El nou mur

Estimats mariatxers, dimarts va ser un dia rodó en la meva vida. O gairebé, perquè com gairebé sempre que tinc grans plans per davant, el meu cos va protestar aïradament en forma d’angines i temperatura alta (sense arribar a tenir febre). A continuació, la descripció.

Petits tasts de la història musical II: Delicatessens musicals

Un dimarts més, benvinguts tots. Curiós com he canviat el xip i ara internament tinc ben assumit que si és dimarts, toca escriure algun article i penjar-lo al blog. Bé, a mi ja m’està prou bé (de moment no ha interferit en la meva vida aquesta dèria que m’ha agafat ara) i a vosaltres sembla que també us ha fet el pes, o com a mínim les visites tenen un pic cada dimarts i dimecres (perquè la resta de la setmana estan bastant mortes, tot s’ha de dir). També es curiós el fet de dir tants cops que tenia articles guardats a la recambra (i els tenia) i que quan arriba el dia d’escriure, t’han volat del cap i ja no recordes de cap manera quins temes volies tractar.

Vull tornar a parlar d’un tema que gairebé m’obsessiona, un tema que és ben present cada cop que obriu aquest blog, però que encara no té cap post 100% mariatxades que l’honori. Els qui em coneixeu millor us podeu ben imaginar que us parlo de la música, concretament del rock (en moltes de les seves varietats). Però per més estrany que pugui semblar (bé, avui dia estrany ja no ho sembla, però fa uns anys encara si), fins fa relativament poc no disposava de gaires discos als meus prestatges. De fet, no li veia el sentit a tenir un CD original podent fer ús de totes les facilitats que el segle XXI i la gran xarxa posen a les nostres mans. I llavors va arribar un Nadal en què va tornar a tocar fer la llista de regals per a que la família desisteixi de regalar-me calers (cosa que prefereixo evitar si és possible) i, sense saber què més posar i necessitant omplir-la una mica amb alguna cosa que fos assequible per a pressupostos no gaire alts, se’m va acudir afegir-hi un CD. Un CD que volia escoltar però sense el qual podia sobreviure perfectament (gran cagada demanar-lo, però bé, pecats de joventut…).