Fanatismes

2 02 2010

Tornem-hi un cop més, de nou, i com cada setmana, em trobo davant de l’ordinador per tal de deixar-vos la mariatxada de la setmana, esperem que aquesta torni a ser del vostre gust. Un altre cop em trobo amb la disjuntiva d’haver d’escollir entre diversos temes, però el tema d’avui el tinc més que decidit des de la setmana passada. Podria parlar de temes de molta més actualitat (els cinemes, la SGAE, Lost o les vegueries, que Déu n’hi do quins temes…) i segurament generaria més debat i guanyaria alguna visita més, però de moment prefereixo parlar d’un tema que ja em toca massa la moral, tot i que des d’un punt de vista més calmat que no pas l’etern gust dels ganxets per tocar la moral.

Millor una imatge d'això que no dels altres temes...

Bé, avui començo amb una exclusiva de Mariatxades, una cosa que encara no s’ha dit en aquest blog: sóc Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes (i mira que és llarg d’escriure, normal que no ho digui gaire…). Ara podeu provar de no caure en tòpics per un moment? Doncs bé, com bé diu la pàgina Sobre mi d’aquesta plana, sempre he estat dividit entre ciències, lletres i arts, així que quan va arribar l’hora de decidir, dubtava entre dues coses tan divergents com Història o ETIS, i finalment em vaig decidir per la segona via (i vaig deixar perdre l’opció de ser company de classe del meu lector primigeni). Llegeix la resta d’aquesta entrada »





The red zone

20 01 2010

Benvinguts una setmana més a aquest espai de crítiques, reflexions i sarcasmes diversos que és Mariatxades. El d’avui és un tema que ja tenia especials ganes de tocar. I és que ho he de confessar, m’encanta. No recordo quan ho vaig descobrir, suposo que ha estat una cosa progressiva, però al final no m’ha quedat més remei que acceptar-ho: adoro les pel·lícules de futbol americà. I això que no he vist mai cap partit, ni en directe ni en diferit, ni sencer ni tan sols un trosset. Però què voleu que us digui? Sigui quina sigui la cinta, tingui més o menys qualitat, sempre m’hi acabo enganxant. Tot s’ha de dir, sóc un fan de gairebé qualsevol esport que veig per televisió, i en general les pel·lícules esportives m’agraden (de futbol: Evasión o victoria, de basquetbol: Space Jam, de beisbol: Hardball), especialment les que tenen alguna història de  superació personal al darrere. M’encanten també les de nens, la típica de l’entrenador que no vol però que s’acaba implicant moltíssim amb els seus nens (torno a recomenar Hardball). Per tot això, avui, cinema esportiu a Mariatxades.

Doncs bé, en mig de la meva desconeixença general d’aquest esport,  em va donar per entrar una mica en aquest món per curiositat quan un estiu tot avorrit vaig decidir que volia jugar a jocs de EA Sports que no fossin el FIFA o l’NBA Live. Volia quelcom nou, quelcom més exòtic, més espectacular i més… americà en definitiva. Així que aquell estiu em vaig fer amb dos jocs, el Madden d’aquella temporada i l’ MVP. I va resultar que el Madden era pur vici i de seguida vaig quedar al·lucinat per la gran varietat d’opcions que oferia aquell esport tant a nivell d’espectacle com d’estratègia. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Publicitat excessiva

12 01 2010

Bon dia de nou a tots i totes (incís: no entenc la moda encetada pels socialistes de no fer mai un sol plural i dir sempre masculí i femení junts, com “los españoles y españolas”). Sembla que la inspiració m’ha vingut de cop i ara de cop i volta em trobo amb tres idees per a posts al cap, així que degut a que vaig decidir que el ritme seria d’un post per setmana i no vull després trobar-me sense idees, de moment em guardo dues d’aquestes idees per entrar a parlar de la que trobo més adient ara mateix.

Parlem de la televisió, en aquest cas d’una cadena en particular, Antena 3 (i derivades de la TDT). En el món de la televisió actual tots sabem que les audiències ho són tot, són les que et donen el poder en forma de contractes publicitaris, per exemple. Per això tampoc acabo d’entendre la renúncia de TVE a emetre publicitat (d’on sortiran els calers si aquí, a diferència de a Gran Bretanya no paguem un impost directe per a mantenir les cadenes públiques i RTVE acumula un deute massa important com per a ignorar una font d’ingressos tan important?

Mira quin logo tenim! I els calers? Mmm... has vist el logo?

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Desafecció

7 01 2010

Molt bon dia mariatxers. Diuen que tard o d’hora tota persona pateix una crisi greu de valors. Aquestes solen ser dures emocional i psicològicament per a tots aquells qui les pateixen, doncs cada persona passa a enfrontar-se amb si mateix, fa un anàlisi detallat del que ha estat o del que és la vida i dels valors que defèn, i normalment en surt escaldat. De ben segur que molts n’heu viscut alguna, ho sapigueu o no, en algun moment de les vostres vides.

Generalment, aquestes crisis solen coincidir amb certes edats conflictives. La primera és a l’adolescència o a la pre-adolescència. És a dir, a l’impàs entre la infància i l’edat adulta. Durant aquests difícils anys, a banda del canvi hormonal, es pateix tota una reestructuració vital de grans conseqüències en el devenir de la vida. Els pares deixen d’estar en un pedestal i ser perfectes, els amics comencen a agafar una rellevància cabdal, te n’adones que no pots ser amic de tothom com fins ara, et toca escollir branca d’estudis, desperta la sexualitat… En resum, el món pateix un daltabaix. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





El fantasma dels nadals passats

31 12 2009

Hola i benvinguts a mariatxades un cop més per a vosaltres, un primer cop per a mi. Sóc el fantasma dels nadals passats i vinc a fer-vos una visita en la que explicar-vos com vivien aquesta època de l’any els homes i dones fa molt de temps, quan es feien coses tan estranyes com parlar alegrement o cantar nadales després de sopar. Endinsem-nos doncs en tan remota era. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Allò que em rebenta (part 1)

10 12 2009

Benvinguts de nou a Mariatxades en la que es la penúltima recuperació d’un article de l’antic space. Aquest és se’ns dubte el meu post més visceral amb diferència, un post en què vaig decidir que m’havia “cansat ja, d’aguantar i no dir res”. Una onada d’ira provocada per un cúmul de situacions enutjants va acabar portant inevitablement als dos darrers posts de l’space, dos escrits que considero entre els millors dels que vaig fer. Us deixo amb la primera part: Llegeix la resta d’aquesta entrada »





M’has fallat Rahola…

7 12 2009

Us he de confessar una cosa: cada matí que puc veig Els Matins de TV3 i m’agrada especialment quan la Rahola ve combativa i el Cuní la va picant poquet a poquet perquè es vagi desfermant la fera. O encara millor, m’agrada més quan el Cuní directament la va deixant en evidència o es dedica a portar-li la contrària pel simple gust de fer-ho i veure com reacciona ella. I generalment, m’agrada com parla la Rahola, com expressa els seus punts de vista (encara que hi hagi aspectes en que no els comparteixo gens) i m’ho passo de bé amb tot això. Però va arribar un dia en què la Rahola va sobrepassar una línia que mai hauria d’haver passat. Va generalitzar. I aquell dia va néixer la que probablement sigui la mariatxada més gran de la història: Llegeix la resta d’aquesta entrada »