Dibuixets a la tele!

24 02 2010

Konichiwa a tots culebres! A poc a poc anem recuperant el ritme perdut per la malaurada setmana sabàtica que em vaig prendre, cosa que ha afectat bastant el ritme de visites al blog que mantenia en els darrers mesos (petit, però mantingut). Avui m’estava preguntant de què escriure quan m’he adonat que fa massa temps que no dedico cap escrit a una de les meves aficions preferides (una de tantes, perquè ho dic tant que sembla que tot ho sigui). Es tracta ni més ni menys que del manga i l’anime (el que fa la globalització, un mariatxi català amb arrels salmantines i fan dels còmics japonesos…), afició que vaig descobrir clarament cap als 15 anys, però que ja duia a dins de petit.

Quantes hores ens va arribar a robar?

I és que com tots, de petit em delia per veure cada dia que pogués el capítol de torn del Son Goku (com tots li dèiem a la sèrie). De fet, si forço una mica la memòria, el primer record que tinc d’aquesta mítica sèrie és estar davant del televisor veient emocionat la lluita entre en Goku i el malvat Freezer (en la seva darrera forma). Si, ho sé, hauria de recordar moltes més coses abans, però malgrat la meva bona memòria (en altres camps), en aquest les coses queden massa borroses. I allà em teníeu a mi, un marrec de pocs anys emocionat davant del televisor, que en quant podia li explicava al seu pare perquè el Cèl·lula era tan poderós perquè havia absorbit els androides, mentre el meu pare feia que si, sense entendre un borrall de tot el que li estava deixant anar tant de cop. Llegeix la resta d’aquesta entrada »