Petits tasts de la història musical IV: Ventositats múltiples

14 07 2010

Salutacions de nou estimats (i darrerament oblidats) mariatxers. Abans que res, començarem per desitjar que esteu passant un bon estiu, i sigui així o no, que el que queda sigui millor. Personalment, cal dir que és un estiu certament bo i amb plans pendents com per a millorar-lo. Però no centrem això en  la meva humil persona, centrem-nos en dues coses. Primer demanar-vos disculpes per l’abandonament després de deixar un article que pensava que era bo i que ha deixat “mixed reviews” que diuen a la wikipedia (en anglès sempre). I ara, acabats els preàmbuls, entrem de nou en el món dels records mariatxils.

Si sou vius ja haureu suposat de què parlarà aquest article, si no deveu pensar que esteu a punt de llegir una mariatxada de les grosses. Doncs bé, sento dir-vos que no, avui toquen records i música (una boníssima combinació, del calibre de la ginebra i la tònica). En aquesta sèrie d’articles anomenada “Petits tasts de la història musical”, fins ara només hem parlat de grups i discos que van ser enormes èxits a tot el planeta, que van marcar un abans i un després del seu moment de màxim esplendor. Aquest cop anirem més a prop, ens quedem aquí mateix i parlem d’un grup sovint menystingut que porta anys al peu del canó i segueix marcant-se bons èxits a cada disc que treuen. Es tracta de Els Pets, el famós grup de rock català de Constantí.

Mítics!

Llegeix la resta d’aquesta entrada »