Petits tasts de la història musical VI: Nirvana

16 01 2011

Benvinguts tots de nou per aquestes contrades virtuals sempre obertes a tot i a tothom mentre la Sinde no se’n surti amb la seva. Avui davant de les diferents idees que tenia en ment sobre què parlar finalment m’he decantat per un dels meus temes preferits: la música. I com heu pogut veure, avui seguim amb la vella sèrie de posts “Petits tasts de la història musical”. Avui, amb tots vosaltres, una de les meves bandes preferides: Nirvana. “Come as you are”…

I'm on a plain...

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Petits tasts de la història musical V : Delicatessens musicals II

27 10 2010

Benvinguts de nou, una setmana més al blog, i de nou amb retard. Sento haver d’estar demanant disculpes tants cops darrerament, però com més s’apropa desembre més obligacions acadèmiques em rodegen i m’apreten, així que desgraciadament, això s’anirà fent cada cop més comú i els posts, malgrat mantenir la periodicitat setmanal, segurament no sigui sempre en dimarts, potser ni tan sols en dimecres. Com sigui, avui reprenc un dels temes dels que més he publicat i que curiosament no té cap post entre els més llegits, es tracta de la saga: Petits tasts de la història musical. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Petits tasts de la història musical II: Delicatessens musicals

27 01 2010

Un dimarts més, benvinguts tots. Curiós com he canviat el xip i ara internament tinc ben assumit que si és dimarts, toca escriure algun article i penjar-lo al blog. Bé, a mi ja m’està prou bé (de moment no ha interferit en la meva vida aquesta dèria que m’ha agafat ara) i a vosaltres sembla que també us ha fet el pes, o com a mínim les visites tenen un pic cada dimarts i dimecres (perquè la resta de la setmana estan bastant mortes, tot s’ha de dir). També es curiós el fet de dir tants cops que tenia articles guardats a la recambra (i els tenia) i que quan arriba el dia d’escriure, t’han volat del cap i ja no recordes de cap manera quins temes volies tractar.

Vull tornar a parlar d’un tema que gairebé m’obsessiona, un tema que és ben present cada cop que obriu aquest blog, però que encara no té cap post 100% mariatxades que l’honori. Els qui em coneixeu millor us podeu ben imaginar que us parlo de la música, concretament del rock (en moltes de les seves varietats). Però per més estrany que pugui semblar (bé, avui dia estrany ja no ho sembla, però fa uns anys encara si), fins fa relativament poc no disposava de gaires discos als meus prestatges. De fet, no li veia el sentit a tenir un CD original podent fer ús de totes les facilitats que el segle XXI i la gran xarxa posen a les nostres mans. I llavors va arribar un Nadal en què va tornar a tocar fer la llista de regals per a que la família desisteixi de regalar-me calers (cosa que prefereixo evitar si és possible) i, sense saber què més posar i necessitant omplir-la una mica amb alguna cosa que fos assequible per a pressupostos no gaire alts, se’m va acudir afegir-hi un CD. Un CD que volia escoltar però sense el qual podia sobreviure perfectament (gran cagada demanar-lo, però bé, pecats de joventut…). Llegeix la resta d’aquesta entrada »