Problemes tècnics

Diversos problemes de caire tècnic m’han impedit actualitzar fins ara. Aquest vespre modificaré aquest article i el canviaré per l’article que tenia pensat penjar ja fa dues setmanes. A finals d’aquesta setmana vindrà el que hauria d’haver estat el post d’aquesta setmana, i amb això espero poder recobrar el ritme de posts.

El nou mur

Estimats mariatxers, dimarts va ser un dia rodó en la meva vida. O gairebé, perquè com gairebé sempre que tinc grans plans per davant, el meu cos va protestar aïradament en forma d’angines i temperatura alta (sense arribar a tenir febre). A continuació, la descripció.

Una llei teledirigida

Benvinguts de nou mariatxers. Abans de començar us vull parlar d’una novetat en el panorama mariatxer. Des del dia d’ahir teniu disponible un nou blog en la comunitat de WordPress en català un blog d’un amic que s’ha decidit a tirar endavant aquest projecte i que des d’aquí us convido a fer-hi una ullada, doncs l’apadrina el mateix Mariatxi! El blog es diu El dia que… i promet parlar de coses quotidianes. Fins aquí les novetats. Com sabeu, us vaig prometre un post d’actualitat i l’actualitat m’ho ha posat en safata. Aquí ho teniu.

Practica esport!

Benvinguts de nou, estimats mariatxers. Darrerament no paro gaire els caps de setmana i d’aquí la tardança en retocar, polir i pujar aquest post, però com que bé està el que bé acaba, aquí teniu de nou una ració de mariatxades diverses recent sortides del forn. Aquest cop amb un tema que ha estat recurrent al llarg de la meva vida: l’esport.

Informació vs opinió

Benvinguts mariatxers, aquí teniu el post promès per al dia d’ahir. Vaig tard de nou, però aquest cop ha estat en un intent de que el producte final fos el més depurat possible. I això que es tracta bàsicament de criticar als altres, però és en una cosa que m’enerva fins a tal punt, que necessitava deixar-ho anar algun dia. I el dia ha arribat. Senyors, que tremoli la premsa actual perquè el Mariatxi va a per ells.

Abandó

Abans que res, disculpes per les vacances que m’he agafat sense ni saber-ho, ni dir-ho. Encara ara no sé què m’ha passat en tot aquest temps que he estat sense escriure al blog, però diria que és una barreja de coses. En primer lloc, l’apatia que recupero en quant acabo un període d’exàmens i que sol durar fins que em tornen a collar de nou. Aquest cop, com que estic en el quadrimestre més desofegat en els anys que porto de carrera, doncs encara no me l’he tret massa de sobre. Per altra banda, també les liades que m’estan muntant amb la beca Enginycat que he aconseguit aquest any i els passatemps que he redescobert en aquest temps. Tot plegat, ha dut a aquest silenci només trencat fa unes setmanes per a publicar la pestanya de normes/consells (o el que siguin, que encara no ho tinc massa clar) del blog.

Petits tasts de la història musical VI: Nirvana

Benvinguts tots de nou per aquestes contrades virtuals sempre obertes a tot i a tothom mentre la Sinde no se’n surti amb la seva. Avui davant de les diferents idees que tenia en ment sobre què parlar finalment m’he decantat per un dels meus temes preferits: la música. I com heu pogut veure, avui seguim amb la vella sèrie de posts “Petits tasts de la història musical”. Avui, amb tots vosaltres, una de les meves bandes preferides: Nirvana. “Come as you are”…

I'm on a plain...

Les grans incògnites del 2011!

Benvinguts al primer escrit mariatxer del 2011. En els darrers mesos hem viscut tots a la blogosfera i també a les xarxes socials una gran revifalla de l’interés polític per part de tots aquells que ens molestem en pensar una mica i expressar les nostres opinions (que per desgràcia no es tracta de la majoria de la població). Això ha comportat que en aquest blog la majoria dels posts fossin d’aquesta temàtica, i que altres de molt recurrents en el passat fa temps que no es toquin. Ara per ara no sé si he viscut una focalització en el tema del blog o si acabaré tornant a escriure sobre tot i sobre res alhora, aquesta és sens dubte la primera gran incògnita per al 2011.

Voleu dir que calia?

Carta als reis mags 2010

Abans que res vull disculpar-me de forma molt breu per la meva sobtada desaparició de la blogosfera durant la passada setmana, espero que serveixi com a disculpa el fet que ja ho vaig avisar i que m’ha estat impossible aturar el ritme de treball durant aquest temps. Ara ja sóc un home lliure de nou. I justament quan ahir estava pensant a veure quin tema podia tractar, m’he trobat de nou amb l’actualitat als meus morros. Una actualitat que m’ha fet venir ganes de plorar i tot. Parlo, com no, de la sentència del Tribunal Suprem. Ara podria fer un llarguíssim escrit criticant-ho durament i mostrant tot el pessimisme que porto a sobre, però faré una altra cosa. Com heu pogut veure, procedeixo a fer la segona carta als reis mags.

(Des)control aeri

Hola i benvinguts a la rajada que portava ja temps esperant fer. Concretament ja fa anys, des dels inicis de tot plegat, però per un motiu o per un altre, fins al dia d’avui no m’he decidit a fer-la. Primer va ser per l’acumulació de temes pendents a tractar, després perquè ja no era un tema gaire candent i més tard per l’acumulació de feina, però avui, fent una pausa en la vida d’ermità a la que estic sotmès fins que no acabi la setmana que ve, he decidit per fi dedicar-hi un post. Se n’ha parlat molt, moltíssim. Ha estat la notícia de la setmana i ara ja ha passat una mica tot plegat, però ara, és quan el Mariatxi entra en acció. Avui, a mariatxades, els controladors aeris.