El nou mur

Estimats mariatxers, dimarts va ser un dia rodó en la meva vida. O gairebé, perquè com gairebé sempre que tinc grans plans per davant, el meu cos va protestar aïradament en forma d’angines i temperatura alta (sense arribar a tenir febre). A continuació, la descripció.

Practica esport!

Benvinguts de nou, estimats mariatxers. Darrerament no paro gaire els caps de setmana i d’aquí la tardança en retocar, polir i pujar aquest post, però com que bé està el que bé acaba, aquí teniu de nou una ració de mariatxades diverses recent sortides del forn. Aquest cop amb un tema que ha estat recurrent al llarg de la meva vida: l’esport.

Informació vs opinió

Benvinguts mariatxers, aquí teniu el post promès per al dia d’ahir. Vaig tard de nou, però aquest cop ha estat en un intent de que el producte final fos el més depurat possible. I això que es tracta bàsicament de criticar als altres, però és en una cosa que m’enerva fins a tal punt, que necessitava deixar-ho anar algun dia. I el dia ha arribat. Senyors, que tremoli la premsa actual perquè el Mariatxi va a per ells.

Les grans incògnites del 2011!

Benvinguts al primer escrit mariatxer del 2011. En els darrers mesos hem viscut tots a la blogosfera i també a les xarxes socials una gran revifalla de l’interés polític per part de tots aquells que ens molestem en pensar una mica i expressar les nostres opinions (que per desgràcia no es tracta de la majoria de la població). Això ha comportat que en aquest blog la majoria dels posts fossin d’aquesta temàtica, i que altres de molt recurrents en el passat fa temps que no es toquin. Ara per ara no sé si he viscut una focalització en el tema del blog o si acabaré tornant a escriure sobre tot i sobre res alhora, aquesta és sens dubte la primera gran incògnita per al 2011.

Voleu dir que calia?

Visions sobre l’independentisme

Benvinguts de nou a una edició avançada de l’entrega setmanal de mariatxades diverses. Avui començaré amb una reflexió. Resulta curiós com el lloc més insospitat pot servir per a mantenir les millors converses i debats amb algunes persones. Generalment passa només amb gent del cercle d’amistats més íntimes. En el meu cas, sóc una persona a la que li encanta debatre, però que generalment no troba gent amb la que fer-ho (més enllà d’alguns amics), així que em sol passar gairebé cada cop que em trobo al costat d’algun amic com en SilverDragon. La darrera conversa, a les 4 de la matinada del diumenge a dins d’un cotxe tot tornant del cinema i la posterior conversa entre amics va sorprendre’m per les opinions que em va revelar en. D’ella en vaig treure dues conclusions:

Welcome to the (engineering) jungle!

Senyors, us vull desmuntar la mitologia que s’ha creat al voltant dels enginyers, especialment tot el que pugueu pensar que té de bo. En realitat, és un món lleig, gris i poc agradable, i creieu-me, no dramatitzo. Tots hem pensat de joves que ser informàtic té un punt guai (bé, alguns, que d’altres ho veuen com ser la cosa més fricosa que hi ha), que després de la carrera faràs coses súper importants i ben pagades que t’ompliran l’existència, com ara forrar-te amb alguna idea brillant que se t’acudeixi mentre et grates la panxa. Ho sento però no és així.

Olimp Esportiu – David Barrufet

Tornem de nou al ritme habitual de posts, i aquest cop reobro una sèrie que per ara només té un article, si bé encara prou recent. Encara que tinc bastants temes pendents (que vaig apuntant sempre en una nota al telèfon mòbil, vull donar un enfoc diferent a l’actualitat i així aprofitar per fer dues coses alhora: criticar una decisió completament injusta i elogiar un dels meus ídols esportius, el grandíssim porter d’handbol David Barrufet.

Com bé tots sabeu, aquesta setmana s’acaba d’atorgar el Premi Príncep d’Astúries dels esports a la selecció espanyola de futbol pels seus magnífics quatre anys (sis si compten la classificació per a l’Eurocopa) on ha guanyat el Mundial i l’Eurocopa, perdent poquíssims partits i fent un futbol que ha meravellat al planeta futbol (més a l’Eurocopa que no pas al Mundial). Això vull deixar-ho clar, no fos cas que algú m’acusi d’anar directament en contra de l’equip. De totes formes, sis anys bons no haurien de ser suficient per a guanyar un premi que pretén ser (i així ens ho recorden cada any, l’equivalent al Premi Nobel en els esports). Doncs bé, senyors del jurat, un any més heu quedat retratats.

