Olimp Esportiu – David Barrufet

8 09 2010

Tornem de nou al ritme habitual de posts, i aquest cop reobro una sèrie que per ara només té un article, si bé encara prou recent. Encara que tinc bastants temes pendents (que vaig apuntant sempre en una nota al telèfon mòbil, vull donar un enfoc diferent a l’actualitat i així aprofitar per fer dues coses alhora: criticar una decisió completament injusta i elogiar un dels meus ídols esportius, el grandíssim porter d’handbol David Barrufet.

Com bé tots sabeu, aquesta setmana s’acaba d’atorgar el Premi Príncep d’Astúries dels esports a la selecció espanyola de futbol pels seus magnífics quatre anys (sis si compten la classificació per a l’Eurocopa) on ha guanyat el Mundial i l’Eurocopa, perdent poquíssims partits i fent un futbol que ha meravellat al planeta futbol (més a l’Eurocopa que no pas al Mundial). Això vull deixar-ho clar, no fos cas que algú m’acusi d’anar directament en contra de l’equip. De totes formes, sis anys bons no haurien de ser suficient per a guanyar un premi que pretén ser (i així ens ho recorden cada any, l’equivalent al Premi Nobel en els esports). Doncs bé, senyors del jurat, un any més heu quedat retratats.

Celebrant el premi

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





The red zone

20 01 2010

Benvinguts una setmana més a aquest espai de crítiques, reflexions i sarcasmes diversos que és Mariatxades. El d’avui és un tema que ja tenia especials ganes de tocar. I és que ho he de confessar, m’encanta. No recordo quan ho vaig descobrir, suposo que ha estat una cosa progressiva, però al final no m’ha quedat més remei que acceptar-ho: adoro les pel·lícules de futbol americà. I això que no he vist mai cap partit, ni en directe ni en diferit, ni sencer ni tan sols un trosset. Però què voleu que us digui? Sigui quina sigui la cinta, tingui més o menys qualitat, sempre m’hi acabo enganxant. Tot s’ha de dir, sóc un fan de gairebé qualsevol esport que veig per televisió, i en general les pel·lícules esportives m’agraden (de futbol: Evasión o victoria, de basquetbol: Space Jam, de beisbol: Hardball), especialment les que tenen alguna història de  superació personal al darrere. M’encanten també les de nens, la típica de l’entrenador que no vol però que s’acaba implicant moltíssim amb els seus nens (torno a recomenar Hardball). Per tot això, avui, cinema esportiu a Mariatxades.

Doncs bé, en mig de la meva desconeixença general d’aquest esport,  em va donar per entrar una mica en aquest món per curiositat quan un estiu tot avorrit vaig decidir que volia jugar a jocs de EA Sports que no fossin el FIFA o l’NBA Live. Volia quelcom nou, quelcom més exòtic, més espectacular i més… americà en definitiva. Així que aquell estiu em vaig fer amb dos jocs, el Madden d’aquella temporada i l’ MVP. I va resultar que el Madden era pur vici i de seguida vaig quedar al·lucinat per la gran varietat d’opcions que oferia aquell esport tant a nivell d’espectacle com d’estratègia. Llegeix la resta d’aquesta entrada »