Carta als reis mags 2010

23 12 2010

Abans que res vull disculpar-me de forma molt breu per la meva sobtada desaparició de la blogosfera durant la passada setmana, espero que serveixi com a disculpa el fet que ja ho vaig avisar i que m’ha estat impossible aturar el ritme de treball durant aquest temps. Ara ja sóc un home lliure de nou. I justament quan ahir estava pensant a veure quin tema podia tractar, m’he trobat de nou amb l’actualitat als meus morros. Una actualitat que m’ha fet venir ganes de plorar i tot. Parlo, com no, de la sentència del Tribunal Suprem. Ara podria fer un llarguíssim escrit criticant-ho durament i mostrant tot el pessimisme que porto a sobre, però faré una altra cosa. Com heu pogut veure, procedeixo a fer la segona carta als reis mags. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis




El fantasma dels nadals passats

31 12 2009

Hola i benvinguts a mariatxades un cop més per a vosaltres, un primer cop per a mi. Sóc el fantasma dels nadals passats i vinc a fer-vos una visita en la que explicar-vos com vivien aquesta època de l’any els homes i dones fa molt de temps, quan es feien coses tan estranyes com parlar alegrement o cantar nadales després de sopar. Endinsem-nos doncs en tan remota era. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Manual del bon espanyol

18 12 2009

Benvinguts mariatxers a l’estrena del blog de forma oficiosa. Avui comencem l’era mariatxades al 100%, avui és un dia que marca un  abans i un després en el blog d’en Caleglin Nolewë. I quina millor forma de fer-ho que amb una mica de sàtira, crítica i sarcasme? Personalment no se m’acut res millor, i menys en una setmana en que els mitjans ultraconsevadors han realitzat una de les campanyes més sagnants i pudentes que se’ls hi recorda en cert temps (per desgràcia no el suficient) contra el primer que se’ls hi ha passat pel cap: el Gran Wyoming (a qui han acusat d’agredir o provocar l’agressió de forma indirecta de Herman Tertsch). Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Guia Mariatxi a les pitjors tribus urbanes del s.XXI

3 12 2009

Com vàreu poder veure a l’anterior post, resulta que un servidor té certa tendència a la crítica social, una crítica de vegades seriosa i d’altres en certa mesura humorística, satírica amb un toc de sarcasme (que sempre he pensat que és tot un art). A més, per tal de no poder ser acusat d’hipòcrita i perquè sóc un inconformista i crític nat (un pèl perepunyetes de vegades, però què hi farem?) normalment les crítiques van dirigides cap al meu entorn, en especial la meva generació i el seu comportament. Avui recuperem un article postejat el maig de 2008 on vaig realitzar aquesta curiosa guia. Llegeix la resta d’aquesta entrada »