Celebrant el premi

Petits tasts de la història musical IV: Ventositats múltiples

Salutacions de nou estimats (i darrerament oblidats) mariatxers. Abans que res, començarem per desitjar que esteu passant un bon estiu, i sigui així o no, que el que queda sigui millor. Personalment, cal dir que és un estiu certament bo i amb plans pendents com per a millorar-lo. Però no centrem això en  la meva humil persona, centrem-nos en dues coses. Primer demanar-vos disculpes per l’abandonament després de deixar un article que pensava que era bo i que ha deixat “mixed reviews” que diuen a la wikipedia (en anglès sempre). I ara, acabats els preàmbuls, entrem de nou en el món dels records mariatxils.

Si sou vius ja haureu suposat de què parlarà aquest article, si no deveu pensar que esteu a punt de llegir una mariatxada de les grosses. Doncs bé, sento dir-vos que no, avui toquen records i música (una boníssima combinació, del calibre de la ginebra i la tònica). En aquesta sèrie d’articles anomenada “Petits tasts de la història musical”, fins ara només hem parlat de grups i discos que van ser enormes èxits a tot el planeta, que van marcar un abans i un després del seu moment de màxim esplendor. Aquest cop anirem més a prop, ens quedem aquí mateix i parlem d’un grup sovint menystingut que porta anys al peu del canó i segueix marcant-se bons èxits a cada disc que treuen. Es tracta de Els Pets, el famós grup de rock català de Constantí.

Mítics!

Olimp esportiu: Valentino Rossi

Benvinguts mariatxers, avui farem història del blog. Avui encetarem una nova temàtica de la qual encara no se n’ha parlat però que constitueix un dels meus camps d’interès. I aquest és (com bé haureu deduït pel títol) del món dels esports professionals. I és que ho he de confessar, sóc un devorador nat d’esports de tota mena per la televisió. Com a bon seguidor de bastants esports, vull encetar una nova línia d’articles en què anirem aprofundint, un per un, en els ídols esportius d’un servidor (i de nou s’accepten peticions en quant als protagonistes de futures entregues. Avui, aprofitant que ha estat en boca de tots fa ben poc, Valentino Rossi.

Número mític, no se l'ha tret ni per dur l'1 de campió

Camí de Moria

Molt bon dia mariatxers, de nou us demano disculpes per la demora en l’actualització d’aquesta plana. Aquest cop, per si un cas, farem una cosa, definirem una nova norma d’actualitzacions: Mariatxades s’actualitza cada setmana si no és que el treball ho impedeix a l’autor. En tal cas, vol dir que la feina em sobrepassa i que tocarà esperar una setmana més per a poder veure nous continguts en aquesta plana.

Aquesta, com bé sabeu tots, és una web prou petita, amb una comunitat molt reduïda de lectors fidels i uns quants més d’ocasionals que es van passant quan poden per aquí. Tot i això, ja comptem amb una pàgina d’admiradors a Facebook feta pel Livetnediser (http://www.facebook.com/pages/Mariatxades/10150112595835072) on ja s’han fet algunes propostes per a futurs temes. Avui, per primer cop, faig cas a un dels admiradors i accepto el repte de fer un post sobre literatura, una altra de les meves grans passions com a bon devorador de llibres que sóc des que tinc memòria (quan llegia llibres de El vaixell de vapor).

No sóc pas cap expert en literatura. De fet, mai no he estudiat literatura més enllà de la poca que es donava a la ESO, ja que els propis professors la defugien. I probablement m’està bé, ja que no m’interessava massa com a tema d’estudi. En canvi, el fet de llegir és una cosa que m’encanta i practico sempre que puc (a diferència de moltíssima gent, per desgràcia). Realment no sé quants llibres dec llegir a l’any, però de ben segur que pocs hi poden fer ombra (en Silver Varela suposo). Així doncs, he llegit moltíssims llibres, però pocs m’han marcat realment, pocs he llegit tantes vegades uns en concret.