport!

Jo sóc el contari en aquest aspecte. No hi ha dia que no faci esport. Si no entreno, surto a córrer o a fer peses al gimnàs. Ho faig xq m’oxigena el cap, m’ajuda a pensar, a relativitzar-ho tot…

24 03 2011
eldiaquebloc

Bona tarda!!! Molt bo el post! Si que és cert que ara fas molt més esport que quan eres petit! Un dia hem de fer el Camino de Santiago. Passa’t pel meu bloc quan puguis i adivina qui sóc 🙂

PD: T’he afegit a enllaços

25 03 2011
caleglin

Benvingut! Ara mateix t’afegeixo a enllaços i de pas et dono la benvinguda com cal.

La veritat és que per fi he trobat la forma en què l’esport ha encaixat bé en la meva vida i m’encanta. Espero poder seguir així durant molt de temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: